dijous, 4 de setembre del 2008

LA DISCOTECA DE LO POL (II)


The Dresden Dolls - Yes Virginia (2006)


La primera vegada que vaig escoltar aquesta formació de Boston va ser com una punyada a l'estómac: em va semblar, a més una mena de cabaret a la alemanya amb actitud obertament punk. Cert. Anant a les fonts, The Dresden Dolls defineixen la seua música com a punk-cabaret brechtià (per allò de Bertold Bretch), una filosofia visible al seu vestuari, a la pròpia web i, per sobre de tot, a la seua música. El disc que vos presente hui, Yes Virgina, és una gravació immensa, amb lletres explícites i unes bases musicals de veu, bateria i piano aparentment senzilles però sobre les quals construeixen esplèndides cançons a voltes divertides, a voltes estravagants i quasi sempre colpidores.Especialment inspirades Sex Changes, Bacstabber (un tema que punjàrem moltes voltes a La Caixa de Música, difunt programa de Ràdio Klara), la graciosa My alcoholic friends, la balada (?) Delilah, Dirty Bussines o la mala baba, que en realitat impregna tot el disc, de First Orgasm i Me and the minibar. Yes Virginia es tanca amb Sing, una preciositat, en la qual incorporen per primera vegada la guitarra acústica en la instrumentació. Una forma d'iniciar-se en la discografia d'aquesta peculiar i no molt coneguda formació de la qual no podem donar-vos referències sobre el seu directe (fa temps passaren per Madrid i Barcelona però encara no els teníem fitxats) amb traça de ser l'hòstia.

3 comentaris:

Cul de sac ha dit...

Lo Pol açò fa olor a entrada per complaure al seu amigatxo Calinca. Que no sap vosté que Tadeus idolatra a este grup i més en concret a la seua cantant Amanda Palmer. El directe d'estos paios no sé com serà, però una bona referència és el documental sobre la gira que van fer conjuntament amb "Panic¡ at the Disco". Es diu "Backstabber" i és més que interessant, encara que a mi este grup no em fa massa. El considere massa cabareter i teatrero com per a escoltar-lo a casa o a alguna sessió lúdic-festiva. Això sí, és un producte més que digne i la veu, i personalitat de la cantant són remarcables.

S'apunta vosté al guateque penjoller (podria inclús ser co-dj, junt amb Ramayana i altres)?

Lo Pol ha dit...

Desconeixia que Calica es un fan de Dresden Dolls, però benvinguda siga la reconciliació. Per cert: per algú malinterpreta el que vaig dir sobre el hip hop, es tracta d'un estil que no m'interessa, no m'atrau, però he de reconèixer que té bandes notables: Violadores del verso, per exemple, i en dosi xicotetes. A més, ahir vaig veure a Jay Z en un resum de Glastombory i em va semblar que té un directe poderosíssim. Amb açò done per conclosa la meua reconciliació amb Calinca.

Per cert: no volia enrotllar-me en l'entrada, però el tema d'Amanda Palmer és seriós. Gràcies a Cul de Sac per les seues aportacions.

Tadeus ha dit...

Els Dresden Dolls són un dels grups més originals que he conegut en els darrers temps. Té raó Cul de Sac en què més que un grup per escoltar tranquílament a casa es tracta d'un grup que brilla particularment en directe. Jo he vist infinitat de vídeos dels Dresden Dolls al You Tube o a altres llocs i m'hi he trobat moments memorables i delirants, com ara les paròdies que fan de pràcticament qualsevol tema, des de "Umbrella", de Jay Z, a temes clàssics dels Carpenters. I, què dir d'Amanda Palmer? Animal escènic en estat pur.

El Sr Lo Pol menciona al rapper Jay-Z, i això són paraules majors. Estem parlant d'un dels grans personatges del Hip-hop. A mi m'encanta aquest estil musical, sobretot pel que fa a determinats productors que aconsegueixen barreges que em semblen genials, per exemple Farrell Williams al front dels Neptunes.

Lo Pol menciona el grup espanyol "Violadores del Verso". En la meua modesta opinió, el hip-hop espanyol està en la prehistòria en comparació al que es fa en altres llocs, com ara els EEUU. Les cançons estan al nivell del que es feia fa quinze anys, o millor dit, del que encara es fa a les compreticions de rappers, també anomenades 'battles': una musiqueta de fons i un rapper fent rimes més o menys ocurrents. Doncs mira, el hip-hop dóna per a molt més que tot això, els ho assegure. Si fem el guateque i em permeten posar un poc de música, podré oferir-los una mica de hip-hop de qualitat.

La meua proposta és doble: música indo-paquistaní com a DJ Ramayana, i música de hip-hop com a DJ Ram.