PASSEJADES PER LLUTXENT (i III)

El llegat del pare Alfons Roig

Als afores del poble, hi ha una ermita dedicada a la Mare de Deu de la Consolació. Per accedir-hi, cal camejar un tram empedrat, la Costa del Mont Sant, que comunica amb el convent dels dominicans. L’ermita és un edifici bastit a les acaballes del segle XVIII enfront d'un pedró alçat el 1335 en un dels llocs en què, temps enrere, havia aparegut la creu (segons la tradició, les successives aparicions de la creu marcaven el trajecte que calia seguir fins arribar al lloc en què s’havia d’alçar el convent del Corpus Christi).

L’església té planta de creu gairebé grega i està inscrita dins d’un conjunt quadrangular. Els taulells de Manises del segle XVIII del sòcol formen un dels millors conjunts ceràmics del País Valencià. Els motius al·legòrics fan referència al miracle dels Corporals. L'any 1957, per llegat testamentari, esdevingué propietat de mossèn Alfons Roig qui, abans de morir, disposà que l'ermita passés a mans de Diputació. El 1982, s’iniciaren les obres de rehabilitació. El pintor xativí Artur Heras intervingué a la restauració de la cúpula i les petxines. L’artista, allà on havia desaparegut la pintura original, pintà elements contemporanis com ara les notes de música de jazz i de negres espirituals, el barret que vola, les figures del caçador i del revolucionari... El recinte compta també amb uns vitralls de l’artista francès Alfred Manessier.

Alfons Roig (nascut a Bétera el 1903 i mort a Gandia el 1983), eclesiàstic i crític d’art, havia estat rector de l’església de Sant Joan de Ribera, de València, i professor de l’escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 marxà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana. Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975, s’uní al grup “L’Eixam”. Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Angel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964), Art viu del nostre temps (1982)... La Diputació de València concedeix tots els anys el Premi Alfons Roig d’Art Contemporani al millor artista valencià i les Beques Alfons Roig a artistes novells. Les deliberacions del jurat es realitzen a l’ermita de Llutxent.