"Llei contra el cristianisme
Promulgada el dia de salvació, el dia primer de l’any u (el 30 de setembre de 1888 de la falsa cronologia)
Guerra a mort contra el vici: el vici és el cristianisme
Article primer .— Viciosa és tota espècie de contranatura. L’espècie d’home més viciosa és el sacerdot: ell ensenya la contranatura. Contra el sacerdot no es tenen raons, es té la presó.
Article segon .— Tota participació en un ofici diví constitueix un atemptat a la moralitat pública. S’ha de ser més dur amb els protestants que amb els catòlics, més dur amb els protestants liberals que amb els protestants ortodoxos. La criminalitat en el fet de ser cristià augmenta en la mesura en què un s’aproxima a la ciència. El criminal dels criminals és, per tant, el filòsof.
Article tercer .— El lloc maleït on el cristianisme ha covat els seus ous de basilisc ha de ser arrasat i, com a lloc infame de la terra, serà un horror per a tota la posteritat. En aquest lloc s’hi han de criar serps verinoses.
Article quart .— La predicació de la castedat és una incitació pública a la contranatura. Tot menyspreu de la vida sexual, tota impurificació d’aquesta mitjançant el concepte d’“impur” és l’autèntic pecat contra l’esperit sant de la vida.
Article cinquè .— Qui mengi en una mateixa taula amb un sacerdot serà expulsat: amb això un s’excomunica de la societat honesta. El sacerdot és el nostre txandala, — se l’ha de proscriure, matar de fam, llançar a tota mena de desert.
Article sisè .— S’ha d’anomenar la història “sagrada” amb el nom que es mereix, amb el d’història maleïda; les paraules “Déu”, “salvador”, “redemptor”, “sant”, han de ser utilitzades com a insults, com a signes per a criminals.
Article setè .— La resta se segueix d’aquí."
Què?...què vos ha paregut la cita? Curiositat literària? darrera ressaca fallera? Diem-li com vulgueu, en qualsevol cas, el Nietzsche estaria boig, però no hi ha dubte que tenia sentit de l'humor, veritat?
32 comentaris:
Per sort la raça dels sacerdots, rectors o capellans ha anat desapareixent per si sola, autoextingint-se durant els darrers anys (ja que són incapaços de la reproducció per espores). Però, al seu torn ha aparegut una raça nova, tant o més perillosa que la dels sacerdots: la raça dels psicòlegs i psicòlogues. Estan per tot arreu,s'han infiltrat amb força en molts fronts de la societat occidental i l'amenaça no fa aspecte de minvar. L'única sort és que al psicòleg no li has de retre la teua ànima, només els dinerons de la butxaca per sessió.
Hi ha una cosa pitjor que els psicòlegs: els filòsofs.
No acabe d´entendre l´argumentació de l´austera frase de l´amic Calinca, a qui m´alegra trobar per estos paratges.
Em resulta gairebé impossible trobar en Kant, Hegel o Heidegger alguna cosa mínimament comprensible o útil per a la humanitat.
Aleshores entenc que és un problema de lectura no d´escriptura. A més crec que confons humanitat amb tu mateixa.
Hola, jo també m'alegre de vore a Calinca per ací, així com del xicotet debat que ha suscitat l'entrada. Al respecte volia dir algunes coses:
Un in-útil incomprensible acaba per resultar inofensiu, per això Foucault veia més important a Bentham que a Kant.
En qualsevol cas, és cert que els sacerdots s'extingixen, però ens deixen ous de basilisc com la COPE, la conferència episcopal, l'assignatura de religió i ves-te'n tu a saber quines inversions bursàtils inversemblants en el món del lliure mercat.
Per altra banda, té raó Alietes, els psicòlegs han ocupat moltes de les vacants religioses i juguen el seu paper.
La diferència, no obstant, la veig en que, tant psicòlegs com filòsofs, no estan tan efectivament sindicats ni tenen importants negocis internacionals que redunden en benefici corporatiu seu.
Com conclusió, jo introduiria un matís, s'extingixen, és cert. Però per això mateix, estan més ben organitzats, i, davant la intuició del seu final, es tornen més perillosos que mai.
Sr. Flippo, es nota que vosté va passar pel sistema educatiu del BUP i COU, on la història de la filosofia tenia certa aureola de "cosa que deu ser important". Jo també vaig passar per ahí. El que em sobta de veritat és que a principis de segle XXI encara hi haja persones que es prenguen mitjanament en serio les palles mentals de Kant i companyia.
