dimecres, 7 de maig de 2008

Llengua i pilota, pilota i llengua.

La història del joc de la pilota arreu del món, fa evident que el seu origen no és valencià, hi ha constància que grecs i romans als esferisterios ja hi jugaven a diverses modalitats. Però per diferents motius, abans o després, l’anaren abandonant. Només el poble valencià el va preservar, ja que ací, a diferència d’arreu, - on va ser un joc minoritari, reservat per als cavallers més nobles - el poble sempre hi va participar.

El cas de França, n’és un exemple, el jeu de paume estava vedat als simples plebeus, per això l’odiaven, i quan esclatà la Revolució enderrocaren tots els trinquets; ja que per a ells representava un símbol de l’Ancien Regime. Ací no; el poble jugava a pilota al carrer i en llocs tancats, als trinquets, i encara que hi concorrien els cavallers, també hi va haver lloc per als artesans. La seua supervivència rau doncs, en l’arrelament a l’entramat popular.

Malauradament a casa nostra, primer la noblesa i darrere la burgesia, després de la batalla d’Almansa, van fer la guitza a tot el que podia significar quelcom d’autenticitat valenciana. Així que menysprearen la llengua, - com a nota d’identitat d’una nació - i menysprearen i desertaren l’exercici de la pilota. El trinquet va restar aïllat i esdevingué la cova on la nostra maltractada llengua va trobar l’últim aixopluc. Així, el joc de la pilota i la llengua han anat sempre de la mà.

I és per la seua singularitat que el joc de la pilota ha donat lloc a tot un reguitzell de mots i dites pròpies, a un enriquit vocabulari farcit de tota mena de frases fetes. Però ha estat precisament per la seva popularitat, que sempre havia restat oblidada per diccionaris i obres filològiques, i sols comptades expressions han trobat lloc a les pàgines de les enciclopèdies publicades. Al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Joan Corominas suggereix la publicació d’una descripció ben localitzada i documentada del joc de la pilota tradicional del País Valencià – apunta que “sense gaires precedents ni ecos al Principat” - .

Dins l’àrea lingüística catalana són nombroses les notes*, que parlen d’algunes modalitats valencianes actuals del joc de pilota conegudes arreu de l’Europa Occidental a l’època medieval. Un document lleidatà de 1476 reprodueix les declaracions d’un testimoni que es troba “en la plaça del Spital, on se jugava a pilota”. L’anònim autor de Curial e Güelfa atribueix al protagonista l’afecció de jugar a pilota “tot lo dia...davant lo palau”. Isabel de Villena al Vita Christi presenta la imatge d’uns “rapaços i gentaça que feien pilotes i jugaven amb la roba de Jesús”. Joan Lluís Vives es complaïa a reproduir als seus Diàlegs la conversa entre un Borja, un Centelles i un Cavanilles a propòsit de les diferències entre la modalitat de València i la de Paris. Antoni Palanca i Hueso publicà el 1914 un poema narratiu titulat “La partida de pilota”, i més recentment, Gonçal Castelló feu una descripció força detallada al conte I tant com volava (1981).

Així doncs, queda palesa que tot i que la pilota no és d’origen valencià, si que ho és el seu desenvolupament. Per aprofundir-ne una mica més, hi ha l’obra de Federic Llopis, El joc de la Pilota Valenciana (1999), que fa un estudi seriós des d’una vessant lexicogràfica. Es tracta d’una descripció científicament rigorosa del joc, en totes les seues modalitats i variacions geogràfiques, feta des d’un perspectiva etnolingüística. Molt recomanable. Ací deixe - tretes del llibre de Llopis - algunes de les expressions que han ultrapassat la frontera del joc:

A aquestes hores pilotes noves: Indica que és massa tard per iniciar qualsevol afer.
A raó de quinze bufa-li al motle: Indica la inutilitat d'una acció, si no s'obté la finalitat desitjada.
No tocar pilota: anar desconcertat per la vida.
Tenir més faltes que una pilota: Es diu de la persona que té molts defectes.
Jugar-li a algú amb l'esquerre i de volera: Demostrar-li a algú una gran superioritat en algun assumpte.
Tenir un bon traure: Persona que té molt bon apetit i, per extensió, qui beu, també, molt.
Tornar-li la pilota a algú: Rebatre les opinions o accions d'una altra persona.....Us sona aquesta?

* Ferrando, A. al pròleg de el Joc de la Pilota Valenciana (1999)

14 comentaris:

vpamies ha dit...

