dimecres, 23 de gener de 2008

EL TAST DEL LLAMP

Ací us deixe un poemeta (llarguet, perqué després no digueu) d'Aixàtiva, Aixàtiva, un llibre que pegarà un esclafit, vull dir, que serà un boom. De quan érem xiquets i anàvem al Claret, a 3r o 4t d'EGB (allò sí que eren classes!). Au, un regalet per fer memòria.


EL TAST DEL LLAMP

don Antonio duia bigot.
fou el nostre mestre i tutor
durant el 3r i 4t curs
en aquell col·legi i presó.

jugàvem al futbol, al pati,
com bojos: 102 a 90…;
decapitada, la Victòria
de Samotràcia volava
driblant, zig-zag, pel camp de terra:
ens hi anava l’honor i l’ànima!
els calcetins plenets d’arena,
les esportives, a banderes;
un partit que durava tot
el curs. sonaven les sirenes
i els xiulets de l’autoritat,
com xais formàvem les fileres,
a crits : “firmes !... cubrirse!...” etcètera.
una displicent disciplina
resàvem al pati i a l’aula
rodava tovament la vida
per damunt de les coses com
ho fa la llum, i verdejàvem
com els xiprers, com els rosers
bruns del jardí. i estudiàvem
en castellà, les lliçons, pura
memòria; dictat i còpia;
el tema, exercicis, lectura
del Senda; Naturals, Història.
ens corregia les llibretes
don Antonio, l’ortografia,
anàlisis morfosintàctiques;
Plàstica i Pretecnologia,
les racionals Matemàtiques,
dels mapes, la Geografia:
els sistemes i els rius
serralades i pics
capitals i ciutats
regions i els estats...
don Antonio ens feia pintar
la bandera i l’escut d’Espanya
abans que mamprenguera el vol
l’àguila, senya i antigalla;
la melangia, 40 anys…
l’àguila, ull esquerp, bec daurat,
les xarpes coltells esmolats,
ales olioses d’abans.

ens castigava don Antonio
de genolls i els braços en creu,
o amb un regle de fusta, al cul,
a les mans: als dits o als palmells
—la Dolorosa, es deia el regle—,
a voltes podíem triar.
benevolències. brandava
en l’aire el regle com el llamp
de Júpiter justicier,
brunzia en caure
sobre la carn
bé que esclafia
sovint ploràvem
sempre coïa
la deixuplina.

els pupitres de dos
verd rèptil la pissarra
les barretes de guix
l’ordre i la clau de l’aula…
xiquet obedient
trau bones notes, deien…
tretze llamps vaig tastar
del tust amarg del regle.

2 comentaris:

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Llarg si que és! ja era hora que s'estirarà vosté. M'ho prenc com un privilegi que assaboriré amb plaer. Però no crega que no me n'adone que açò és aprofitar-se del porquet. Al Penjoll no li demane un ditirambo, però què menys que un apariat novet?

Capità Superflipo ha dit...

Tan llarg i li diu poemeta el rapsode! Ay! si don Antonio (que en pau descanse) et vera ara... El que no entenc d'este poema és la relació amb el de Buster Keaton? Segur que algú va i me l´explica!