Un breu homenatge a la poesia desconeguda de Kushino Poyadura (tracteu de reprimir-vos, per favor...). Aquest professor de literatura a la Universitat de Kanazawa, s'ha auto-editat i publicat 12 llibrets de poemes d'una bellesa sorprenent, que regala als seus alumnes. No he pogut recollir molta més informació, ja que no és al Google. Però a un fòrum d'aprenentatge del japonès (que friki!), m'han passat uns poemes seus: gràcies a Akira Ahiku pel descobriment!.
Digueu-me agosarat, però la traducció, libèrrima, és meua. I, com que no domino molt encara el Kanji, puc estar dient qualsevol cosa, menys allò que volia dir-nos el senyor Kushino. L´alternança de les formes canto/cante (valencià) respon a un joc de paraules intraduïble, que reflexa la seua reafirmació dialectal.
La composició i música també son meues, i espere que exerciu de mestres benvolents i premieu sobre tot l'esforç. ;-)
8 comentaris:
El poema està bé. No entraré en més, ja que per a això ja sap vosté que estan els crítics literaris Calinca i Alietes.
El que m'ha paregut molt enginyosa és la presentació. Vosté explora sempre noves possibilitats i les solucions que dóna són arriscades, però funcionen. Me n'alegre també que s'haja decidit a recuperar en aquest penjoll, de manera clara, la poesia.
Certament, benvolgut Kurtz, trobe interessant la seua veu. No és tant allò que diu, sinó des d'on vosté ho diu, des d'on ens conta les coses. Hi ha quelcom de misteriós en les seues paraules. M'agrada.
El vers és senzill i des d'esta senzillesa, coherent i honest.
La meua pregunta és: per qué no s'ha pogut refrenar? Com és que no ha estat capaç de mantenir l'heterònim? El joc de la traducció de l'autor japonés era preciós! Afegia valor al seu poema perqué com a lectors ens havia fet viatjar a un nou lloc per abocar-nos a l'escrit: l'amplificava, el redimensionava.
Responga les preguntes, per favor.
Li estic molt agraït, refelet, pel seu comentari. Jo també pense, com vostè, que la poesia és imprescindible a un penjoll multi-disciplinar, però eminentment literari. Tot i que no és "el meu fort", he volgut ficar el meu granet discretet de sorra, per contribuir-hi.
I, senyor alietes, li agraïsc molt tot el que ha dit. De veritat.
I té vostè tota la raó. Es creurà que una fada fallera m'ha posseït i que m'ha posat a mutilar mortalment la "meua criatura", a penes l'havia enllestida. Però... JA ESTÀ EIXINT EL FRANCTIRADOR CABRÓ, QUE HA AFEGIT EIXA DARRERA FRASE EN GROC QUAN JO NO ESTAVA MIRANT!!!
Bromes a banda, el que va passar fou que un pensament es va apoderar de mi en acabar de publicar la entrada: I si la gent em creu "al peu de la lletra"?
Vosté entengué el "joc" a la primera potser, però:
que es quedaria a la ment a tots aquells que, simplement, cregueren allò que jo els havia contat?
"Bé, ja tenim al friki pedant, que farda de dominar el "japo", i de que llegeix a novissims poetes desconeguts. I a nosaltres què. Si vol aportar quelcom escriga-ho, i no ens vinga amb refregits!".
No sé, però des de que aquesta idea de intentar evitar el malentés fora com fora, va penetrar al meu cap, es tornà, per complet, irresistible...
Un inexplicable cas de confusió de prioritats: art, empatía, sentit crític, anticipació, llibertat, paternalisme, intrusisme, excés de zel i ganes d´inmolar-se...
Vaig a veure si encara puc esborrar la frase maleïda, i que la seua maledicció no desquicie als propers lectors desprevinguts.
金沢大学が位置する金沢市は，日常生活にも伝統文化が息づき，犀川や浅野川，卯辰山や兼六園などの自然環境に恵まれ，学生が思索し学ぶにふさわしい学都です。江戸時代から天下の書府とも呼ばれ，伝統の中に革新を織り交ぜて発展してきた「創造都市」ともいえます。「創造なき伝統は空虚」との警句を胸に刻み，地域はもとより幅広く国内外から来た意欲ある皆さんが，新生・金沢大学への扉を共に開くことを期待しています。
Molt bé Kurtz, t'ho curres molt!
Per cert, el darrer comentari, que mal gust! Qué vol aquest individu?
Moltes gràcies Pegui!!!
En quant a l´individu anònim, espere que no siga el mestre Kushino en persona, tirant foc pels queixals i molt disgustat per la fidelitat de la meua traducció.. :-)
Sorprenentment, el passat 13 de maig em va arribar per correu un paquet amb dotze llibres. És sorprenent perquè no els havia demanat, però també perquè estaven escrits amb signes ideogràfics orientals. La seua entrada em fa sospitar que són els llibres de poemes de Poyadura, a la vegada que comença a donar-li sentit a esta situació incomprensible que estic vivint. Igual anaven dirigits a vostè, Sr. Kurtz, i s’han confós els de correus en l’adreça (que també està en japonès). Si vol se’ls passe i així pot continuar traduint-nos alguns fragments. La veritat, no sabia que estos llibres amagaven tanta bellesa i misteri en les seues pàgines.
I dic jo, si ha sigut capaç de traduir el poema de Poyadura, per què no ens tradueix el comentari que ens ha deixat? Què diu?
Publica un comentari a l'entrada