Advertència de l’autor: Este conjunt de microrelats estan dedicats a dos muses d’El Penjoll. S’han fet des de l’estima, amb certa confiança i esperant que siguen acollits amb bon humor. Qualsevol paregut amb la realitat, no seria pura coincidència sinó impura indecència. Parlant de realitat, ací tenim en acció a les dos muses en qüestió... 3,2,1...
Ai! quasi se m´oblida, el nom polonés de Tadeus es pronuncia en valencià sense fer sonar l'ela geminada. Ara sí: 3,2,1...
Brokeback sainet
Les llums estan apagades. S’escolta una escopinyada. Al moment, s’encenen les llums. Tadeus es gira a Pol i li pregunta sorprès:
- Ja està?
Pol li contesta:
- Sí. T’agradat?
Tadeus sentència fermament mentre es posa dret:
- Gens, ni miqueta! Què a açò li diguen sainet!
El públic aplaudix als dos actors.
Dos homes i un destí
Tadeus està front al seu ordinador. En l’habitació també es troba Pol.
- Què fas? –Li pregunta Tadeus.
- No res –Li respon Pol, llevant la mà d’on la tenia i apartant-se del costat de Tadeus.
- No te’n vages –li diu Tadeus–. Espera’t! Què hem d’acabar este sainet per a El Penjoll!
Menut microsainet!
Pol: Crec que el meu és millor.
Tadeus: Ensenya-me’l.
Pol li’l mostra.
Tadeus: Més curt sí, millor no.
Pol: A vorer el teu.
Tadeus li l’ensenya.
Pol: Hòstia! Quina rajola! Si no s’entén!.
Tadeus: És que es llig assentat, de baix cap a dalt i d’esquerra a dreta. Prova-ho i veuràs.
Pol: Sí... les estrelles.
1 comentari:
I Lo Pol?
Per què no ha presentat cap microrelat?
Publica un comentari a l'entrada