DONA 1.- S'anomena Himani i és una de les dones més guapes que he vist mai. Natural de Haryana, una regió del nord de l'Índia, va ser una de les concursants del "Operación Triunfo" (o similar) d'aquell país. No sé si el va guanyar o no, però el vídeo-resum de les seues actuacions em fascina. Jutgeu-lo vosaltres mateixos.
DONA 2.- Es diu Abida Parveen. Nascuda i resident al Pakistan, es dedica a cantar temes de la tradició mística musulmana, que se sol anomenar "sufí". La seua veu és d'una indescriptible bellesa. El seu físic és també indescriptible. En alguns llocs se l'anomena "Begum Abida", un títol que dóna fe de l'admiració que senten per ella en aquelles terres. Ací teniu un vídeo en el qual interpreta el "Ho Jamaloo", un tema popular del Punjab. Atenció, no us perdeu els ballarins espontanis que sorgeixen del públic.
La pregunta és: de quina d'aquestes dones us enamoraríeu?
PD: Ací teniu sengles vídeos en les qual ambdues cantants interpreten clàssic pakistaní, la cançó "Mast Qalandar", dedicada a un famós poeta sufí del segle XII, Hazrat Lal Shahbaz Qalander.
Versió d'Arbida.
Versió de Himani. (Amb Nihira).
Per últim, una meravella. Abida Parveen interpreta la cançó "Bulleh Shah", amb subtítols en anglés.
11 comentaris:
Per quina raó cal enamorar-se d´alguna d'estes dues dones?
Home, davant un plantejament tant cartesià, si no hi haguera més remei que triar ENTRE la primera i la segona, sense dubtar-ho triaria la tercera: Doña Reencarnación Palomino... o potser a Doña Carmen de Maireno, que també té bellesa per damunt del cap. Els dilemes esgarren la meua existència! No em sotmeteu a tal dolor! Si he de ser sincer no sé a quina triaria, si a la senyora Palomino o a la Maireno... a quina triaries tu, Calín?
La bellesa depèn dels ulls en què és mirada. Mentre uns ulls troben bellesa en unes dones, altres la troben en dones diferents. No és així "pequeño saltamontes"?
Tot açò m´ha crear tal buit existencial que tindré que fer-me un kabab (*) per reomplir-lo.
(*) Kabab és kebab a l'Índia i al Pakistan.
Per cert, Calín, com veig que continues tenint dificultat per penjar els vídeos des del You tube, si vols i em dones el teu permís puc intentar penjar-te-los jo mateix. Ja em dius.
Pel que fa a penjar vídeos, torne a dir que no cal registrar-se, només cal copiar una sèrie de números i lletres que apareixen a la dreta del vídeo sota el títol "embed" i el video apareixerà en l'article. Pel que fa a les dues dones aquestes. La resposta és que de cap, però no obstant, veig que hi ha una clara diferència cultural entre totes dues. Mentre que Himani s'inscriu més dins d'una tradició hindú, Arbida està més aprop de l'Islam.
ai, "l'oriental"!!!!
qué té l'orient que tant ens atrau?
a banda de la bellesa, i no sols física, de les seus habitants, de les seues dones...
qué té eixa terra?
Hola a tots.
Gràcies pels comentaris. Aniré contestant-los.
Senyor Superflipo, efectivament la pregunta que faig en el missatge és capciosa, i més important encara, és una pregunta-trampa.
Tarsan, tens raó, Himani és de la branca hinduista i Abida de la tradició musulmana. En tot cas, el més sorprenent és la increïble capacitat de barreja que hi ha en el conjunt socio-cultural sudasiàtic. Una cançó relacionada amb un sant sufí (Mast Qalandar) es converteix en un tema de verbena interpretat per una cantant índia que es mou sensualment sobre l'escenari. En altres ocasions he vist grans intèrprets del qawwali (forma musical del sufí) participant en la banda sonora de películes de Bollywood. Les fronteres entre allò profà i allò sagrat es dilueixen d'una manera que ens resulta difícil d'entendre.
Per cert, fixeu-vos en la lletra de "Bulleh Shah". És meravellosa. Si voleu, us la puc traduir al valencià.
Hola, funambuliste, m'alegra veure't per ací. Sï, l'Orient ens atrau. És tot un món per descobrir.
Estimat amic Calin, no ho dubte, serà un plaer llegir en la llengua del nostre poeta eòlic, Capità Superflipo, aquesta història sufí.
No sé si els subtítols d'aquest vídeo són molt fiables, i no tinc a mà el text en urdu i la seua traducció a l'anglès, però vaja, de tota manera transcric al valencià una de les estrofes de "Bulleh Shah":
Destrueix la Mesquita,
Destrueix el Temple,
Fes el que vulgues,
Però no trenques el cor humà,
Perquè al seu interior habita Déu!
El missatge, com veieu, és certament trencador.
Si insistiu, us posaré la traducció de tot el text.
Tot açò està molt interessant però preferiria que, enlloc de traduccions de cultures estrangeres, t´enfrontares al repte d´escriure un sainet existencialista, encara que fos molt curtet. Em faries molt feliç. No perd l´esperança. Potser negues la bellesa del sainet?
"¡Y dale con el sainete!"
¿No veus, estimat Flípper, que en alguna de les coses que he escrit en aquest bloc hi ha una component dramàtica? El missatge que porta per títol "Ara fa vint anys" és una obra de teatre en potència. Només cal que vinga algun còmic, actor, actriu o titiritero i en faça el muntatge.
Caguendéu, amb els sainets! Si tingueu paciència, ganes i temps, el novembre de 2008 podreu veure a Alietes el del Corralot interpretant el paper de Baldiri en el Sainet dels Dos Estudiants (anònim del XVIII català) a la Fira de Manresa. 4 anys estudiant a l'Institut del Teatre per acabar fent sainets. Toca't els ous!
Sr. Calín:
Que "sainet" en castellano no es sainete, sino "sano y limpio". Es decir: puro teatro.
Publica un comentari a l'entrada