Calin, sóc Peguie:el que tu dius és com dir que no passa res si fem faltes d'ortografia!
Què opinaries tu si algú diguera açò?
Vol dir vosté, senyor Calinca, que els alumnes de LOGSE tenen el cap millor assentat gràcies a que no se li dóna tanta importància a la filosofia?
El missatge de Peguie em fa pensar en ujna espècie de xarlatans molt pitjors que els filòsofs: els gramàtics prescriptius. Un exemple: Fernando Lázaro Carreter. Me'ls passe pel forro. Cada vegada em crec menys les suposades normes gramaticals i/o ortogràfiques. Un exemple: fa un temps vaig decidir que no utilitzaria mai més l'ela geminada, que jo considere un absurd ortogràfic (l'ela geminada és una grafia totalment innecessària que es va traure de la mànega Pompeu Fabra ara fa uns cent anys; literalment, ser la va inventar). I vos assegure una cosa: no utilitzar l'ela geminada m'allibera com a individu, em fa més feliç!
El nou sistema educatiu no és la perfecció, però té coses bones. Jo espere personalment que d'una vegada per totes desaparega l'assignatura de religió de les escoles, però també espere que coses com la filosofia puguen orientar-se cap a coses més útils que les xorrades emeses pels grans filòfos.
A mi només hi ha un problema (filosòfic) que en realitat em preocupa: la destrucció sistemàtica i total del nostre planeta. Això és un problema, i no la metafísica, la lògica o la patafísica.
Em sembla molt bé, jo també sóc ecologista, cada vegada hi ha menys selva...però sent dir-li que hi ha unes quantes coses que no quadren en els seus arguments, tot començant perquè Superflipo no va estudiar ni BUP ni COU, sinó batxillerat LOGSE (aleshores experimental!).
Ostras, quin error! Se m'havia oblidat el passat experimental de Flipper.
No passa res home, ja vorà quina alegria se'n du Superflipo!
Què diver! Açò és massa. Quinze comentaris d´un escrit de Nietszche! Veu per a què valen els filòsofs, amic Calinca? Per cert, és veritat que el seu nom va amb ela geminada i que cal escriure Cal.linca?
Per altra banda, recordar-li que
algunes obres i moviments filosòfics han tingut una especial repercussió sobre la humanitat. Per exemple, la Il.lustració va tindre especial rellevància en la configuració de la democràcia en les societats modernes (pegue-li una ullada a "El contracte social" de Rousseau). I què dir de moltes obres claus per entendre els drets humans. Per a mi el paper del filòsof és més important encara al segle XXI, justament pels temes globals que afecten a la humanitat (medi ambient, terrorisme, guerres, ús de l´energia, repartiment de la riquesa, poder...). Un dels autors que més m´agrada i que està viu és Noam Chomsky (http://www.chomsky.info) i si vol llegir coses interessants que connecten amb el món llegeixca un medi d´informació alternatiu (http://www.rebelion.org)... però hi ha molt més.
En quant a l´educació. la peça clau són els professors no tant les lleis. Encara que vaig estudiar a l´experimental, el més important va ser l´equip de professors que tinguérem i a mi personalment em van influir molt els que vaig tindre de filosofia (Josep Ripollés i Pepe Tormo, més conegut per Pepiu). Em van ensenyar que hi han altres maneres de veure les coses. Quasi res!
Mai oblidaré aquell seminari sobre Hegel que Josep Ripollés ens va fer a Alietes i a mi (Recordes Aletes?). I què dir dels cicles de cinema que fèiem a casa Pepiu (recordeu?).
(Continuació) Per si no queda clara la qüestió fonamental: Per a què valen els filòsofs al segle XXI?... per a fer decàlegs com aquest:
1. Pense primer en vostè, sempre en vostè i només en vostè.
2. Pense que la realitat que li ha tocat de viure és així i no es pot canviar.
3. Accepte la misèria, la injustícia i la desigualtat com una cosa de la fatalitat, la voluntat de Déu o de la naturalesa.
4. Pense que l’estat, els tribunals de justícia, els partits polítics i la resta d’institucions foren creades perquè les persones com vostè no saben o no poden governar-se a si mateixes.
5. Pense que és natural que hi hagen persones que manen i altres que obeeixen, que és natural que hi hagen rics i pobres i que és natural que els rics manen i els pobres obeeixen.
