dijous, 25 de setembre de 2008

Per a reflexionar.


Perdó pel meu silenci però he estat afaenat amb els meus viatges tan profitosos com sempre.
Vull començar fent una ullada al passat..., al que va passar no fa molt de temps, ni tan lluny de Montesa com podríeu pensar. Es tracta d'una història de lluita, de la lluita d'un poble compromés, amb els seus fills, amb la seua terra,... fins i tot compromés amb els seus avantpassats que si alçaren el cap descansarien orgullosos.
No hi ha perdó per al que destrueix per avarícia, per ànim de lucre. Tampoc hi ha ningú que estiga per damunt del poble. I és responsabilitat del Poble el vetlar pels seus interessos ja que els qui manen de vegades perden el nord. Ací no més faig una transcripció del text del panell informatiu que hi ha a l'Àrea d'interpretació: la Marbrera a la població de L'Horta de San Joan.
Pense que no cal afegir res més.

EN DEFENSA DE LA CONSERVACIÓ DELS PORTS.

L'extracció del material que conforma les parets del barranc del Carrer Ample és remunta a 1966. Gràcies a les accions de protesta empreses per la gent del territori, l'explotació d'aquesta marbrera, anomenada Renacimiento, mai es va completar. Gairebé 50 anys després s'ha assolit la seua restauració. L'objectiu és per una banda recuperar l'espai i per una altra explicar la importància dels valors naturals que van justificar aquesta defensa.
L'aprofitament de la marbrera, de 41 ha de superfície, fou autoritzada l'any 1966. En aquell moment no es disposava de mètodes d'extracció adients i el material extret es trencava amb facilitat, fet que va precipitar l'abandó de l'activitat minera.
Anys després, al 1988, va sortir a informació pública una sol·licitud de permís d'investigació minera feta per una nova empresa. S'hi feia constar la intenció de fer sondejos i cates a 40 llocs dels Ports per tal de trobar noves zones a explotar. La primera conseqüència va ser, al gener de 1990, el reinici de l'activitat a la marbrera de l'Horta, aquest cop amb un permís provisional i previ pagament d'una llicència per tal d'assegurar la restauració de l'espai un cop finalitzada l'extracció.
Les explotacions mineres a cel obert suposen un gran impacte sobre el terreny, tant visual com de desequilibri dels habitants de flora i fauna. És per això, que els interessos econòmics dels promotors van topar de ple amb la postura conservacionista de la població local que va iniciar mobilitzacions en contra de l'activitat. Es va crear la "Coordinadora per la Defensa dels Ports" (CDP) i s'engegaren accions de protesta. Al mes de juliol s'aconseguí aturar l'extracció ja que no complia la normativa urbanística del propi ajuntament d'Horta de San Joan. L'explotació va quedar abandonada i va deixar la zona plena de munts de pedres i runes, així com restes de material de l'explotació.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge l'any 2002 inicià el procés d'execució subsidiària per restaurar l'explotació, amb la fiança que el seu dia es va fer dipositar a l'empresa explotadora per garantir que es restaurés la zona un cop finalitzada l'explotació i la qual no ho va fer. L'any 2005 s'inicien les obres d'execució d'aquesta activitat i es combina la necessària restauració mediambiental i el caràcter didàctic i lúdic que busquen els visitants dels parcs naturals i espais naturals en general.




També apareix el següent text que pot servir-nos per reflexionar al voltant d'algunes pràctiques comuns i tan habituals.
"No s'entra en un bosc de la mateixa manera que es creua un carrer. Cal parar-s'hi perquè el bosc és l'altra cara de la natura, aquella que es troba amagada, on viuen criatures en l'ombra i on els rumors i els sons tenen uns altres timbres diferents als usuals, o potser parlen una llengua que no aconseguim comprendre i que poden ser paraules d'amenaça o d'advertiment. Un es para en els límits, i si s'hi entra, cal entrar-hi amb un cor diferent, una mica sobresaltat." (S. Iacomuzzi, Bosques y selvas.)

Confie en la intel·ligència de la gent i l'amor per la seua terra. Hem rebut un tresor per gaudir-lo i no podem privar als nostres fills d'uns bens que ens han prestat i em de tornar igual o millorats.
Som de la terra i a ella tornarem.
No puc deixar-vos sense itinerari per això us facilite el que vaig realitzar al descobrir la marbrera. Itinerari de Cova Picasso.

2 comentaris:

refelet ha dit...

És molt interessant el que ens contes Drac. Al respecte jo trac alguna conclusió. Per exemple que és fals que la situació catalana siga un model per a nosaltres. En realitat, a Catalunya tenen els mateixos problemes que nosaltres. Inclús jo diria que en tenen més. La diferència és que ells s'enfronten als problemes, mentre nosaltres no fem absolutament res en la majoria de casos. Tal vegada això es deu a que històricament la societat valenciana haja estat més castigada i hi ha molta desunió. Però tenint en compte que compartim problemes i interessos si hauríem d'aprendre (o reaprendre) d'esta actitud més activa dels catalans i unir-nos entre nosaltres. I, fins i tot, deixar-nos de bobades sobre si ací diuen creïlla i allí pataca i unir-nos també a ells per defensar allò que tenim en comú.

La gent, aïllada, o fem mal, o no fem res.

josepmanel ha dit...

Senyor Drac, hi ha alguna manera de contactar amb vosté perquè ens oferisca un guiatge a una colla de desficiosos?