Tres microrelats "ensainetats"

Advertència de l’autor: Este conjunt de microrelats estan dedicats a dos muses d’El Penjoll. S’han fet des de l’estima, amb certa confiança i esperant que siguen acollits amb bon humor. Qualsevol paregut amb la realitat, no seria pura coincidència sinó impura indecència. Parlant de realitat, ací tenim en acció a les dos muses en qüestió... 3,2,1...

Ai! quasi se m´oblida, el nom polonés de Tadeus es pronuncia en valencià sense fer sonar l'ela geminada. Ara sí: 3,2,1...

Brokeback sainet

Les llums estan apagades. S’escolta una escopinyada. Al moment, s’encenen les llums. Tadeus es gira a Pol i li pregunta sorprès:

- Ja està?

Pol li contesta:

- Sí. T’agradat?

Tadeus sentència fermament mentre es posa dret:

- Gens, ni miqueta! Què a açò li diguen sainet!

El públic aplaudix als dos actors.

Dos homes i un destí

Tadeus està front al seu ordinador. En l’habitació també es troba Pol.

- Què fas? –Li pregunta Tadeus.

- No res –Li respon Pol, llevant la mà d’on la tenia i apartant-se del costat de Tadeus.

- No te’n vages –li diu Tadeus–. Espera’t! Què hem d’acabar este sainet per a El Penjoll!

Menut microsainet!

Pol: Crec que el meu és millor.

Tadeus: Ensenya-me’l.

Pol li’l mostra.

Tadeus: Més curt sí, millor no.

Pol: A vorer el teu.

Tadeus li l’ensenya.

Pol: Hòstia! Quina rajola! Si no s’entén!.

Tadeus: És que es llig assentat, de baix cap a dalt i d’esquerra a dreta. Prova-ho i veuràs.

Pol: Sí... les estrelles.