6. Crega que és veritat tot allò que llegeix en els diaris, escolta en la ràdio i veu en la televisió i que no li amaguen absolutament res.
7. Crega que els seus patrons li fan un favor en permetent-li treballar per a ells a canvi d’un salari.
8. Crega que la policia té cura de vostè, que els militars protegeixen la pàtria i que l’església vetlla pels pobres.
9. Pense que sols té dret a tenir només allò que pot comprar, encara que ho necessite per viure, com ara els aliments.
10. Accepte sense piular que hi hagen persones que pensen per vostè què és el que a vostè li convé.
Transcripció al valencià del "Decálogo del Buen Esclavo".
I si açò no és suficient llegeixca el Mite de la Caverna de Plató.
Hi ha coses que no mereix la pena discutir. No obstant, vull felicitar al Capità Superflipo pel seu noble esforç en contestar al, paradoxalment, autor més patafísic de Xàtiva: Tadeus Calinca.
Amb tot, per evitar confusions i reprendre el fil inicial, volia dir dues coses:
Primera. Si bé és cert que Nietzsche afirma que els filòsofs són criminals, també ho és que escriu Capvespre dels ídols o com es filosofa amb el martell, considerant-se ell mateix filòsof. Per què? doncs perquè el llenguatge és polisèmic i no tota filosofia va al mateix sac. Nietzsche, a més, afirmava la criminalitat del filòsof després d'haver-se llegit atentament a Plató, Rousseau, Kant o Schopenhauer, entre de molts altres, i en cap cas per una mala experiència adolescent.
Segona. En benifici d'algun i alguna psicòlegs que ens llegiran, cal dir que tampoc tota psicologia pot anar al mateix sac. Així no són el mateix conductistes que corrents com la psicologia social de Jacob Levy Moreno, fundador del Psicodrama, i molt emparentat amb el feminisme i, sobretot, amb el teatre d'improvisació. Respecte d'aquest tal vegada puga afegir alguna cosa Alietes.
Sr. Flipper, li perdone que haja escrit el meu nom amb ela geminada, entre altres coses perquè jo, també, acostume a deformar el seu nom.
yf
Conteste algunes coses que menciona en el seu recent misstage:
Certament Noam Chomsky és un dels pensadors més interessants i influents dels darrers decennis, en terrenys com per exemple la lingüística, i alguna ltres. Però s'hauria de dir que Chomsky és qualsevol cosa menys un filòsof. Curiós, no?
Rousseau... Què dir? Una de les seues idees més famoses és aquella segons la qual l'home primitiu és originàriament bondadós, i és la societat la que el perverteix, i el fa dolent dolent. Aquesta idea està en la base de moltes altres coses, com el marxisme o l'anarquisme. Doncs bé, mantenir hui en dia conceptes com aquest del 'salvatge bo' roussonià té tant de valor com mantenir que el sol gira al voltant de la terra. Arguments pre-científics, sumament ridículs.
Aquest exemple de Rousseau em fa pensar en una cosa que ja he comentat abans: em resulta realment impossible trobar alguna cosa en les obres dels filòfos que tinga algun valor. O que puga entendre's. Un exemple, extret a l'atzar de Hegel:
"Lo que desaparece es lo determinado o la diferencia que, del modo que sea y de dondequiera que venga, se establece como una diferencia firme e inmutable. Semejante diferencia no tiene en sí nada de permanente y tiene necesariamente que desaparecer ante el pensamiento, ya que lo que se diferencia consiste cabalmente en no ser en sí mismo, sino en tener su esencialidad solamente en un otro".
¿Què és això? ¿L'oracle de Delfos?
Insistisc en que no paga la pena discutir, no estem a l'institut. Si vosté vol participar al Penjoll ja sap que pot fer-ho. Però l'anime a que primer s'aclarisca les idees, les elabore millor i les expose ordenadament en un article per a que qui vulga dialogar amb vosté puga fer-ho en igualtat de condicions.
Estimat Sr refelet,
En els meus comentaris al seu missatge he continuat el to lapidari general, el de Nietzsche i el d'Elies. I l'he dirigit, això sí, contra els filòsofs.
Pel que fa a participar al Penjoll, ho faig amb alguns comentarias a això que s'escriu. Hi ha moltes coses d'aquest blog que no m'agraden, i és per això que preferisc no formar part del grup d'autors.
