Que algú m’ho explique perquè no ho acabe d’entendre. El passat dissabte moria Leopoldo Calvo-Sotelo, expresident del govern espanyol, en la seua mansió de Pozuelo de Alarcon, víctima d’una parada cardiovascular. Fins ací, tot està correcte. L’home era major -82 anys- i el seu cos va dir prou. El problema, bé, no és un problema. La qüestió és que al dia següent, la majoria de periòdics estatals publicaven titulars anunciant la noticia i qualificant a l’efimer president espanyol com a un demòcrata declarat i puntal fonamental de la consolidació de la democràcia a l’Estat Espanyol. I és en aquest punt, on està el meu dubte i la meua perplexitat. Si aquest home era un demòcrata convençut, els milers d’exiliats, afusellats i represaliats per la guerra civil –provocada per una covard sublevació militar- i per quaranta anys de dictadura franquista que eren –que són-?. Al meu parer, no els podem equiparar.
Vos donaré alguna dada –extreta dels diaris, no la invente jo- sobre el currículum d’aquest home. Fill d’una família adinerada i profundament monàrquica –conservadora-, militant de la “asociación católica nacional de propagandistas” i en les “juventudes monárquicas”, fundador d’Unión Española, se li coneix un acte de protesta davant del cinema on s’estrenava Gilda, estava casat amb la filla d’un ministre de Franco, un expedient de matricula, no penseu?.
Puc entendre, que aquest home, com molta altra burgesia que vivia còmodament amb el franquisme, va veure que la situació que estava vivint l’estat espanyol després de la mort de Franco i el gir que estava prenent la política a Europa necessitava d’un canvi de règim, diguem-ne més aperturista, més paregut al que es coïa a la resta de l’Europa occidental. No oblidem que aquesta monarquia parlamentaria és fruit del “atado y bien atado” i del consens de forces franquistes i de l’esquerra reformista. Però qualificar-lo com a demòcrata convençut, és un poc exagerat, no penseu?.
Aquesta, però, és l’Espanya que ens venen, els antics reaccionaris són demòcrates de tota la vida i els que es deixaren la pell per això mateix, per la democràcia, estan soterrats i oblidats en fosses comunes. Espanya pudenta!.
14 comentaris:
Veig que hi ha gent, com ara Paco, que s'empenya en analitzar la història d'Espanya des de l'òptica exclusiva de les coses que van passar fa setanta anys (sí, SETANTA, 70!, o en números romans: LXX!!!!). La societat evoluciona, es transforma. Què hi ha d'estrany? Fraga era ministre de Franco, a Suàrez li van fer fotos amb la camisa de Falange, et., etc. ¿Això els converteix en criminals, en miltars sublevats? No entenc questa manera de mirar les coses com si estiguérem en una altra època.
No sé si Calvo-Sotelo passarà a la història com un gran demòcrata o com un home d'estat. Més bé, crec que es tracta d'un personatge 'gris', una d'aquestes persones que sense fer massa soroll fan una tasca constructive i aporten coses bones a la política. Entenent la política com intentar 'construir' i mirar al futur i no repenjar-se en antigues batalles.
Amic Calinca, la veritat és que per "personatge gris" jo solc entendre altres coses com mediocre o fosc o tèrbol o poc de fiar, etc. I no eixe sentit de formigueta constructiva que li dóna vosté.
En qualsevol cas...a mi m'ha semblat que la intervenció de Paco anava més bé adreçada a reflexionar sobre la forma en que ens presenten determinades notícies i no a animar-nos a que prenguem el fusell de l'"agüelo" i eixim a lluitar. En definitiva, crec que vosté està exagerant un poc.
Claro Paco, claro. Te ha faltado eso de fuera el estado represor de nustro pais, o no se exactamente como lo decis, los progre-fachas. Ah, y que no se te olvide a la próxima. La policia es torturadora y los batasunos mártires.
Efectivament, Refelet, el missatge de Paco tracta la qüestió de com es presenten les dades sobre determinats pertsonatges als mitjans de comunicació. Quan es tracta de la mort d'algú, ja siga a la premsa, al barri o al poble més petit, se solen presentar coses positives del finat. Això és bastant natural. El temps és el que posa a cadascú al seu lloc, i no els panegírics o les diatribes.
I m reafirme en tot allò que he dit sobre el que ha escrit Paco. Trobe la seua manera d'analitzar les coses prou desfasada.
Per cert, curiosa intervenció de l'Anònim castellano-escrivent, amb un apelatiu nou per a mi: "progre-facha". ¿Què deu ser això?
Jo estic d'acord en que quan algú mor no és el moment més apropiat per criticar la seua figura. Per això quan se li pregunte a personatges públics de la política diran coses positives o almenys intentaran no dir res negatiu. Però nosaltres no som personatges públics i podem intentar reflexionar sobre si això que se'ns diu és així o no. Sembla que Paco ha fet aquesta reflexió i l'ha volguda compartir. A mi no em pareix mal. Sobretot, perquè molta gent no havia nascut o era molt menuda quan va ser president aquest home.
