dijous, 17 de gener de 2008

CINE CLUB DEL DIJOUS: cicle dedicat a la comèdia

El cine desperta els nostres sentiments a través de moltes sensacions. Unes pel·lícules ens fan plorar. Altres ens fan por o ens donen algun esglai. Hi han que ens fiquen en tensió. Algunes arriben a ficar-nos en tanta tensió que ens la fiquen dura o, inclús, ens la fan explotar. També trobem aquelles que arriben a traure’ns la mala llet, mentre que unes altres, en canvi, ens trauen alguna rialla o somriure. A estes últimes, a les pel·lícules que volen fer-nos riure, són a les que dedicarem el primer cicle d’este Cine Club que hui connecta el seu projector.

Vos propose un viatge per la història del cel·luloide còmic. Per eixes pel·lícules que volen arrancar-nos alguna rialla o, almenys, algun somriure quan les vegem o recordem. Qui no s’ha rist en alguna escena de Charlot, el germans Marx, Cantinflas o de la parella Esteso & Pajares?

En este viatge retrobarem el que a la memòria “es perd entre els neons, el tràfec i les boires” i que, en este context, no és altra cosa que el sentit de l’humor, el saber pegar-li la volta a moltes situacions de la vida agafant-se-les a broma. Tots el dijous penjaré el fragment d’alguna pel·lícula que espere que vos faça passar una bona estona i, si pot ser, que contribuïsca a que esteu més contents i vos sentiu més alegres. No cal que tragueu les entrades, esteu convidats! (però les roses van pel vostre compte).

Avant senyores i senyors. Què comence la sessió!

Capítol I: L’inici

La cinematografia còmica comença amb la pròpia història del cine concretament amb “L´Arroseur arrosé” (El regador regat), un dels curtmetratges que els germans Lumière projectaren el 28 de desembre de 1895 al Saló Indien del Grand Café, al Boulevard des Capucines de París.

El regador regat és el primer gag filmat en la història i es considera com la primera pel·lícula còmica. Com era habitual, eixos primers anys del cinema, en el film domina més la novetat del medi que la creativitat o la imaginació. En qualsevol cas, és la primera pel·lícula amb un argument. Apareixen dos actors que representen un guió que ens conta una anècdota, en essència insignificant. Tota l’acció passa en un sol escenari exterior, rodat en un sol pla general, sense moviments de càmera ni edició en diversos plans. Malgrat ser la primera pel·lícula, no arriba a esgotar el primer minut del cine còmic. No és per a pixar-se de risa però tranquils... "darrere de l'u, el dos".

Fins el dijous que ve!

2 comentaris:

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Excel·lent iniciativa Capità Superflipo. No em lleve el tapall perquè estem en hivern, però ja conta vosté amb un fidel seguidor de la sessioneta del dijous (que conste que de moment no m'he perdut ni una!). Però vaja amb compte Capità, no siga cosa que n'assabente Alfonso i l'investigue per fer-li la competència a Paja Mayor.

Alietes el del Corralot ha dit...

Xe, està molt bé això del cine! La meua pregunta és: per qué després d'estimular-li l'"ojete" al bord que li ha gastat la brometa, el regaor no li fica la mànega pel cul i apuja la pressió de l'aigua fins que rebente com una magrana? Per al meu gust, el gag s'ha quedat a mitges. Estos francesos són uns mariquites.