El proper dimecres 23 de juliol a les 20:00 a l'Espai d'Art la Llotgeta de Rafael Amorós Carrer del Beat Nicolau Factor, 1-bis, Albaida, tindrà lloc la presentació de la novel·la i exposició de les il·lustracions originals de PELL DE PRUNA (Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida 2007).
Hi participaran, Imma Desals, mestra de cerimònies. Jordi Albinyana, autor de les il·lustracions. I Joan Olivares, autor de la novel·la.
Erotisme i sentit de l'humor.
Res no sembla indicar, a primera vista, que Silveri, un jove professor de Secundària, puga passar, en un sol curs, de funcionari a sou de la Conselleria d’Educació a pròfug de la justícia. I tanmateix ocorre. El perquè i el com són la base de “Pell de pruna” (Edicions Bromera), la novel·la amb què Joan Olivares (Otos, 1956) va guanyar la XIV edició del premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. Una obra on el text es combina amb unes precioses il·lustracions, uns difuminats en un blanc i negre molt suggeridor, de Jordi Albinyana, autor també de la portada.
Aquesta és la segona vegada que Olivares s’endú un dels escassos guardons de literatura eròtica que sobreviuen en l’era d’Internet. Ja ho va fer fa 10 anys, amb “Dies de verema”. Entre un i altre llibre ha escrit tres novel·les més –“Vespres de sang”, “L’estrep” i la recent “Pana negra”-, totes elles ambientades al segle XIX valencià. I també un relat per a infants i un per a joves i fins i tot un estudi sobre els rellotges de sol –una de les passions d’Olivares- a la Vall d’Albaida.
“Pell de pruna” és una narració que barreja, tot i que puga semblar insòlit en una novel·la eròtica, un ritme bastant accelerat amb unes grans dosis de sentit de l’humor i un llenguatge ricament col·loquial, que precipiten en una série d’escenes realment divertides. El fet d’estar escrita en primera persona facilita a Olivares la possibilitat d’incloure, en l’explicació de la història, els sucosos comentaris que, al respecte de qualsevol circumstància, deixa anar el protagonista. Un encert, sens dubte, que confereix a l’obra un atractiu que va més enllà de les escenes tòrrides, d’altra banda resoltes amb notable economia de mitjans. El fil conductor són les relacions sexuals que Silveri manté amb tantes dones com passen a prou seu. Però, alhora, Olivares va desenvolupant altres subtrames que, en enllaçar amb el nervi principal de la història, li confereixen entitat de novel·la sense adjectius
Hi participaran, Imma Desals, mestra de cerimònies. Jordi Albinyana, autor de les il·lustracions. I Joan Olivares, autor de la novel·la.
Erotisme i sentit de l'humor.Res no sembla indicar, a primera vista, que Silveri, un jove professor de Secundària, puga passar, en un sol curs, de funcionari a sou de la Conselleria d’Educació a pròfug de la justícia. I tanmateix ocorre. El perquè i el com són la base de “Pell de pruna” (Edicions Bromera), la novel·la amb què Joan Olivares (Otos, 1956) va guanyar la XIV edició del premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. Una obra on el text es combina amb unes precioses il·lustracions, uns difuminats en un blanc i negre molt suggeridor, de Jordi Albinyana, autor també de la portada.
Aquesta és la segona vegada que Olivares s’endú un dels escassos guardons de literatura eròtica que sobreviuen en l’era d’Internet. Ja ho va fer fa 10 anys, amb “Dies de verema”. Entre un i altre llibre ha escrit tres novel·les més –“Vespres de sang”, “L’estrep” i la recent “Pana negra”-, totes elles ambientades al segle XIX valencià. I també un relat per a infants i un per a joves i fins i tot un estudi sobre els rellotges de sol –una de les passions d’Olivares- a la Vall d’Albaida.
“Pell de pruna” és una narració que barreja, tot i que puga semblar insòlit en una novel·la eròtica, un ritme bastant accelerat amb unes grans dosis de sentit de l’humor i un llenguatge ricament col·loquial, que precipiten en una série d’escenes realment divertides. El fet d’estar escrita en primera persona facilita a Olivares la possibilitat d’incloure, en l’explicació de la història, els sucosos comentaris que, al respecte de qualsevol circumstància, deixa anar el protagonista. Un encert, sens dubte, que confereix a l’obra un atractiu que va més enllà de les escenes tòrrides, d’altra banda resoltes amb notable economia de mitjans. El fil conductor són les relacions sexuals que Silveri manté amb tantes dones com passen a prou seu. Però, alhora, Olivares va desenvolupant altres subtrames que, en enllaçar amb el nervi principal de la història, li confereixen entitat de novel·la sense adjectius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada