Maria i Josep (Capítol dossss)

Per al moment de lliurar els regals, Maria està plenament integrada en el ritus. I les seues amigues conformen una orgia sonora. L’inevitable picardies, transparent com un cristall acabat de lluir, un tanga quasi invisible, una versió profusament il·lustrada del Kama Sutra i una tortada de fresa amb una fotografia pornogràfica d’un home i una dona en la posició del gosset trucada amb els caps de Maria i Josep que generen una cridòria suficient per rebentar una màquina enregistradora de decibels. Tothom al restaurant s’atura per contemplar l’espectacle. Més gerres de sangria. Cava. I uns xupitos de licor de poma. Tres per a cadascuna, o així.

Anna té un regal secret. Anem al bany, diu. Però si fa cinc minuts que hem anat... Anem. L’agafa de la mà, entren i es tanquen a pany i clau. Anna cerca en la seua borsa i trau l’espill de maquillatge i una paperina. Però tia... Tu calla, diu l’amiga i deixa caure la pols blanca en tres canalons d’amplària i llargària generosa. Li passa a Maria en els dits de la mà dreta un canutet fet amb un bitllet de cinquanta euros. Maria dubta uns segons. Haurà esnifat un parell de vegades en la seua vegada. Serà una més. Una i s’ha acabat. L’última. Anna somriu complaguda i li fa un petonet posant els llavis de punta. Riuen. S’introdueixen aquella substància etèria per les fosses nassals i marxen d’allà. Diuen que la nit és llarga.

A la sala de festes hi ha descompte. La meitat del seguici entra debades. L’altra meitat amb dret a consumició. El relacions públiques, un paio modelat al gimnàs i als raigs uva, li proporciona a la núvia un grapat de tiquets. Comença l’espectacle. Un xicot amb l’esquena d’un estibador del port balla una peça musical impossible i es treu a poc a poc la roba amb la gràcia i l’estil condicionats negativament per la seua abundosa massa muscular. Tothom crida i blasfema quan fa el gest de treure’s el calçot. A sota, però, hi ha un tanga que perllonga l’expectació.

(Capità Superflipo: amaga la minga que continua...)