dimarts, 5 de febrer de 2008

ALL GORE

" " Jo només era ecologista. Res de "mals rotllos". Havía buscat una missió en la meua vida i l´havia trobada. Em sentia responsable e implicat. I em vaig decidir a participar, molt activament, en la solució al problema mediambiental arreu del món.
Eduard, en canvi..., era diferent.
Ara recorde com acostumaba a tallar les meues argumentacions, quan no li "encaixaven":"Ves amb compte. L´aburgesament del pensament als cuaranta, acaba reduïnt el nostre discurs a una pila de gatillassos pséudointel.lectuals."
No sé si es inventat o real, però s´ha dit que, davant l´acussació dels psicòlegs sobre la influència negativa dels video-jocs en els joves, fa uns anys, el creador del mític "PAC-MAN" (MENJA-COCOS), Respongué: "Això es absurde, d´esser així, els que hem jugat de xicotets, estariem tots moguent-nos per estàncies obscures, amb llums centellajants, fugint de fantasmes i menjant pastilles màgiques, mentre escoltem música electrònica i repetitiva."
Bromes a banda, esta llegenda está relacionada amb la idea de que tots, alguna vegada, hem sigut víctimes dels nostres propis raonaments
." "...

Mari Luz deixà de llegir i digué:
- Veus? Fins ací encara és comprensible, té sentit. Hi ha cert seny. Però a partir d´ací, comença el desgavell. Continuem.

" " És la llengua oficial d´Alemanya, Àustria, Liechtenstein, i del 75% de la població de Suïssa. A les altres regions on es parla, la seua situació va des de precària (Àlsacia i Lorena, a França, comunitats de Polònia, Rússia, Bielorrússia, Txèquia i Hongria) a relativament sòlida (Tiròl del Sud, zones de Sèrbia, Eslovènia, Romania i Dinamarca) i ben establerta (Luxemburg). Prop de 130 mil.lions de persones el tenen com a llengua materna...
Els seus crits, els seus crits, els seus crits! La infermera no vol donar-me´n, però jo les necessite. Les necessite. He de continuar despert. No suporte que em desvetlen els seus crits. No ho suporte. No ho suporte. No puc...
Miterrand digué: "Le nacionalisme c´est la guerre". I, a cada dia, a la terra, hi ha algun troç de burro que li dona la raó.
Tots en tenim de cicatrius a l´ànima. Els païssos també. I fer un crit de guerra d´açò és arraconar-nos en un victimisme històric i sempitern. Reaccionari i cobard. L´odi sempre és un mal motiu a llarg termini.
Me la bufa el darrer descovriment sobre les propietats de l´all. No en vull. No en vull. Odïe l´all i ací me´l posen cada dia. Cada volta que l´olore em mareje i em fa mal al pit. Tantes arcades m´esgoten i no vull dormir. Aneu a tornar-me boig.
Comences cremant una bandera, després un contenidor. Més tard un cotxe... El fet de completar-ho amb un policia és una simple qüestió d´empatia.
La major part dels ens territorials, avui en dia anomenats païssos, s´han forjat amb sang i foc, amb coits reials i neteja ètnica, amb tractats vergonyosos i enverinaments, amb tirans i heroïnes, amb vencedors i venuts. Obviar-ho és manipular la història. I empenedir-se o tractar de reparar-ho és un anacronisme infantívol.

On són aquelles banderes?
On aquell foc?
On la meua gent?
Agrupant-se al voltant
d´una image trista
i coronada.
Vessant-se sobre
un bou oblidat.
Terminal. Innocent.

