dissabte, 24 de maig de 2008

Veig que des de la darrera entrada de Kurtz, ací no respira ningú (o és que el meu "navegador" s´ha espatllat , perquè açò pareix el dia de la marmota). Sospite que pot tractar-se d'alguna mena de virus informàtic, (ja li veia jo un comportament massa predictible a la panderola eixa...). També cap la possibilitat de que estem davant d'un encanteri. Siga el que siga, cal irrompre amb qualsevol excusa per trencar el malefici del senyor Poyadura.
Tots volem un penjoll viu, dinàmic i participatiu (eixe també, però ara parle del blog). No cal que escriguem "La Illíada". No es deixeu intimidar pels crítics del planter: ells ens ajuden desinteressadament i col.laboren en la nostra evolució molt positivament.
Escrigueu maleïts!
Perdó. volia dir ...Escrigueu "amb els dits" o amb l'ànima, però feu escoltar la vostra veu. És important. A nosaltres ens importa.
Pengeu qualsevol cosa que penseu que hi puga interessar. Un comentari d'actualitat, pol.lèmic o no, uns versos, una historieta, una noticia, una opinió, un còmic, unes fotos, un dibuix, una pintura, una reflexió, un recordatori, un diari, un itinerari interessant, un poble amb sabor, una ocurrència, una recomanació cultural, sentimental, gastronòmica... una postal des de la soledat... Quasi tot val.

Així que, ENDAVANT!
I, per a donar exemple, en aquest precís instant m'encete jo al Penjoll i que siga el que Déu vulga (Ai mare!).

Qui no s'ha enamorat a l'institut d'un/a xic/a de COU per exemple? Quins records més agre-dolços: il.lusió i frustració a parts iguals. Però ens agradava eixe estat d´atontament. Perquè quan erem víctimes d'aquell "Dolorido sentir", estàvem de puta mare. Sempre li haurà quedat a més d'un/a el cuquet d'haver-se atrevit a eixir del seu anonimat, a veure que passava. Segur que algú ha gaudit imaginant que li escrivia una carta o una poesia prenyada d'admiració i ressentiment. Sempre a parts iguals. Una com aquesta:

"Li diuen Noel i somie que truca ma porta
Aviat en gimnàstica veuré, oh!, com es bressola amb sabates i
mitjons pels genolls.
Ella no sap de mi.
L'importe un rave.

Perquè sóc un adolescent de merda, nena
Un adolescent de merda, nena
Escolta Iron Maiden, nena...amb mi. Oh!

Li diuen Noel i va amb un imbècil.
un imbècil del meu carrer.
Conduïx un Irok , va armat a classe
i em potejaria el cul si ho sabera.
Però no sap de mi i
l'importe un rave.

Perquè soc un adolescent de merda, nena
Un adolescent de merda, nena
Escolta Iron Maiden, nena... amb mi. Oh!
Oh! sí... merda.
No saps el que et perds.

"Tio", em sent con un mol.le.
Aquesta nit em gradue i estic sòl.
I estic mirant.
I ella camina cap a mi. No potser.
Els meus llavis tremolen.

Com sap de mi?
Perquè l'importe un rave?
Tinc dues entrades per un concert d´Iron Maiden, nena.
No digues potser. Acompanyam. Divendres.

Soc un adolescent de merda, nena... com tu.
Oh, sí... merda.
No sap el que et perds.

Perquè soc un adolescent de merda, nena.
Sí, un adolescent de merda
Escolta Iron Maiden, nena... amb mi. Oh!"

El problema és que, a més de ser invisible, a més aleshores seria un copia-mones, perquè açò és una cançó que ja està inventada. S´anomena TEENAGE DIRTBAG i és de "Wheatus". Segur que us sona perquè, fa uns anys la posaren fins la nàusea. Comercial, americana, intranscendent... és a dir tot allò que odiem. A mi m´agrada, que voleu? Soc original. Ací va! Prepareu-vos.
(Veus Capità Superflipo? Jo també sé fer de Fernandisco. A que mole?)













6 comentaris:

calinca ha dit...

El cantant d'este grup pareix un clon de Bono quan era jove, no l'exministre de defensa, sinó el cantant d'U2.

Per cert, la cançó és una puta merda, molt en la línia d'Avril Lavigne i altres pseudo-adolescents de la indústria musical nordamericana.

Un adolescent, per regla general, pensa que és més madur i llest del que en realitat és. Se sent una mica com el centre de l'univers, per a bé o per a mal. Recordem, per cert, que als homes l'adolescència ens dura pràcticament fins al 30 anys.

Perlateuaculpa ha dit...

"No es deixeu intimidar pels crítics del planter: ells ens ajuden desinteressadament i col.laboren en la nostra evolució molt positivament."
Crec ja ho havia dit.
Gràcies calinca, la teua opinió, com sempre, constructiva i ben raonada. M´ha agradat molt allò de Bono :-)
I, espere que malgrat la teua reticència, aviat puguem gaudir del teu enginy més enllà del món dels comentaris. Perquè veure´t circumscrit a les barricades només aconseguix que ens adonem d´allò que estem perdent-nos. Animat.
Una abraçada.

Capità Superflipo ha dit...

Però vostè d´on a eixit? M´ha deixat bocabadat! La seua primera entrada (resposta a Cal·linca inclosa) recull l'essència del penjollisme. Siga benvingut!

Perlateuaculpa ha dit...

Ben-trobats!

refelet ha dit...

Salutacions cordials i benvingut, Perlateuaculpa. Lamente haver-te xafat amb una altra entrada, però venia a compte un poc del que dies.

Alietes el del Corralot ha dit...

Vosté té nom de lletra de cançó:
"... per culpa teua tinc el cor encés en flaamaaa..." I això és ben bonico, bonico però de deveres.
Salut i ben-retrobat(¿?)!