dimarts, 15 de juliol de 2008

VA DE POETES! (VIII)


M’he tirat 10 dies en companyia de poetes: dos catalans, una mallorquina i quatre algerians amazics (Ama-qué?
Amazics!).
Hem anat a Tarragona, Vilafranca del Penedés (d’on el vi), Girona, Barcelona, Búger (Mallorca), Badalona i novament Barcelona, a recitar poemes nostres. La cosa amb les institucions d'ací està tan malament que no s’ha pogut programar cap recital al País Valencià. Pâ cagar-se i no torcar-se!

La moguda en qüestió es diu Veus Paral·leles i l’organitza cada any la Institució de les Lletres Catalanes. La poeta mallorquina era n’Antonina Canyelles. I els catalans, Laia Noguera i Magí Sunyer. Jo cobria la quota de valenciania dins l’espectre (mai millor dit) català. Els algerianoamazics eren: Hadjira Oubachir, Boualem Rabia, Brahim Tazaghart i Salem Zenia.

Sense cap mena de dubte -que diria el Magí- el més important ha estat el descobriment de la cultura i la
llengua amazigues: Ara resulta que no tots els nord-africans són àrabs ni musulmans! La cosa no és, ni de bon tros, tan senzilla com la presenten. Ara veiem un moro i li amollem l’eufemisme àrab, que sona molt menys despectiu, i ens quedem més amples que llargs. Resulta que des del sud-oest d’Egipte fins la costa atlàntica del Marroc (incloent Líbia, Tunísia, Algèria, i el nord de Níger, Mali i Mauritània) hi ha 20 milions de persones que parlen amazic i que, amb altíssims graus d’intromissió de la cultura àrab (que és una cultura d’imposició des del segle VII), viuen dins els paràmetres culturals amazics. O siga que ni tots moros, ni tots cristians.

La llengua dels amazics no és l’àrab ni prové d’arrel aràbiga. La seua religió original no és la musulmana (tot i que en molts dels estats que hem anomenat l’integrisme àrab haja implantat com a única la religió de l’Alcorà i la gent l’abrace com a única esperança).

L’amazic ha estat fins fa molt poc llengua de transmissió oral. Només des que han començat a sentir la necessitat d’escriure-la per no perdre-la, han adoptat com a alfabet el Sistema Fonètic Internacional (almenys a Algèria).

A Algèria l’amazic s’ensenya des de fa pocs anys a les escoles: és la quota d’exotisme que el poder permet mantenir. Tot i ser la llengua pròpia, és l’última en ordre d’importància per a les institucions i el poder pro-àrab. En altres estats, ni això. Per davant de l’amazic sempre estarà l’àrab i el francés (dos llengües de colonització). Paradoxalment, amazic significa “home lliure”.

L’any 2001 els “homes lliures” d’Algèria van organitzar una gran manifestació en favor de la cultura i llengua amazigues. La festa per la cultura autòctona la va desfer l’exèrcit algerià a tirs: hi moriren 126 jóvens. El 2001! 126 en una manifestació! A nosaltres se’ns remou la sang per un estúpid manifiesto; hi ha llocs on la barbàrie encara fa córrer la sang.

Evidentment, continuarà...

5 comentaris:

calinca ha dit...

Molt interessant tot això dels amazigs, o berbers.

A mi, en qüestions de llengua, i en altres qüestions també, m'agrada destacar els pareguts més que les diferències. És cert que les llengües berbers no són d'origen àrab, però s'hauria de comentar que àrab i berber formen part del mateix grup de llengües, l'anomenat grup afro-asiàti. O millor dit: el grup de llengües berbers i el grup de llengües semítiques (entre elles l'àrab i, veges tu, l'hebreu) estan emparentats. En un món on contínuament es volen posar de manifest les dierències convé recordar que, en el fons, no som tan diferents.

Per últim, dius que almenys a Algèria han adoptat l'alfabet fonètic internacional (IPA) com a forma d'escriptura. Això és una mica estrany, donada la complexitat de l'IPA. Potser volies dir que han adoptat l'alfabet llatí, com han fet milers de llengües d'arreu del món que no tenien tradició escrita, o que tenien, com el cas d'algunes llengües berbers, una tradició escrita que va desaparéixer ja fa molt de temps.

Alietes el del Corralot ha dit...

Les simplificacions de la història i dels assumptes humans amb qué ens hem acostumat a viure ens fan ben estúpids.

Pel que fa a l'alfabet fonètic internacional com a alfabet adoptat a Algèria per escriure l'amazic, això és el que em va semblar entendre de les converses amb els amazics (que eren en francocatalà). Ara bé, pot ben ser que fóra una il·lusió acústica meua.
Tenen, per exemple, quatre sons guturals diferents, semblants a la nostra hac aspirada. Per escriure'ls utilitzen la h, la g i la gamma grega. I depenent del so afegixen un punt baix de la consonant o un accent circumflex a l'inrevés. No sé si això és llatí del tot.

calinca ha dit...

No es tracta de simplificar la història, sinó de veure-la d'una manera o l'altra. Com deia, preferisc veure les coses que ens uneixen a tots els humans que centrar-me en les diferències, que no són per a tant. Al cap i a la fi, tots els humans venim del mateix lloc, és a dir, Àfrica. I probablement totes les nostres llengües tenen un ancestre comú.

Alietes el del Corralot ha dit...

Amb la primera part del meu comentari no em referia a vosté, senyor Calinca! Em referia a la simplificació de les realitats diversíssimes que ens envolten i amb la qual simplificació ens fan combregar o combreguem a diari, tot pensant que així, amb un esquemeta esquelètic, comprenem estes realitats. Simple quimera nostra!

el funambuliste ha dit...

Ie! Alietes, quina experiència més enriquidora, no? i és que som més semblants del que creguem...
i el reduccionisme (quin palabro! existeix?) a un pocs grups uniformes, la simplificació és sempre més senzilla de controlar (o de manipular) per la gent que ens mana política i económicament...no?
un beset...