Si em sembla Paco que seria bo donar alguna referència en forma d'enllaç per donar major credibilitat al que diguem.Em referisc a les dades biogràfiques. Vaja, és una idea!
No pensava que tot açò anava a crear tanta polèmica. De totes formes m'agrada que siga així. A veure, jo no pretenia ficar-me amb una persona que acava de morir-se. NOmés pretenia obrir el debat, i malauradament no ho he aconseguit, sobre com el qualificatiu d'un o d'altre personatge condiciona moltes altres coses. M'explique, si aquest home creia en la democràcia i lluitava per ella. Perquè va esperar 40 anys per demostrar-ho? I si així és, en quin lloc queda la gent que ha donat la seua vida per a que les condicions del col·lectiu milloren? Col·lectiu entés com a societat. Per altra banda, si fora un altre personatge, com el qualificarien?
NO pretenc treure els fusells, ni ocupar el palau d'hivern, tranquil Calinca. Era una reflexió sobre les explicacions dels mass-media, sobre com en aquest estat, les coses i els personatges són una cosa o un altra depenent d'on venen. LEs dades les he tret del País del diumenge passat.
Al que em diu progre-facha, uff, ell ha estat el pamfletari, no jo. De totes formes, que vaja un dia a una manifestació i que observe cap on mira la policia mentre els vertaders feixistes amenacen i foten ous a la gent.
Bé. ja se que he de mesurar les meues paraules. No vos preocupeu, tornaré a penjar fotos i ressenyes de llibres. NO vull crear massa polèmica.
PD: calinca, aquesta societat ha evolucionat, clavant baix l'estora tota la merda i oblidant-se'n d'ella.
No Paco, que no hi hagi també aquí censura. El teu post ha estat molt ben entès, les qüestions què ací plantegen, no són dubtes, ni retrets ètics, es tracta del desig de desmemòria històrica. Tal i com tu ja has contestat, no hi ha cap evolució, tot és una amagada per seguir amb la mateixa farsa, una farsa on no es poden dir segons quines coses, i si les dius, et titllen de facha.
Llastimós.
Des del meu punt de vista, hi ha algunes coses que convindria tindre presents:
1. El debat sempre és bo.
2. No obstant, per participar-hi, és recomanable informar-se i guardar normes mínimes d'educació.
3. La nostra postura no sempre li agradarà a tot el món.
4. Els atacs personals ens desvien del tema de debat i malmeten aquest.
5. El Penjoll té administradors, però cada autor escriu el que vol.
Molt uapet aquest bloc.
Estic buscant gent per a ellaçar-me, si vols et poses en contacte amb mi. Val??
adeuu
www.tonixalo.blogspot.com
No, Paco, no. Tu has de fer el que cregues. Ningú t’està censurant, ni has de sentir-te censurat, ni tampoc has de mesurar les teues paraules, ni res semblant. A El Penjoll cadascú és responsable del que diu. Simplement, Cal•linca i Rafelet t’estan donant el seu punt de vista, un es ben diferent al teu i l´altre sols et demanava que ficares alguna referència d’algunes de les coses que afirmes (cosa que ja has explicat en el teu comentari). No tingues por per crear polèmica. I no veges les diferències amb la teua opinió com un aspecte negatiu. A El Penjoll som gent prou diversa amb distintes formes de pensar però açò és positiu, molt positiu. No et desanimes, tot el contrari. I no malentengues estes paraules d’ànim, a vorer si ara creus que són perquè penses que no m’han agradat les teues fotos de l´estació o les ressenyes dels llibres.
He de reconeixer que les primeres declaracions de Calinca no m'han agradat. Però no m'he sentit ofés, de veritat. El que passa és que pretenia donar una visió de com es manipulen els fets, i sobre tot els termes, i pot ser no m'he expressat bé. Sols això.
Tan a la gent que no hi està d'acord, com a la gent que li ha agradat el post, moltes gràcies per donar la vostra opinió respecte al tema. La meua pretenció era -és- eixa. Jejej, ja vos avise, qualsevol dia torne a treure el fusell -teclat del PC- i vos torne a emprenyar.
Gràcies a tot@s.
Tot és ben senzill Paco, l'amic Calinca i tu no vos coneixíeu. Ara, però, ja vos conegueu. És molt habitual que Calinca estiga en desacord amb el que s'exposa en aquest bloc, però això també és molt bo, ja que dóna un altre punt de vista. No obstant, és bo i lògic que tu defenses el teu. El debat ajuda a deixar al descobert les coses. Endavant Paco.
jajaja!!! tranquil Paco... el calinca és el nostre "follonero" endèmic, particular e intransferible... més que res per que qüan el transferim ens el tornen...
Publica un comentari a l'entrada