Salut i República!
Comence ací una sèrie de col·laboracions que té per finalitat difondre la música en la nostra llengua. El primer que he de dir al respecte és que jo no sóc un entés, però com que no hi ha ningú que s'anime i les pàgines que trobe a la xarxa tampoc m'entusiasmen, faré el que puga per anar acostant-vos aquesta música tan injustament marginada al País Valencià. Ho faré sempre des del nostre punt de vista: Xàtiva, i d'aquí el nom que li he posat. Però, intentaré també que puga ser interessant i accessible per a tots/es. No faré entrades exhaustives ni erudites. Només donaré quatre pinzellades, el poc que jo sé, el just per plantar la llavor i que vosaltres la feu créixer (si voleu).
Per a aquesta primera entrada, he triat a Rafa Xambó (Algemesí, 1954). Aquest cantautor, va ser dels darrers en incorporar-se a la Nova Cançó. En 1974 va guanyar el Festival de Noves Veus de Sabadell i un any després Francesc Bellmunt el va triar, com a un dels representats de la cançó en català al País València, per a la seua pel·lícula documental La Nova Cançó, en la que feia les entrevistes Àngel Casas. No obstant, per les dificultats intrínseques per als cantants i músics al País Valencià, que ell mateix apuntava al documental, la seua trajectòria no va quallar. No és fins el 1992 que tornem a saber d'ell. Eixe any produix el treball de Juli Bustamente Ciutat magnètica on també canta una cançó. Però la seua principal dedicació a partir d'ací, és la seua tasca docent a la Universitat de València, on és professor de sociologia. També ha publicat articles en premsa. Finalment, l'any 1999 reprén la seua activitat musical. D'aquesta darrera mampresa la collita ha estat excel·lent, doncs ha publicat tres treballs: 7 acústics (2002), Dies oberts (2003) i Cançons de la memòria trista (2006). Millorant en cadascú la seua proposta musical. Del darrer, triem per a hui una cançó molt apropiada: Somnis republicans.
Pàgina web de Rafa Xambó on podeu fer alguna descàrrega de les seues cançons.
9 comentaris:
Professor de sociologia cantant una cançó de contingut polític... La combinació perfecta per al fracàs, fins i tot l'artístic... ¿Realment creus que l'any 2008 a algú li pot interessar una cançó com aquesta? (quan dic "algú" em referisc a "algú més que els quatre irreductibles de sempre"). Moltes vegades s'ha ditallò de que les institucions no fan cas de la Nova Cançó, els cantautors i tal i tal. En la meua modesta opinió això són excuses per intentar amagar el fet que aquest tipus de cançons i cantautors, senzillament, no interessen. ¿O és que en algun país del món hi ha un pressupost que permeta mantenir-los, financiar-los o protegir-los, com es fa amb les espècies en perill d'extinció?
De tota manera, no vull ser injust: la cançó sobre la república que ens ha mostrat refelet és, realment, una cançó lamentable, però això no vol dir que la resta de la producció xamboniana ho siga. No puc parlar d'això que no conec, així que li oferisc el benefici del dubte.
No feu ni cas a aquest comentari tan desagradable, sempre provocant, sembla que no saps fer altra cosa, col.lega.
Molt bé l'article!
m'agrada aquesta nova sèrie d'articles que promet molt!
Feu la prova de llevar-li la veu...
Què us suggereix eixe primer pla?
1-Que pot estar assegut al WC.
2-Fent-ho amb algú/alguna.
En primer lloc, agrair i felicitar les iniciatives que estan tenint alguns autors en comprometre´s a fer sèries o cicles com el cas de “Va de poestes”, “Yibal balansiyya” o, l´acabat d´encetar “Músiques al vent”. A veure si s´animen més autors a escriure i col.laborar a El Penjoll.
En segon lloc, la pregunta plantejada pel Sr. Cal.linca: “¿Realment creus que l'any 2008 a algú li pot interessar una cançó com aquesta?”, ¿la fa algú que ha sentit interès o curiositat per la mateixa a l´escoltar-la? Doncs crec que si no li interessara haguera passat de fer qualsevol tipus de comentari (com ha fet a altres entrades).
Resposta al segon anònim: al final del vídeo es veu, clarament, que estava fent-se una “pajica” amb la mà dreta.
Pajica? haveu dit pajica? aisho em posa che!
Un altre article embrutat, cotxinos!
no he escoltat encara res d'aquest paio... però ja que el recomana refelet hi haurà que fer-ho... per que ja es sap, "sempre és bon moment per a fer-ho", ¿no?
Publica un comentari a l'entrada