Estic totalment d´acord amb Refelet. Però necessite aclarir-li al senyoret Cal.linca dos cosetes:
El Brikindance: Mire un bon llibre de filosofia que vaig llegir fa uns anys és "Cómo nos venden la moto", clar com un dels autors és Chomsky igual això m´ha confós... i tota la seua obra sobre aspectes ideològics... doncs també! Ignorant de mi creia que alguns filòsofs servien per desemmascarar els aspectes ideològics ocults de les societats del segle XXI (un poc com el mite de la caverna). Ara que dic, si tampoc m´havia adonat de la mort les ideologies!
El crusaito: En quant a Rousseau i Hegel: a mi què collons m´explica! Què vol fer-se ara filòsof o què? Deixe la filosofia per als autèntics filòsofs, vostè és patafísic, li ho dic jo que sóc Co-rector del IIEPPV. Per cert, vol fer-se càrrec d´esta insigne institució?
Molt ben vist el to humorístic del text de Nietzsche.
D'acord amb Calinca pel que fa a la definició de la filosofia. Com deia Fuster, la filosofia és el gènere literari on hi ha els llibres il·legibles; o també, que és l'art d'agafar la vaca pels collons. O la seva troballa al diccionari Alcover-Moll: filosop: orinal de malalt.
Precisió: Nietzsche no va llegir atentament Kant. De fet, ni el va llegir. Va fer-se una idea de la seva filosofia pel que avui en diríem "bibliografia secundària", i je en va tenir prou i massa. I quan va llegir alguns autors que podem considerar filòsofs (Rosseau, Pascal), no en va fer una lectura "filosòfica" sinó una de "psico-fisiològica".
Per a Nietzsche, tots els filòsofs occidentals de Plató ençà estaven contaminats de cristianisme, eren teòlegs disfressats. Schopenhauer també. I els considerava una classe parasitària, una fatalitat per a la humanitat.
Un altre gran satíric de la tradició alemanya és Karl Kraus. Per a qui tingui temps i esma:
http://www.marcjimenez.com/autors_llengua_alemanya/karl_kraus/la_literatura_demolida.htm
Salutacions cordials,
Marc Jiménez
Salut Marc Jiménez!
Fuster, al igual que Nietzsche, dia moltes coses. Per exemple, que tot pensament és un mal pensament. Quan he dit que va llegir Kant detingudament, no volia dir que s'haguera llegit tot Kant. És evident que no és va llegir la KrV, però Morey, per exemple, diu que si la KU; i a més, al seu curs de retòrica la cita. En qualsevol cas, llegira el que llegira, el que està clar és que s'ho va rumiar. I a això em referia.
Pel que fa a la definició de filosofia de Calinca tot depén de com es mire. Per a Nietzsche, la historia de la filosofia era la història d'un error i també d'una malaltia, però això no justifica que equiparem la conclusió d'un adolescent amb la de Nietzsche. Perquè encara que la formulació siga pareguda no implica el mateix. I en això té raó Superflipo.
Per acabar Marc, me n'alegra que t'haja agradat l'enfocament del text de Nietzsche. Al igual que he fet amb Calinca, et convide a participar. Només has d'enviar-nos un correu.
Cordialment, Refelet.
Rafelet,
D'acord amb la precisió de la precisió.
Gràcies també per la invitació a participar. No coneixia aquest lloc, però l'aniré seguint i, si em vaga, deixaré algun comentari o altre al fil del que vagi sorgint.
Salut!
Perdona, Refelet, t'he canviat el nom.
Passa't quan vulgues, seràs benvingut!
I Rafelet també està bé, tranquil, nosaltres és que tanquem més eixa "a".
Salut!
Hui m'estic dedicant, entre altres coses, a llegir els Babelia que he anat amontonant en els darrers mesos (abans o després els arriba el moment de ser llegits, encara que siga amb retard). En un d'ells (1-3-08) em trobe el següent paràgraf de Fernando Savater:
"La filosofía tiene fama bien ganada de ser un tipo de conocimiento dedicado a cuestiones trascendentes que importan solamente a los académicos. Pero ya hace muchos años que John Dewey advirtió que la redención de la filosofía llegará cuando deje de preocuparse de los problemas de los filósofos y se dedique a los problemas de los ciudadanos. Afortunadamente, ahora es cada vez más frecuente que muchos filósofos sigan este sabio consejo, que no hubiera desagradado a Sócrates. Porque el tipo de reflexión y argumentación filosóficas pueden ser excelentes instrumentos para ayudar al debate público sobre cuestiones relevantes en nuestras sociedades en lo tocante a los distintos valores y proyectos de vida que están implicados en la técnica, las reivindicaciones de nuevos derechos individuales, las perspectivas económicas o ecológicas, etcétera".
