Una dona de bandera

Estimats amics i amigues! Com ja vos vaig dir l’altre dir, tot i ser Rei de la Selva sóc antimonàrquic i per això em vaig vindre a viure a Xàtiva. De fet m’estimaria més ser anomenat com President de la República de les Mones, però tot el món s’encabota en dir-me Rei de la Selva i no tinc més remei que presentar-me així perquè si no, no em reconeixen. El cas és que no fa molt em vaig assabentar que encara vivia a Xàtiva una dona que jo vaig conèixer durant la visita que Rice Burroughs i jo ferem a la ciutat el 1932 i que va tindre com a conseqüència el descobriment artístic del Capità Superflipo. Aquesta dona era Patrocini Camús. Patrocini havia nascut el 15 d’abril de 1907 al si d'una familia humil de Xàtiva i anava camí de cumplir el 101 anys. Sols una trombosi la va deixar al llit als 98 anys. Abans de la guerra el seu marit, José Aragonés, era un catedràtic de dibuix de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles i Patrocini conegué a artistes i personalitats de la seua època com Josep Renau. El dia que es va proclamar la República a Xàtiva, el 14 d’abril, un dia abans del seu aniversari, Patrocini va correr a la processó cívica que espontàniament s’havia organitzat i va demanar ser ella la portadora de la bandera tricolor, al vore-la tan bella i tan jove ningú li ho va poder negar. La seua foto es feu famosa i aparegué a tots els periòdics. Quan nosaltres la visitàrem portàvem una càmera, però ella quasi no pogué parlar al preguntar-li. Pel seu compter, però, s'esforça per dir-nos una sola cosa: que ella sempre havia lluitat per la joventut, perquè veia que estava molt desemparada. Li prometerem que tornaríem a vore-la i ens va acomiadar somrient amb la mà. Va morir ahir.