ELS STREAKERS

Estem veient un partit de futbol i, de repent, d´enmig de la multitud salta un individu en porreta. Estem fen-nos un gintònic en un pub, sona Breakthru de Queen i, sobtadament a la veu de “Now!”, un xicot de pell lluenta es fica a ballar espàsticament, fent rogle mentre va desvestint-se. O estem conduint de nit per la carretera de Bixquert i, de l´obscuritat, eixen cinc tios amb els pantalons acatxats, ensenyant-nos el cul i acompanyant-nos uns metres per davant, com si de dofins es tractaren. Qui són estos paios? Són els streakers, els “corredors nuets” i ens els podríem trobar passejant per l´Albereda, en la presentació d´una falla al Gran Teatre, en un partit de l´Olímpic al camp Murta o en un míting del Rus a la Plaça de Bous. Però és molt poc probable que açò passe perquè és una pràctica d´escasa tradició i no massa corrent a Espanya i al País Valencià. De fet, poc trobem escrit sobre este tema, a diferència de l´interés que suscita esta manifestació cultural als països anglòfons. Només cal entrar a la Viquipèdia i comprovar que, a dia de hui, no hi ha cap entrada relacionada, ni en valencià ni en castellà. No així en la versió en anglès on trobem una generosa entrada sobre l´streaking. I on, a més, també trobem entrades als més famosos i famoses streakers com, per exemple, Erica Roe, Mark Roberts o, inclús, el català Jimmi Jump (un pich invader -saltador-, no un streaker).

Michel O´Brien (és el que va nuet) considerat l´iniciador de l´streaking en l´esport. La coneguda foto és d´un partit de rugby Anglaterra-França disputat a Twikenham a l´abril de 1974. Ho va fer davant 53.000 espectadors. L´home que va per darrere va a tapar-lo per a que no es gele.

Els streakers no són nudistes. La seua intenció no és el fet d´anar nuets, sinó de mostrar-se nuets davant els altres. Volen ser observats, però no són exhibicionistes (ni estan malalts, com pretenen alguns psicòlegs). L´excitació que obtenen no és de tipus sexual sinó artística, perquè són artistes no maníacs. Sols es despullen en moments concrets i davant un públic seleccionat que pot anar entre una i setanta mil persones... o més (com diria el tio Masclet). Tampoc són strippers. Els streakers no es despullen per escalfar voyeurs. Són showmans, però no showgirls (encara que la streaker siga dona). Els streakers són a més esportistes. La faena no està en despullar-se i ja està, no, no, cal pegar a córrer per a que no et pillen i fer durar el show, i per açò s´ha d´estar en plena forma i no en forma plena.

Els streakers no són perillosos. No agredeixen a ningú i, a més, al passejar-se nuets, es pot veure que no van armats (per molta grandària que tinga el nap d´algú o les cantimplores d´alguna). Malgrat açò la policia, quan veu un streaker, es llança feroçment a la seua persecució com si foren un perill públic. Quin perill té una persona nueta davant milers d´espectadors? Van a escorcollar un cos nuet? Allà està! A per ell! Què no s´adonen que així contribueixen a l´espectacle? Els que són perillosos són els que s´amaguen... Els streakers són bona gent: no agredeixen a ningú, ni furten ni trenquen res...

Alguns streakers són tan altruistes que ofereixen una part del seu cos per tal d´ampliar els camps de golf a 19 forats. Este cul és el de Mark Roberts, el més prolífic i famós dels streakers. Fixeu-vos en la subtilesa dels attrezzos que utilitza. Quina tècnica més depurada!

Despullar-se és un signe de llibertat, més quan és fa en públic, més encara quan és il.legal i moltísim més quan l´streaker ha burlat mesures de seguretat que consten milions d´euros, dòlars, libres o yuans. De què han valgut? I si enlloc d´un streaker hagués sigut un assassí o un terrorista? Menys mal que era un tio que ha acabat en porreta, encara que ens haja intentat matar de riure. Cada vegada que un streaker eix en boles o a pit descobert a un estadi, ens convida a que reflexionem sobre la por social que se´ns inocula constantment i sobre les despeses, cada vegada majors, dedicades al negoci de la seguretat.

Permeteu-me un suggeriment (o dos). Quan tingueu la sort de veure un streaker, per favor no es tapeu els ulls. Disfruteu de la magnitud i solemnitat de l´espectacle que vos ofereix per amor a l´art i aplaudiu-li només veure´l alçar l´imaginari teló. Però no penseu que els aplaudiments són el principal objectiu de l´streaker. El que més li agradaria seria ser secundat (no fecundat): que algú del públic es llevara la roba. Mira per allá va un altre!... I per aquell racó un altre!... S´estant multiplicant!... Què passaria si al cap de cinc minuts la major part dels espectadors estigueren com Déu els va portar al món?... Què passaria si els policies, enlloc de sostindre la porra, estigueren en porreta?

Mark Roberts a la Superbowl XXXVIII (2004) al Reliant Stadium de Houston (Texas) davant aproximadament 70.0000 espectadors i unes mesures de seguretat extremes:

Per saber més sobre els streakers i l´streaking:

Alguns articles on-line:

Un en anglés sobre streakers and streaking
Dos en castellà: un sobre Erica Roe i un altre que t´per titol Streakers: el desnudo como protesta
11 consells de Mark Roberts per a ser un bon streaker (en castellà)
Dos articles en català: un sobre Mark Roberts i un altre amb el títol de El 'streaking' i les modes imperials

Algunes pàgines web (totes en anglès):

Pàgina de Mark Roberts
Streaking The World
Streakerama

Fins i tot un videojoc per a practicar l´streaking, perquè recordeu que per a ser un bon streaker, no sols cal despullar-se, hi ha que córrer. Mireu, mireu: