KORA ABETEATA ALS JARDINS DEL "PALASIET" DE XÀTIVA

Per a nosaltres només són els morts de fam que venen en kaiuko però desconeguem absolutament la a seua cultura (com no? si desconeguem la nostra!) Aprofite la presència de Kora Abeteata per parlar-vos una mica del context cultural al que pertany.

Sussoh i Coromina. Imatge presa del web d'Ignasi Coromina

Hui als Jardins del "Palasiet" (mala espardenya!) de Xàtiva, actua a les 22:30 h Kora Abeteata, música del Sahel (no cal entrada!). La seua és la música serena del riu Gàmbia, del riu Niger, del Sahel i del griot que es barreja amb el jazz o amb la música d'arrels andalusí. Aquest és un grup format pel gambià Sam Sussoh (Kora i guitarra) i el català Ignasi Coromina (guitarra). Sam Sussoh és un autèntic griot. El griot és una barreja de música ambulant i cec contador de romanços, auques o rondalles. Es tracta d'un músic que narra una història al temps que l'acompanya amb la música de la seua Kora, una mena d'arpa-guitarra. A diferència, però, dels exemples mencionats, actua en ocasions excepcionals per a la comunitat. El griot forma part de la cultura bamana i d'altres cultures mandé, com els mandinga. De fet, Sam Sussoh és un mandinga o mandinka o malinké. En qualsevol cas, la cultura bamana, que és una cultura agrària, i, en sentit ample, les cultures mandé, com la mandinga, es consideren l'origen de la música blues. Al respecte podeu vorer Des de Mali fins al Mississipi de l'excepcional sèrie documental que va realitzar Martin Scorsese sobre aquesta música. El cas dels mandé ens pot servir per reflexionar. Com ja he deixat caure, els bamana i els mandinga compartixen molts trets culturals. De fet, la llengua mandinga i la bamana s'assemblen molt, tant és així que en el context acadèmic, es consideren la mateixa llengua, el mandé, de la qual seria el dialecte més parlat el bamana. Aquestes llengua estaria present als estats de Mali, Mauritània, Senegal, Costa d'Ivori, Burkina Faso i Gàmbia. Però com sabeu, les fronteres dels estats africans les van fer els europeus. Finalment, també és important saber que, segons defensa el contestà Roberto Llorens Reig, molts dels moriscos expulsats de Xarq-Al-Andalus i més concretament del que el Sir Drac anomena Yibal Valansiyya anaren a parar a l'Àfrica Subhariana on algunes paraules i llinatges catalans encara hi perviuen. Si bé, algunes de les "teories" de Roberto Llorens són arriscades i quasi increïbles, n'aporta moltes dades i, és clar, que a algun lloc degueren d'anar els moriscos valencians. Per què no al Sahel? És així com les cultures es toquen, s'entrellacen i ens adonem de la seua complexitat i dels seus tristos avatars però, també de la seua bellesa i del molt sobre el que podem parlar. Espere que disfruteu amb Kora Abeteata, un grup africanocatalà que podeu escoltar al seu myspace.