dijous, 15 de maig del 2008

Músiques al vent: Soul Atac

Paco Fum, ex militant adolescent del FRAP, i ara fitxatge, per conduir Sona la Dipu, de l'ex venedor d'electrodomèstics Alfonso, ens presenta dissabte 17 a les 22 h un peculiar concert al Gran Teatre. Es tracta de la quinta semifinal del concurs Sona la Dipu. En ella actuarà com a grup convidat Seguridad Social i com a participants Twenty minutes later, Samsara project i Soul Atac. Entre tant nom en anglés, se'ns pot passar desapercebut un dels millors grups sorgit a València capital darrerament: Soul Atac. El boca a boca ja havia fet famós a Soul Atac abans que gravaren el seu primer disc. Es tracta d'una formació de dotze músics que fan sobretot, encara que no sols, soul i funky. No s'havia escoltat res semblant des de l'època de Intocablues band, precisament el grup en que tocava el baix Paco Fum. Soul Atac, practiquen un soul-funky més actualitzat i el seu primer disc és d'una qualitat que desconeguda en català fins ara en aquestos estils. La música de Soul Atac és animada, amb lletres crítiques, però sense tristesa, amb ritme i alegria. El grup ja va guanyar el Circuit de Música en Valencià de 2004l . També ha estat guardonat amb el Premi Forment en la II Nit dels Premis Ovidi Montllor. Les cantants del grup participaren en el directe gravat per Obrint Pas el 2004. El grup va actuar, també al concert commemoratiu dels 300 anys de la desfeta d'Almansa, l'any passat. Com a anècdota, cal mencionar que el pianista de Xàtiva, Pau Ortolà, ha tocat algunes vegades amb ells.

Pel que fa als altres grups, no hem pogut trobar informació. Respecte al grup Seguridad Social, tothom recordarà la trajectòria erràtica del grup de José Manuel Casañ (sic). Tot i la seua estètica punk inicial, coquetejaven amb la simbologia neonazi. A finals dels huitanta, encara en plena "movida", gravaren un parell de cançons que agradaren en el món del rock: Que te voy a dar i Todo por el aire. Aquesta darrera cançó era molt coneguda a Xàtiva, ja que en ella feen un duo amb Bruno Lomas. Quan Paco Verde, el propietari de El verde Limón, la posava, el sòl del conegut i ja desaparegut bar de Xàtiva quedava ple de gots i terços trencats. Després el grup seguí una trajectòria comercial amb Chiquilla i altres temes empeltats de música caribenya (qui ho anava a dir!). Però segurament, el que molts no sabreu és que a mitjans dels huitanta gravaren alguna cançó en català, com per exemple A Bartolo tots el voleu, que podeu trobar en Comparteix.

Per assistir cal aconseguir invitacions. S'haveu de dirigir a la Casa de la Joventut (carrer Montcada de Xàtiva) i no al "Ayuntamiento de Xàtiva" (sic) com diu el cartell que hi ha per tota la ciutat. En qualsevol cas, vos recomanem que acudiu prompte, ja que la invitació només és vàlida mentre hi haja aforo. A més, suposem que els Soul Atac actuaran primer. De fet els han posat en darrer lloc al cartell, què curiós, no?







5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo recorde la moguda del Verde amb al cançoneta de "todo por el aire" i recorde també com Paco un dia fart de la bogeria que es muntava tragué el vinil de Seguridad Social i el va fer a trossos amb les seues mans. Els que hi erem quedarem bocabadats i recorde que vaig pensar: "esta és l'última vegada que açò sona ací".
Aixó si eren festes ...

Alietes el del Corralot ha dit...

Ei, Drac, jo també estava aquella nit en el Verde! (I altres moltes nits també) Dóna'm una pista sobre la teua identitat humana, em faria gràcia saber amb qui me'n vaig d'excursió cibernètica!

Unknown ha dit...

Ei! que passa? que estavem tots allí o qué?
Ho recorde perfectament... com si fora huí: ... venia de visitar el solaret del carrer de dalt, on anavem a... bé, ja sabeu a que anavem allí i en això que m'arrime a la barra on estava Paco Verde (és per a diferenciar-lo de Paco Tropi)i de cop, es girà cap a mí amb un vinil partit violentament a trossos i amb la sang a l'ull i colèricament m'amollà "Veus!!! mira, lo que han aconseguit els teus amics, ja s'han acabat les tonteries..." jo em vaig quedar parat sense saber que dir... mai he tornat a vore a eixe home tan fora de si... encara huí, alguna nit de tant en tant em desperte en mig d'un malson on veig eixa mirada... aborronant!!!

Anònim ha dit...

No recordes, els estius de campaments adolescents on cadascú es dedicava a fer el que més li agradava sense els bufits dels pares al bescoll?... doncs bé jo sóc l'únic que portava a sa mare darrere, Manolita que tan bon menjars feia con riures regalava.

Alietes el del Corralot ha dit...

Qué dius?!!!! Quina barbaritat! Açò d'El Penjoll és l'hòstia. Fotre! Quasi em salten les llàgrimes! Fortíssima abraçada al teu cos de drac, Juanen!