VINI, VID I VICI (III): VINS NEGRES EN PERILL D’ EXTINCIÓ

En esta entrada vaig a parlar-vos d´uns quants vins negres que estan pels tres-quatre euros i que donen la talla. Estos vins són per a mi les autèntiques joies de les bodegues i deurien ser mimats, i no oblidats com estan fent moltes d’elles. Per això els anomene vins en perill d’extinció.

Quan és difícil aconseguir vins de certa qualitat a preus econòmics s’està provocant que cada vegada hi hagen menys bevedors quotidians i que, molts d’ells, passen a convertir-se en tastadors de cap de setmana o d’esdeveniment especial. Més de la meitat de les bodegues, esmentades en el segon capítol d’esta sèrie, estan apostant per fer vins cada vegada millors però també més cars, renunciant a la producció de vins de certa qualitat a un preu baix que se'l puga permetre qualsevol butxaca.

Per sort, encara s’elaboren alguns vins negres econòmics. Solen ser vins joves (de la penúltima collita) sense criança en barrica o molt poca i de varietats de raïm tradicionals de la zona com el monastrell o l’ull de llebre, varietat esta última més coneguda arreu d´Espanya com tempranillo i que, segons zones, també rep altres noms com Tinta del País (Ribera del Duero) o Cencíbel (pels voltants de Madrid),

Ací va la meua selecció de vins. Vos els presente en progressió econòmica (de més barat a més car) i també de qualitat (açò últim que sembla obvi no sempre és així en el vi). Anem a l’assumpte:

- De la Coop. de la Viña sols he provat (dins del preu que he establert) dos vins negres el Juan de Juanes i el Torre Tallada. El primer directament no l’aconselle (mereix ser gasificat). El Torre Tallada sí. Potser este vi siga el més barat de la zona (el podeu arribar a trobar per menys de dos euros!) que es pot prendre a pal sec. És un vi jove monovarietal de monastrell amb 13º. No fiqueu massa expectatives en ell, però crec que no vos defraudarà.

- Torrevellisca té el seu Tinto Joven de 14º amb un coupage de les varietats monastrell, ull de llebre i la francesa cabernet-sauvignon que, per menys de tres euros, ens ofereix un vi amb certa força però suficientment equilibrat.

- A la bodega Daniel Belda trobem dos vins. D’una banda el Ponsalet jove a partir de monastrell, que dóna 13º i que, amb menys de tres euros, és un vi correcte i també el Daniel Belda CS 04 (de la collita de setembre del 2004), un vi elaborat amb cabernet sauvignon, amb 10 mesos de criança en barrica i 13,5º. Un vi suau i arrodonit, que eix per menys de quatre euros.

- Per quatre euros, la bodega El Angosto té La Tribu, un vi de tall modern amb 2 mesos de barrica i un coupage meitat monastrell i meitat sirah que dóna un vi fresc, aromàtic i saborós. Este vi trenca amb la progressió respecte a la qualitat. Per a mi és, indubtablement, el millor dels vins que comente en esta entrada i un dels millors, sinó el millor, dels que he provat mai (i ja no sols dels de valència) en relació qualitat-preu. Un vi fora de sèrie que demostra que es poden fer vins excel3lents a preus econòmics.

- Al voltant del quatre euros també està el Mon Frare de les Bodegas los Frailes. Este vi jove, fet a partir de monastrell, és un vi agradable que circula bé des de que entra en boca, és dir, que si no entra per boca no circula bé.

- Pels quatre euros, o poc més, eix també el Castillo de Enguera criança de Bodegas Enguera Vitivinícola fet de monastrell 50%, ull de llebre 30%, syrah 10% y merlot 10%. Este vi de 13º és de tall clàssic i té bon beure (quina obvietat acabe de dir, no?).

Vos convide a comentar, completar, debatre i fer els suggeriments que considereu a esta selecció. També m'agradaria saber l’opinió sobre alguns vins que no han passat per la meua gola, com el Tossal de la Bastida Crianza d'ull de llebre de la Coop. San Pedro Apóstol, o els que no he nomenat de la Cooperativa la Viña, o d'algun que em puga haver deixat per desconeixement. Vosaltres direu, però recordeu que han d’estar per baix dels cinc euros.

Profit! Que jo ja estic un poc marejat de tant de vi...