dijous, 28 d’agost de 2008

MADONNA, COENTA A MATAR!

En fi, no sé, algú hauria de dir-li a Madonna que la col•lecció de roba que porta és horrorosa. Lletja. Coenta (m’encanta este adjectiu: coent, coenta. Implica un salt de la cosa a qui l’observa. Una cosa és coenta perqué provoca coentor en els ulls de qui l’observa. Preciós el troc).
He vist fotos i maniquís amb els conjunts que portarà Madonna en la seua gira per Europa. Me’ls han ensenyat en els diaris, en les revistes. He vist en la tele imatges dels seus recents concerts (impossible inhibir-se’n!). Un dissenyador famós signa la col•lecció. No prou famós perqué ara puga enrecordar-me del seu nom. Tot molt ben llançat per la indústria discogràfica i de promoció. Tot molt ben venut. Però algú hauria de dir-li a Madonna que la roba que porta és horrorosa, lletja, coenta.

Des que la feren reina del pop que li brilla tant l’ego que deu pensar que qualsevol merda que es penge al coll resultarà peça d’alta costura. Tot açò em recorda el vell conte del vestit de l’emperador. Deu pensar Madonna que qualsevol cosa que toque el seu cos es convertirà en or. Ara em recorda més aviat el mite del rei Mides (i no abandonem els cercles de la reialesa!).

M’importa menys que gens que s’haja operat la cara i que es passe el dia clavada en un gimnàs esculpint-se els músculs: a hores d’ara ni està guapa ni està bona. Potser a força de mirar-se als espills ha aconseguit enganyar-se a si mateixa, enganyar a la majoria dels seus fans, a tots els seus fans. Potser sí.

Però eixa roba que porta, que portarà... eixes bragues de iaia per damunt dels pantis, eixes transparències, eixes xarxetes, eixos guants sense dits... eixa roba que li han fet... Algú hauria de dir-li que eixa roba és coenta, coenta a matar! Potser li ho hauria de dir El Penjoll, iniciar una cibercampanya i dir-li-ho a la cara: Madonna, que no t’enteres! Que et prenen el pèl! Que ets una coenta! En fi, no sé.

7 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Xe, per favor, lleveu al Rus!

calinca ha dit...

Desenvolupant una mica el tema de la coentor de Madonna, podríem dir allò de:

"És més coenta que un all!"

Així, a més, li afegim el toc vegetal, o més bé hortofrutícola, que habitualment adorna les frases fetes de la nostra llengua. Seguint aquesta línia, se'm ve al cap una altra frase memorable, i exquisida, que podríem dedicar-li a aquesta diva contemporània i la seua manera de vestir:

"Quina tomatà que té!"

Alietes el del Corralot ha dit...

Estes dos locucions que vosté recull ací m'han obert la memòria; m'han recordat aquell article que vosté (era vosté qui el signava, no?) i el vianant Josep Bolinches van publicar fa un bon grapat d'anys en un llibre de la falla República Argentina. Si no recorde malament l'article es titulava "Mots de patxanga". Estaria bé recuperar-lo per a El Penjoll: anar donant a dosis xicotetes aquell recull de frases fetes. Donaria molt de joc i encara se'n podrien recollir moltíssimes de noves.

Pense-s'ho.

Caldrà parlar amb l'altre autor de l'article? Qué sap d'ell?

Capità Superflipo ha dit...

Del que s'entera un llegint El Penjoll... Cal·lica escrivint en un llibret faller! Què coent, no? Segur que també ha escrit alguna cosa en algun butlletí parroquial.

calinca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
calinca ha dit...

Una vegada més, el Sr Superflipo m'instiga amb paraules ingrates!

He de dir que allò del llibret faller va ser fa anys, i a proposta de l'inefable Josep Bolinches, que era faller, i de pro.

¿Què haurà sigut d'en Bolinches? Les males llengües diuen que un bon dia aquest perdulari, aquest bala perduda, va deixar tot el que tenia (que no era molt) i va marxar a la gran ciutat a fer-se titiritero. Hi ha qui l'ha vist damunt d'algun escenari o fins i tot en la tele.

És cert que durant alguna època el Sr Bolinches i el Sr Calinca van coincidr, i fins i tot van donar al món una obra d'investigació i introspecció anomenada "Mots de Patxanga". Va ser publicada en un llibret de falla, tal vegada en commemoració de la paradoxa quotidiana.

Crec, Sr Alietes, que el blog del Penjoll és un lloc adient per reviure aquell capítol oblidat de la creació humana en estat pur. Endavant!

Anònim ha dit...

sembla que finalment el flare de cal·linca, ens ha obert els ulls de la cara que no pas del cul¡¡, fent-nos participar en aquest merder dels llibres de falla, la cosa és així llibre de falla? publicació en petites dosssis, vinga tot d'una i ja ens inventarem d'altres properament deixarem de ser anònioms en l'edició del butlleti eclesiastic