Aquell avió m'estava desesperant. No corria res. El cotxe posterior pareixia disposat a no aterrar. A l'oficina el maleït arxiu no passava el temps. I les agulles del rellotge no s'acabaven de descarregar. I de sobte... la pressa es va aturar. I amb ella un ritme sincopat de punteig en la guitarra.
4 comentaris:
Cul he de dir-t'ho... m'agrada les cançons que fiques al bloc. Crec que coincidim en el que volem oir. Gràcies per obrir-me aquesta porta a altres sons que desconeixia.
Drac: M'afalaga esta coincidència, sobre tot d'una persona (o animal)com tú. Les teues entrades també em semblen d'una gran bellesa i amb una aportació de reialitat-sensibilitat molt interessant. Sense anar molt lluny, el teu microrelat és ben original (tindrà alguna cosa a veure una personeta a la que li va agradar la Aimee Mann?). De Wilco només t'haig de dir que és la joia de la corona del meu musicari particular. Aquesta cançò "impossible Germany", està al seu últim disc "Sky blue sky"-2007-, però si has de iniciar-te'n en la seua discografia, et recomane primer escoltar els discos "Yankee Hotel Foxtrot"-2002- i "A Ghost is born"-2004-. Si tingueres oportunitat de veure en directe a Jeff Tweedy i companyia, no t'ho perdes. Dos concerts d'estos animalets, encapçalen el "ranking" de les meves millors experiències musicals. Salut i gràcies de nou.
Ieee!!! eixa "Riviera"... quins records!!!! encara m'aborrone quan l'escolte...
Oh, Cul de sac! A vegades, de tant en tant em passa com a espectador que estic vivint algun espectacle i una veueta em va repetint dins del cap: "Que no s'acabe, que no s'acabe,..."
Recentment em va passar amb la pel·lícula "Al otro lado" del director germanoturc Fatih Akin.
I ara m'ha tornat a passar amb la cançó de Wilco.
Visca El Penjoll!
Publica un comentari a l'entrada