Diuen que la veu és el millor instrument musical. Vaig a presentar-vos tres veus vives que
divendres, 16 de maig del 2008
VELLES FONTS PER A LA MÚSICA AL VENT: “HEY MIKE!”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Diuen que la veu és el millor instrument musical. Vaig a presentar-vos tres veus vives que
13 comentaris:
Quin tros de concert, Capità! Estic aborronat.
La nóvia de Conan m'agrada molt, sobretot quan fa el "crusaíto" i qun mou el cul com espolsant-se les puces: quina ronyonada que té esta senyoreta, i quina classe! No sé qué diu de "sus pechos pequeños" i d'"unas montañas" però està molt bé.
L'Amy m'agrada més quan no s'afaita. Ací l'han tret molt guapa.
Però què dir de l'únic Home que s'ha posat mai darrere d'un micròfon? No hi ha paraules.
Ei!!!! sí és el Drakula YeYe... per cert es traspassa, per si hi ha algú interessat...
home! no està mai de més posar un antro a la vida d'un...
Shakira i Amy Winehouse són mers productes de la mercadotècnia, la qual cosa no vol dir que no canten bé però sí que a mi, personalment, m'importen un pito. D'Amy Winehouse ni tan sols m'atrau la seua imatge, que em resulta repugnant i molt calculada. Ja tinc una edat com per a creure'm a l'enèssim 'enfant terrible' de la música popular.
Del tercer artista que apareix en aquesta per altra banda poc interessant entrada, què dir?
M'ha semblat sorprenent la teua entrada en pla "Fernandisco". Sobre tot "La veu". Quina potència ben dirigida! Quina harmonia tan hipnotitzant! Quina posada en escena més professional!... Per cert, he trobat un document inèdit sobre "La veu": es tracta d'un vídeo casolà en 8 mm, de quan tenia dos anys. Ja demostrava al seu bressol on anava a arribar al món del dolce canto:
http://mx.youtube.com/watch?v=2yMkEH8pdBQ
Interesantíssima l'aportació musical d'esta entrada. Segurament a la meva sessió com a dj de demà (i sí funambuliste, no perdes el equilibri demà quan et dedique als "massacre" o algú semblant), no deixaré passar l'oportunitat de punxar a la S'Astira esta o a la Amy Whinterpool altra (tinc deu minuts per al club dels sordomuts, amb tot el respecte del mòn per als sordomunst i per als fans d'estes pardales).
Disculpeu però llegint els comentaris m’he adonat que m’he enganyat al penjar els codis dels vídeos (normal que fora poc interessant!). Per si encara puc arribar a temps de donar-li sentit a l’entrada vos passe les adreces correctes dels vídeos:
Shakira:
http://www.youtube.com/watch?v=KcflhwVqjU4
Ami Winehouse:
http://www.youtube.com/watch?v=K4-P7x2ESYU
La Veu:
http://www.youtube.com/watch?v=hLvSHSKryRE
Quasi se m´oblida. A Cal•linca cinc preguntetes:
1. Per què fas comentaris a una entrada poc interessant?
2. Però... vas a fer un donatiu per comprar els calçotets del sorteig de la cibercampanya o què?
3. Algun color en especial?
4. De camalet, slip o tanga?
5. Ja tens pensat els motius que estamparàs en ells?
¿Per què hauria de fer comentaris només d'entrades que em semblen interessants? En aquest cas, el que em sembla interessant és, precisament, fer la crítica. De fet, vull continuar-la.
Hi ha penjollers, com ara Cul de Sac, que saben molt sobre música pop-rock, i ens en poden contar coses interessants. Però crec que no és el seu cas. És com si jo em posara a escriure sobre vins, tema que desconec per complet. Imaginem un article en el qual diguera que el Don Simón de Tetra-brick és un gran vi. L'únic interés de tal article seria com a simple bufonada.
Doncs si Cal·linca diu que vol continuar la crítica, continuem...
Exactament! Però no veu que en les etiquetes de comentaris de l´entrada hi ha una que diu: HUMOR?
Vaja per davant que jo, en en estiu, no li negue l´entrada al meu estómac a un porronet ben fresquet de Don Simón amb gasosa.
Per què considera el riure com una cosa menor? Estic fins els collons que els temes importants quasi sempre versen sobre la desgràcia, el pessimisme, la mort... I el riure? Què no es important riure i agafar-se les coses amb sentit de l´humor? Imagine´s que els del PP tingueren sentit de l´humor? Espanya seria altra cosa! I algun dia li contestaré eixa fixació que arrossega perquè sols s´escriguen entrades des de el 'saber molt'. Però això serà un altre dia.
Un article seu sobre 'El Don Simón de Tetra-brick és un gran vi' li assegure que seria una passada. Ens aportaria un agradable moment de lectura i ens faria riure (perdone que no s´haja inclòs este article en la segona categoria de resposta de la cibercampanya 'Recuperem Cal·linca'). Cada vegada m´adone més que vostè és un 'catxondo' i estic més segur que el dia que faça un sainet 'rebenta el biscuter'.
I per finalitzar una pregunta indiscreta, d´eixes que mai em contesta: què ha votat en la cibercampanya?
He votat l'opció 1, més que res perquè les altres són una xorrada. ¿Què farà Calinca? Molt possiblement continuar com fins ara.
Continue amb la crítica. I continue sense veure-li la gràcia a la seua entrada. De vegades no comprenc el seu sentit de l'humor.
Per últim: ¿Com vol que escriga un sainet si no n'he escrit mai cap?
Què contradictori és! És més difícil d´entendre que el meu humor! O siga que vota l´opció 1 que diu 'Hauria de tornar com autor i no fer-se tant de pregar' i a la vegada diu que farà 'Molt possiblement continuar com fins ara'. El que dic: el dia que faça un sainet...
Vaig votar sobretot per qüestions tècniques i per curiositat: si no votes, no pots veure els resultats, no? Posats a votar, vaig triar l'única opció que no era una parida.
Ben pensat, està clar que aquesta cibercampanya és una broma en sí mateixa. ¿Per què hauria de fer-ne cas Calinca?
Cada vegada que el llig em sembla més paradoxal! Igual diu 'està clar que aquesta cibercampanya és una broma en sí mateixa. ¿Per què hauria de fer-ne cas Calinca?' i, a la vegada, li ha fet cas al contingut de esta entrada (que no deixa de ser un altra broma). Cada vegada ho tinc més clar:
RECUPEREM CAL·LINCA!
Ara que pense, si vostè ha votat... al ser part implicada... a vorer si el notari (que es net de Salvador Espriu) ens anul·la la cibercampanya.
M´oblidava: la campanya està feta en clau d´humor però si es fixa totes les repostes expressen la voluntat que torne com autor. I açò no és broma.
Publica un comentari a l'entrada