Petu... Quin nom tan bonic i suggerent! És poesia pura. Bellesa contesa en quatre lletres que em fa pensar que darrere del Petu, vidrà el Pet-dos, el Pet-tres... i així fins l’últim esclafit. Però a més, la xicona només arribar titula la seua primera intervenció al bloc “En l’aire”, tornant a fer una subtil al•lusió a les conseqüències d’un estat de flatulència. I això ja no sols em suggereix sinó que m’inspira i, a més, m’espira. Tant és així que no he pogut resistir-me a la temptació d’ofrenar dos muntatges, un sonor i altre visual, que poden servir a mode de fanfàrria de benvinguda a la primera dama d’honor d´El Penjoll.
1) El primer muntatge és una classe magistral en torn a la qüestió eòlica en les persones (una energia que encara que alternativa també pot arribar a contaminar). Està magníficament narrat per un argentí (dic jo). En este muntatge l’ important és el so. Deixeu-vos dur per la bellesa narrativa i la música de fons. Relaxeu-vos escolant-lo.
2) El segon és un vídeo xinés (dic jo) on es documenta científicament diverses possibilitats a l’hora de distribuir l’energia eòlica per part del ser humà... El final és apoteòsic. En este video cal que vos deixeu captivar per les imatges i la brillant interpretació del actor (Lin Xun). En la meua opinió és una performance on la bellesa simplement se n’ix.
8 comentaris:
Com es pot comprovar, les meues paraules d'advertiment no se les ha emportat el vent! Si més prompte ho dic, més prompte peta la cosa! Preparareu les escafàndres!
Capità, estic disposat a explicar-li com es fan muntatges amb el Premiere, però per favor, deixe de penjar aquestos espantosos vídeos del You Tube. Tal vegada podríem arribar a un acord: Calín fa un sainet i vosté fa un vídeo.Segur que ens donarien una alegria a tots. Per cert!... on està el següent capítol del conte de Pol!?
D'acord Sr, Tarsan, però no hem de ser tan egòlatres com per no veure la bellesa en la repugnància dels demés. Jo estic disposat a fer un muntatge amb el Premier i només un, fins que no faça el segon. Però no el faré, i mentre tant vos turmentaré amb els del You Tube, fins que el reis mags no em porten els regalets que vaig demanar en la meua carta. Ale, ale i ale.
I els vídeos que fique no són espantosos, el que passa és que a vostè no li agraden. Però a mi m´agraden molt més que algunes de les cursileries que transiten pels intestins d´este bloc (i que conste que algunes d´elles, a més, no les he fet jo).
Mai arribaré a comprendre el perquè uns capolls fan una "performance" amb merda i són uns artistes i la gent anònima fa riure i no es considerada com artista. Cada vegada em fot més que l´escultura, la literatura, la música, la pintura, la gastronomia, l´arquitectura o qualsevol de possibles expressions artístiques es basen més en l´autor i el seu context, i com justifica este "artista" o els seus panolis, postmoderns i aburgesats col•legues la seua obra, més que en les sensacions brutes que l´obra ens transmet(més enllà del seu valor mercantil). Això és més espantós per a mi que veure un xinés tirant-se pets. Com ho veu vostè artista?
Capità Superflipo:
Ud. es el Bud Spencer del arte. De la misma manera que este antiguo deportista no se consideraba un cómico, pero intentaba hacer reír a la gente, Ud. no se considerará un artista pero lo suyo es arte en un sentido más puro que un Cohíba falso.
Deixe de dir bestieses.El pet d'un xinés o el d'un xiquet de bolquers no m'importen el més mínim. El que escriu vosté és molt millor, només li demane que faça vosté els vídeos, que segur que seran millors!
En lloc de defendre a la gent anònima faça vosté el mateix que ella fa: actue. No ens pose un video d'algú que es tira un pet: tire-se'l vosté...i grave'l. O busque a algú que se'l tire i grave'l. Però deixe de clavar-se en Calin i no aplicar-se el conte a vosté mateix.
Ok?
Doncs a mi em continuen agradant els dos muntatges que jo sóc incapaç de fer perquè, de fet, mai els he fet. No em pegue la pallissa que el meu no és el món audiovisual. Sols faré un vídeo quan tinga els regalets que vaig demanar a la carta dels reis mags. A més, ja fa uns anys vaig intentar introduir-me en el món del cinema amb un fideua-western. Anava a ser guionista i co-director. El projecte era molt ambiciós: rodaríem en el mes d´Agost, darrere de la serra Vernissa (a la part de la Solana), la banda sonora haguera sigut dels Bee Gees, filmada en blanc i negre, vosté faria de malo, anava a ser el nou Lee Van Cleef!... La pel·lícula era més que un tribut a la llegendària "Al Este del Oeste", era una oda al sèptim art!... però ningú em va fer cas. I això va crear un trauma tant contundent en mi que he acabat consumint compulsivament vídeos anònims del You Tube.
A mi de tot això no em diga res! digisca's vosté al famós director de cinema xativí, Femenia, que està convidat com a autor i encara no ha "autorat"! Pel que a mi respecta ja sap que estic aclimatat a la calor i la Solana del Castell no m'haguera fet enrere. I si té un trauma consulte al doctor Floïd que per als habitants de Barbados és una cosa recomanable, però deixe's estar de marejar-nos amb excuses de mal pagador.
Publica un comentari a l'entrada