Jo afegiria: perquè la filosofia puga ser útil, cal que els filòsofs comencen a parlar en un llenguatge inteligible, i no en una 'jerga' per a iniciats.
Este Savater no és l'amic de Rosa Díez, la del partit ultranacionalista radical espaÑol ?
Fernando Savater és un autor que em sembla admirable, per més d'un motiu. Però vaja, tot és qüestió de gustos.
Sí, Savater té una manera particular d´entendre els nacionalismes que el porten a posicions polítiques com la mencionada per l´anònim, però comparteix el gust de Cal.linca cap a este autor. Però jo volia respondre a la penúltima intervenció de Cal.linca i continuar la meua defensa dels filòsofs... els amants de la saviesa.
Savater és filòsof. Dewey és filòsof. I a Cal.linca sembla que cada vegada l´interessa més la filosofia. Savater i Dewey són dos filòsofs que coincideixen en preocupar-se per la democràcia, així com per l´educació de les persones. Això és bo per a la humanitat malgrat vinga de filòsofs.
Certament Dewey intenta reconduir la filosofia cap a una vessant pràctica i instrumental on l´acció és l´element clau, com correspon al pragmatisme nord-americà. A este tema li dedica Dewey el llibre “La reconstrucció de la filosofia”. Dewey és un filòsof molt fàcil de llegir i molt pla. La seua obra fa continues referències a qüestions concretes de la vida quotidiana. Era un filòsof que va viure molt implicat en fer dels Estats Units un país democràtic, no sols en la seua forma de govern sinó també, i fonamentalment, veient la democràcia com la forma de relació entre els ciutadans. Però clar cent anys després els polítics republicans nord-americans igual han resultat pitjors que els sacerdots, els psicòlegs conductistes i els més malèvols filòsofs junts.
Per cert, Dewey va fer la seua tesi doctoral sobre Kant, els seu pensament rep una forta influència de l´esquematització lògica de Hegel i la seua proposta d´escola activa, basada en l´experiència, es pot relacionar perfectament amb els plantejaments educatius de Rousseau. Veges tu per a què valen els filòsofs!
Per favor Cal.linca fes cas a Refelet: fica entrades perquè amb este muntó de comentaris estem fent un bloc dins del bloc.
Precisament, una de les coses que m'agrada de Sabater és que utilitza la seua extensa erudició per a aplicar-la a qüestions de la vida real. Ell és el filòsof que no filosofa, sinó que s'enfronta als problemes de la societat. És un ètic que es creu l'ètica del dia a dia, en comptes de dedicar-se a teoritzar, assistir a congressos i autocomplaure's en una opulent i còmoda càtedra universitària.
I a més, el més difícil: ho explica tot amb un llenguatge inteligible. Els seus colegues es limiten habitualment a utilitzar un llenguatge indesxifrable que només entenen quatre gats. No surten al carrer a veure què passa, ja que els importa un pito. Però també hi ha una altra qüestió: no tot el món està dotat d'una prosa tan magnífica com la de Sabater. No és tan fàcil ser un filòsof 'de carrera' i al mateix temps un escriptor, o un comunicador. I ell ho aconsegueix.
Ho torne a dir: l'admire profundament.
Vull aclarir que no estic en contra del debat. Però si em sembla que sobre determinats temes cal preparar-se les intervencions i no limitar-se a repetir tòpics o a provocar al contrari. Un exemple al respecte em sembla l'aportació d'Alietes, que ha fet una nova entrada afegint elements al que discutíem ací. A aquesta falta d'elaboració del que es diu és al que em referia quan dia que no pagava la pena discutir. És cert que les intervencions han anat afegint després elements, però si el tema és: La filosofia accessible, el millor seria elaborar-ho i fer un article aportant elements per reflexionar i poder respondre també. Per altra banda, vull recordar-vos que quan arribem al comentari 90, caldrà anar pensant en tancar el tema, perquè blogger només admitix 100.
Publica un comentari a l'entrada