dimarts, 17 de juny de 2008

Lliçó de política

En deixar la Casa de Juntes, s’hi topà. Havien desplegat una pancarta i cridaven. El gran homenet, sense pensar-s’ho dues vegades, es col·locà darrere del drap, començà a corejar la consigna —Volem més places!— i contestà al periodista que l’interrogava: Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell.

Autor: freelance worker

4 comentaris:

Ell ha dit...

Pos si fora per mi ja estaria arreglat. Serà per diners...

Anònim ha dit...

Està clar que parles de "això ho pague jo!" QUe poca vergonya!

Anònim ha dit...

La literatura i la ficció no superen la realitat xativina.

Anònim ha dit...

Obert estava a tot, fora d´allí no hi havia ningú, el anys pasaven i no res tenia sentit al seu voltant. Algú temps arrere, molt arrere, li havia recomanat que mai diguera el que realment pensava, allí romandría fins que apareguera. De sobte allí estava, davant d´ell,i no li digué el que realment pensava. El seu amor mai tornaria a pasar.