Era l´any 8 del regnat de Ramses III. Els païssos extrangers conspiraren a les seues illes. Cap pais va poder sostenir-se en front de les seues armes. Desolaren la seua gent i la seua terra fou com mai no ho havia sigut.Aquells que arribaren a la meua frontera però, ja no existixen. He fet que els païssos s´espanten fins i tot de pronunciar el nom d´Egipte (Ramses III). Observació: Malgrat la crònica que el faraó va fer grabar al temple de Medinet-Habu, a Tebas, el poderós exèrcit egipci amb prou feïnes va poder fer front a estos invasors. Es tractaba de tribus bàrbares, probablement d´orige indoeuropeu, conegudes històricament, com "Els pobles del mar". " "

Mari Luz alçà el cap dels fulls i es pessigà l´entresella amb un gest indolent:
- Vam acordar una expossició senzilla. Un text mitjanament coherent. Però açò...Mira, Simó: Una redacció ha de ser harmònica. Quan escrius has de ser fluid; com un rierol si vols: a voltes sinuós, a voltes trepidant, però ha de tenir un continuum. I no esdevenir un grapat de rampellades del.lirants i inconexes. Açò..., açò és un pot de cervessa redolant per uns esgraons.
I, que em dius d´eixes caricatures disbaratades i esperpèntiques?:

" " ...m´imagine les cares del Fran i L´Edu, si escoltaren tot això. M´imagine les seues pupil.les desconfiades, acorralant-me. Un tolp a l´ombra?:

video

...diversificar-se amb la intenció d´arribar al major nombre de persones possible, entroncaria amb la compassió platònica. Cal tenir discerniment i no exercir cap discriminació positiva. Que cada pal suporte la seua vela. És injust dotar de reconeixement o autoritat qualsevol empastre pedant que apel.le al sentiment nacional o a la cultura d´u:

video" "


- No n´estic d´acord - Al.legà Simó - L´Esperpent es una simbiosi... entre l´esperit crític i el sentit de l´humor... I, ambdues característiques acostumen a... evidenciar certa intel.ligència, si més no, i..., i..., maduressa..., no? i..., i...
Mari Luz l´enmudí amb una mirada decebuda:

- Crec que hem donat un pas enrere esta setmana... Allò que ells veuran és la manera amb la que et relaciones y et comuniques amb el món. Ara, la teua expressió ha de reflexar coherència, serenitat..., sentit comú. I no veig ni ordre ni sensatesa. No veig equilibri, Simó. Què ha passat?
Simó pensà que aquella pregunta anava a romandre per a sempre en aquella habitació, com un pet enverinat.
- Jo he mirat de descriure els meus sentiments i records, així com arriben a la meua ment. Cada oració o paràgraf es una idea pura, com un diamant en brut. El que pasa es que les coses se m´atabollen com les cireres..., sé que representen alguna cosa molt important en mí. No..., no he intentat ordenar-les ni lligar-les amb artificis gramaticals... Vosté és psiquiatra..., no crítica literària..., i jo... Mire, cada vegada que els veig a la tele, desafiant els jutges, amenaçant la policia..., me n´adone que no hi ha orgull o dignitat, no hi ha ambició, ni dolor, no hi ha fracàs o esperança a les seues cares.
Només odi.
Ho sé perque ho veig cada dia a l´espill.
La doctora començà, amb el seu bolígraf, un tamboreig impacient sobre un quadern.
- Doctora... - digué Simó. I tot seguit caigué en un silenci resignat.
- Vols dir-me alguna cosa més, Simó?
- Sí. Per favor, que no em duguen all. L´odïe.
- Veuré que hi puc fer... Hi continuem?
- No.

Kurtz

2 comentaris:

refelet ha dit...

Enhorabona. Acabes d'anar molt més lluny que el teu estimat Joan Brossa. Has juntat poesia, assaig, vídeo i narració en una sola unitat. Personalment crec que és del millor que s'ha publicat. Tal vegada, més avant, estaria bé que t'ho tornares a mirar i arrodonires detalls; també li caldria un xicotet repàs d'ortografia. Però crec que està molt bé i espere que no siga l'última cosa que faces. Només per açò El Penjoll ja té sentit.

Calín ha dit...

No sé qui ha escrit açò però m'agrada bastant i fins i tot hi trobe idees amb les quals estic d'acord.