Fa poc va caure a les meues mans el llibre Cims borrascosos, de Emily Brontë i me’l vaig llegir en dos dies, totalment enganxada al que llegia, compulsivament. He de confessar que es trobava a ma casa des de feia temps i que he crescut escoltant primer i reivindicant després, el nom d’escriptores genials que en la meua opinió res tenen que envejar a altres “grans de la literatura”.
El cas és que ja coneixia molts detalls de la vida de les germanes Brontë i sempre m’ha paregut insòlit que aquestes germanes singulars, tímides de caràcter, aquestes insignificants “fadrinotes” que vivien perdudes a un poble remot d’Anglaterra al segle XIX, teniren el valor d’escriure poesies i novel·les tan colosals. Si conegueu les seues vides sembla impossible.
Desprès d’haver llegit el llibre m’ho semblà encara més. Em vaig posar a pensar i pensar i sense voler pensava: D’on trau la persona que escriu allò que escriu? escriu allò que sap, o tal vegada allò que li fa por? Allò que ha viscut, o el que ha somiat?
Aquestes dones tenen entre d’altres, el mèrit d’haver trencat el silenci que envoltava les seues vides mitjançant l’escriptura i l’amor per la lectura amb la seua imaginació. Cap de les tres va arribar als quaranta i només Charlotte va ser reconeguda en vida. Emily, l’autora del llibre ( la més enigmàtica de totes) era inconformista, rebel i ho manifestava negant-se a menjar, era anorèxica. Serà açò i la tuberculosi el que acabarà amb la seua vida als 30 anys, mesos després de que es publicara Cims borrascosos sota el pseudònim de Ellis Bell. La novel·la va ser durament criticada, ja que en plena època victoriana resultava fosca, estranya i plena de sentiments contradictoris amb un component molt social.
No vaig a desvetlar més misteris. Us recomane que la llegiu i que s’apropeu a aquestes prodigioses dones que s’atreviren a pensar, a escriure i a imaginar transgredint els límits. Criatures lliures i indomables.
Enllaços: Emily Brontë, Anne Brontë i Charlotte Brontë.
El cas és que ja coneixia molts detalls de la vida de les germanes Brontë i sempre m’ha paregut insòlit que aquestes germanes singulars, tímides de caràcter, aquestes insignificants “fadrinotes” que vivien perdudes a un poble remot d’Anglaterra al segle XIX, teniren el valor d’escriure poesies i novel·les tan colosals. Si conegueu les seues vides sembla impossible.
Desprès d’haver llegit el llibre m’ho semblà encara més. Em vaig posar a pensar i pensar i sense voler pensava: D’on trau la persona que escriu allò que escriu? escriu allò que sap, o tal vegada allò que li fa por? Allò que ha viscut, o el que ha somiat?
Aquestes dones tenen entre d’altres, el mèrit d’haver trencat el silenci que envoltava les seues vides mitjançant l’escriptura i l’amor per la lectura amb la seua imaginació. Cap de les tres va arribar als quaranta i només Charlotte va ser reconeguda en vida. Emily, l’autora del llibre ( la més enigmàtica de totes) era inconformista, rebel i ho manifestava negant-se a menjar, era anorèxica. Serà açò i la tuberculosi el que acabarà amb la seua vida als 30 anys, mesos després de que es publicara Cims borrascosos sota el pseudònim de Ellis Bell. La novel·la va ser durament criticada, ja que en plena època victoriana resultava fosca, estranya i plena de sentiments contradictoris amb un component molt social.
No vaig a desvetlar més misteris. Us recomane que la llegiu i que s’apropeu a aquestes prodigioses dones que s’atreviren a pensar, a escriure i a imaginar transgredint els límits. Criatures lliures i indomables.
Enllaços: Emily Brontë, Anne Brontë i Charlotte Brontë.
5 comentaris:
En el nostre estimat Penjoll són molt d'agrair este tipus de ressenyes. Gràcies Peguie!
A mi l'època, la moda i l'estil de vida de l'època victoriana se'm presenta distant i em crea desafecció estètica. És un de tants prejudicis que tinc. I este tipus de ressenyes m'ajuden a desfer-me'n: Potser algun dia li clave els ulls a la novel·la en qüestió.
Gràcies Alietes , però el cas és que aquest llibre té més mèrit per això. No vull contar-te més coses però la història no és gens convencional.
Jo vaig tenir similars sensacions quan vaig llegir "Cims borrascosos". Certament és difícil d'imaginar com algú amb la vida que tenia Emily Brontë va ser capaç d'escriure una novela com aquella, tan profunda. I és que les noveles, com les processons, a vegades van per dins.
A més, vaig tenir la sort de llegir la novela en l'original anglès: "Wuthering Heights". Això és una de les coses bones de saber idiomes: que pots passar dels traductors.
Danke Calinca.
Jo no m'he atrevit a llegir-la en anglès, tal vegada amb Agnes Grey ho intente.
Haveu vist açò? Repercussió internacional de l'article de peguie
http://66.102.9.132/search?q=cache:pEd1Tu1TZWEJ:bronteblog.blogspot.com/+bront%C3%AB+blog+penjoll&hl=es&ct=clnk&cd=4&gl=es&client=firefox-a
I diuen català ben clar!!!
Publica un comentari a l'entrada