Sembla una obra rigorosa i extensa, només veient el quadre de contingut.

Trobo especialment interessant, pels meus itneressos personals, el darrer apartat:

Glossari
Mots i locucions
Refranys i dites del joc de la pilota
Expressions que han ultrapassat la frontera del joc

Hauré de mirar si n'aconsegueixo un exemplar en alguna biblioteca si ningú me'n pot fer arribar el contingut escanejat... ;-)

Ara recordo que en l'Open Directory Project hi ha un apartat dedicat a enllaços sobre pilota valenciana (i altres jocs de pilota). Itambé hi ha un glossari sobre pilota valenciana en una altra categoria.

Paco ha dit...

M'agrada moltíssim el quadre que has posat.

salutacions.

PD: la pilota és espectacular. M'encanta.

Capità Superflipo ha dit...

Molt interessant l’orientació cultural que li estàs donant a l’esport, Menta amb Fraula. Necessàries les teues aportacions al respecte. Tant de bo si quelcom arribara a l’actual tractament que es fa de l’esport en els mitjans de comunicació.

Per cert, m’ha dit un pardalet que, a la Facultat de Ciències de l´Activitat Física i l´Esport de la Universitat de València, mentre hi ha algunes assignatures d'esports específics no hi ha cap dedicada exclusivament a la Pilota Valenciana. Què penses del tema Menta amb fraula? (pregunta que faig extensiva a la resta de penjollaires, perquè el pardalet també m´ha dit que ara estan de reforma de plans d´estudis)

Aprofite també per agrair-li a Víctor Pàmies la seua intervenció i convidar-lo a que participe a El Penjoll amb alguna entrada sobre paremiologia.

vpamies ha dit...

Capità Superflipo, gràcies per la invitació a participara El Penjoll, més tenint en compte que no sóc xativí ni veí de gaire a prop.

Et prometo que quan trobi un tema prou adequat per al Penjoll us faig arribar una col·laboració. Què menys quan compartim ja tants espais (Tradiblogs, Top català...).

Salutacions cordials des de Vallromanes (Vallès Oriental)

Alietes el del Corralot ha dit...

Escolta'm Menta amb Fraula, i qué fem dels bascos? Tinc entés que la pilota basca ha estat sempre molt estesa entre el poble, i que els frontons són lloc de reunió i de socialització. A més, sembla que la juguen millor que els valencians, no? sempre que hi ha partit entre països, guanyen els bascos.
Aprofite per deixar un tros de lletra de la cançó "Antxillesko arkupean/ Al porxe d'Antxilles", de Jabier Muguruza en record de son pare:
"Eta trinketean gogoratzen nuen
pilotan, elkarrekin
eginak genituen
hogeita lau urte haietako
edozein egunetan
kantxan oldartzen,
berak zekien latzean."
Que ve a dir:
"I jo el recordava en el trinquet
un dia qualsevol
d'aquells vint-i-quatre anys
compartits, de jugar a pilota,
al trinquet, lluitant
com ell i pocs sabien."

menta_amb_fraula ha dit...

Bona tarda, per ordre cronològic;

Pàmies, gràcies pel comentari. Entesa la indirecta, tinc el llibre, si no el trobes, m’ho fas saber, això i una adreça, i t’ho faig arribar.

Paco, el quadre és molt bonic, no l’havia vist abans, però he indagat i és de Josep Bru i Albinyana, data del 1881 – supose que ja ho devies saber -. És cert, una partida de pilota és espectacular de veure, i molt divertida de jugar!

Supose que la reforma a la què et refereixes Capità, deu tenir alguna cosa a veure amb la malaurada llei de Bolonya, però no tenia constància dels nous moviments curriculars.

En quan a la teua pregunta, ja ho saps, però igual m’ho vols llegir. Pense que el currículum actual de CCAFE té moltes mancances, respon a una visió força limitada què arracona en l’oblit molts continguts dignes d’estudi universitari. El pla té carències pertot, en els continguts i en l’estructura, i en conseqüència, en la formació que reben els estudiants.

