Després d’haver vist este vídeo, vaig acudir al Diccionari de la Llengua Catalana a veure què deia del verb especular. Allí es recull que és “comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu”. Una definició que em sembla un tant suau. Gràcies que també em va eixir que especular és un adjectiu que fa referència a “la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que -amb relació a la imatge normal de l’objecte- apareix com vista en un mirall”. Açò ja m’agradava més però tampoc acabava de convèncer-me del tot. Menys mal que hi havia un altra accepció d’especular que deia: “que es fa valent-se d’un espècul”. Com no sabia què era un espècul, ho vaig buscar i em va eixir: “instrument destinat a eixamplar els orificis d’entrada de les cavitats naturals del cos i a mantenir separades llurs parets per facilitar-ne l’exploració”... Ara ja em faig una idea del què és especular.
3 comentaris:
pos jo no li veig la gràcia
Ai, anònim, si ho mirares amb l'ull per on ens espeCULen, sí que li trobaries la gràcia, sí!
Bona troballa, Superflipo. Ho dic pel vídeo, que és boníssim, i per la recerca etimològica, que és encara millor.
Molt bon vídeo i molt bon acudit... perque tot açò és un acudit, no?
Publica un comentari a l'entrada