divendres, 16 de maig del 2008

Travesses pels Pirineus

Com que s’acosta l’estiu i és temps de mirar-se les vacances, us faig unes propostes. Es tracta de tres travesses pels Pirineus, patentades per empreses que proporcionen la mínima organització necessària; nit i esmorzar als refugis, i un mapa del recorregut. De la resta se n’encarrega un mateix; refugi de partida, sentit del recorregut, número i lloc d’aturades, horari de les eixides... Tot i ésser dissenyades per fer-hi nit als refugis, totes compten amb la versió 24 hores, la qual, convida als més intrèpids a fer la travessa d’una tirada.

Una d’aquestes és la Cavalls del Vent, una travessa situada al Parc Natural del Cadí-Moixeró que transcorre al llarg de 97 kilòmetres, i enllaça vuit refugis en unes alçades d’entre 910 i 2.510 metres. Compta amb un desnivell positiu de 5.200 metres. El punt més alt del recorregut coincideix amb un dels seus refugis, el Niu de l’Àliga, que es troba emplaçat a La Vall de Núria, uns metres més amunt del conegut Santuari. Tot i ser llarg, és el més lleuger dels que ací presentem, al no ser el seu desnivell massa elevat. Amb tot, però, no deixa de ser un terreny d’alta muntanya exigent, des del punt de vista físic, i bonic des del paisatgístic.

Una altra possibilitat ens porta cap a El Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, unes de les comarques amb més bellesa dels Pirineus. És la Carros de Foc, una travessa que transcorre, en la seva totalitat, per l’alta muntanya, a una altitud mitjana de 2.400 m. El Parc Nacional d’Aigües Tortes - Llac de Sant Maurici n’és un dels paratges més sol·licitat del recorregut. La travessa enllaça nou refugis en un recorregut de 55 kilòmetres, i un desnivell acumulat de 9.200 metres. És per això, que es tracta d’una travessa que requereix una disposició major que l’anterior.

Com a apunt, dir que el trajecte més dur de la travessa és el que va del refugi Ventosa a l’Estany Llong, que obliga a ascendir per una pedrera de grans blocs, per a arribar a una collada de vistes espectaculars, des de la qual comença una baixada de 900 metres de desnivell fins al següent refugi.

Aquesta travessa és, de les tres, l’única que compta amb una versió per a ciclistes de muntanya, s’anomena Pedals de Foc, i consta d'un circiut de 220 kilòmetres. També té lloc al Parc Nacional d’Aigües Tortes, i a l’igual com el de a peu, es pot fer a mida i personalitzar-lo al nivell de cadascú. El paisatge, tot i ser igualment bonic, és de mitjana alçada, ja que transcorre per camins i pistes de la zona.

Per últim, La Porta del Cel, que com el seu nom evoca, es desenvolupa per alçades molt elevades. La travessa es passeja per ambdues vessants pirenaics, el de l'Ariege i el català, al Parc Natural de l'Alt Pirineu, situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. El circuit enllaça quatre refugis en una distància de 65 kilòmetres i 11.000 metres de desnivell acumulat.

Les peculiaritats de la travessa rauen en l’ascensió al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats de 3.143 metres i al Pic de Certascan de 2.853. És, sens dubte, la més exigent de les tres travesses, per la llargada i duresa de les etapes, per la climatologia severa i per la manca de camins ben traçats.



Molt recomanables, aquestes i qualsevol que us dissenyeu al vostre particular desig, ja que es tracta de gaudir de la muntanya en la seva essència més primitiva, allunyats de la resta durant uns dies. És perfecte.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu si que saps!!
Les tres travesses els tinc aparcades fins el moment apropiat però tan prompte faça una us la conte.
Recomane visitar els enllaços amb un mocador al costat per torcar-se la bava.

Roxie ha dit...

Meravellós.Quina enveja! Amb aquesta entrada se n'han fet les dents tan llargues que el meu dentista es forra. Espere que quan arribe el moment, encara tinga forces per a solcar el meu vell somni de perdre'm als Pirineus. Però és que ara, amb el carro del nano i la Laura nintendog, no m'hi veig saltant pels penya-segats. Llàstima. Tot arribarà.

Capità Superflipo ha dit...

Però què roín ets! Com fiques estes entrades sabent que molts sols les podem somiar? Què es per refregar-nos que este estiu també aniràs a fer alguna travessa per Pirineus mentre altres estem canviant bolquers? Què malèvola!

Fora bromes, és una entrada molt bona i apropiada (s´acosten les vacances), i que cal agrair-te per la gran quantitat d'informació que resumeixes en poc espai i pels enllaços que has ficat. Entén que, els dos comentaris precedents i este, els fem pares amb xiquets i xiquetes massa menuts, als que ens has fet les dens llargues i ens has despertat l´enveja. Qui poguera!

Kurtz: assegura'm que arribarà!

Olga ha dit...

Què bé que us hagi agradat!

Jo tan sols he fet la Carros de Foc, però espere fer les altres dos molt aviat!

I no patiu, els fills creixen i els hi portareu - o us portaran ells a vosaltres -.

Anònim ha dit...

Puc certificar el darrer comentari de menta_amb_fraula!

Antònim,