Així, em sembla bé que hi hagi lloc per segons quines ciències i esports, però també crec que no d’aquesta manera, no donant molt de pes - sovint 9 crèdits - a certes assignatures, i oblidant-ne d’altres, potser fins i tot més importants. Tal i com hem parlat algunes vegades, pel que fa a la distribució dels esports, hauria de ser-ne una altra, de manera que hi hagués lloc per a molts altres, més propers o amb més història. No entenc com no hi ha lloc, per exemple, per a l’halterofília, - quan és un dels més antics existents -, ni per al ciclisme, ni per als esports de raqueta, de muntanya,... – no acabaria mai -. Però cértament, no hi ha explicació que justifique l’absència de la Pilota Valenciana, i si em fas filar més prim, també et diré de castells o muixarangues i de danses valencianes – entenent que és una facultat de CC activitat física i E -. És ben cert, i trist alhora, que qui vulgui emplenar els buits que hi ha a la llicenciatura, hagi de buscar-se les referències a fora. D’altra banda, supose que això, tal i com tenim el sistema educatiu, deu passar a la majoria de carreres.

Alietes, Euskal Herria és un altre dels pobles que ha preservat el joc de la pilota, essent també l’Euskal Pilota una evolució d’aquell antic joc que jugaven arreu, però amb modalitats i característiques ben diferenciades a les de la valenciana. Pel que fa a qui juga millor, no ho tinc tan clar, com que el joc és diferent, quan s’enfronten, ho fan a frontó i hi solen jugar amb una pilota de tamany i pes intermig - ja que la valenciana és molt més lleugera -. Dos punts febles dels euskalduns: el joc és més ràpid i no hi estan acostumats, i si la pilota ve de darrere no saben jugar-la. De tota manera si vols saber-ne més, un parell d’enllaços:

http://www.euskalpilota.com/

http://www.fipv.net/cas/inicio/index.htm

- em sap greu l’extensió -

Salut!

Anònim ha dit...

Respecte al quadre de Josep Bru hi ha una anècdota, si més no divertida,la qual tingué lloc durant la seva restauració. El restaurador del quadre no acabava d’entendre que era un petit punt negre que es veia al cel, i va preguntar si podia tractar-se d’un petit insecte incrustat al llenç el qual pretenia eliminar ràpidament. Encara com que s’adonaren a temps de que no es tractava de cap insecte, sinó de la pilota de “vaqueta” que està en fase de vol. Es veu tan menuda que en algunes reproduccions del quadre ni tan sols apareix.

Es pot parlar molt de pilota, tant de la valenciana com d’altres modalitats, totes elles apassionants i interessantíssimes. Un altre llibre que també està força complert sobre pilota és el de M.Conca "La pilota Valenciana: Unitat Didàctica", sobretot des del punt de vista de l’educació.

Molt bona entrada.

vpamies ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
vpamies ha dit...

menta amb fraula, són moltes pàgines l'apartat final que m'interessa? Tampoc voldria abusar de la confiança... No l'he vist en llibreries de prop on visc. Només en una d'Alacant.

la veritat és que no sóc un expert ni un entès en la pilota, però sí que m'interessa tot allò referit a les dites, els refranys i la terminologia.

Si són moltes pàgines, compro el llibre i faré una bona inversió. Si són poques pàgines, ja no seria el cas.

No trobo correu teu de contacte. Si pots, escriu-me un missatge al meu correu i m'acabes d'oferir informació d'aquesta obra.

Moltes gràcies per la predisposició.

Prometo un article paremiològic de troca.

vpamies ha dit...

Caram, quina nit! No me'n surto amb el codi de l'enllaç del correu: vpamies @ gmail . com

(sense espais)

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

M'estan entrant ganes de jugar a la pilota!

Paco ha dit...

on podria trobar una làmina del quadre?.

M'agradaria tenir-lo.

Gràcies.

menta_amb_fraula ha dit...

Paco, no sé on podràs trobar una làmina – en cas de trobar-la, si us plau, fes-m’ho saber -, potser l’anònim que té més informació, ens ho pot dir.

De tota manera, he trobat que és exposat a la secció de Pintura del Museu de Belles Arts de València, Sant Piu 5é, amb el títol; Joc de pilota a llargues i el Nº d’Identificació: 46.15.250-039-2341. Per si el vols anar a veure, i si tens sort potser que en tinguen a la botiga del museu.

I per a aquells que tinguen cuquet de jugar-hi, en poc hi hauran, al frontó de les Pereres, partides afeccionades...

El Penjoll ha dit...

Per cert, Toni del Hostal ens va recomanar fa uns dies el capítol 2 de Maêmeua Divina Comèdia (http://tu.tv/videos/
maemeua-divina-comedia-2).

En aquest capítol sembla que eix
una entrevista al Genovés. Nosaltres encara no l'hem vist, però segur que vos divertireu molt veient els programes de Maêmeua. En estiu estaria bé enllaçar-los com a programa doble.