Ja fa dies que no puc dormir pegant-li voltes a un assumpte. Clar si dic de què es tracta igual els que no podeu dormir sou vosaltres. No sé què fer: ho dic o no ho dic?. Vinga va ho dic: quina semblança tenen Johnny Weissmüller i Bud Spencer? Veges tu, per què collons em plantege jo aquestes coses?. Qui em mana clavar-me en aquestos “fregaos”? Segur que és obra de l´esperit de Doña Encarnación Palomino!. Algú em pot tirar una maneta per tal de resoldre aquest dubte i poder dormir d´una vegada?
12 comentaris:
Jo sóc llanterner i judoca, però no li veig la semblança
Sr. Tarsan, si no li veu la semblança... no serà perquè vosté és un impostor i no és l´autèntic Tarsan? Jo conec ben bé a l´autèntic Tarsan que és rei però no de la selva sinó de les mones.
Si no pot resoldre´m el dubte Spencer-Weissmuller, perdone però no puc reconèixer´l com l´autèntic Tarsan, sinó con un Farsant.
Bud Spencer i... Bud Spencer i... Em falla la memòria. ¿Qui era el company inseparable de Bud? ¿Com es deia? Potser ací està la clau del problema. El Sr. Superflipo pensa, equivocadament, que Tarsan és aquest company d'aventures, però, com dic, s'equivoca.
Sr. Calín pot agafar-se el meu dubte a rialla però, per favor, no se l´agafe a broma que porte varis dies sense poder dormir i, enlloc de contar borreguets, no pare de penjar coses al bloc. Heu d´aturar-me! Heu de resoldre el meu dubte perquè si no va a rebentar el bloc. I el dubte no és Spencer-Terence Hill, ni Spencer-Tarsan és: Spencer-Weissmuller.
Ja haveu vist que hi ha gent que està intentant evitar que es conega la realitat, però no ho aconseguiran. Weissmuller, el meu imitador en les pantalles, va ser abans d'això campió de natació, exactament igual que Bud Spencer! Algun dubte més Capità Superflipo?
Exactament! M´ha deixat bocabadat i amb el cul perforat!. Sap més de cine que Antonio Gosset. Ara em recorde i ho veig tot clar: Weissmuller va ser el primer home en baixar del minut als 100m lliures. Va guanyar l´or en eixa distància, en els 400m lliures i en el relleu 4x200m als Jocs Olímpics de París (1924). Com membre de l´equip de waterpolo també va guanyar una medalla de bronze. Quatre anys després va guanyar dues medalles més als Jocs Olímpics d´Amsterdam. En total cinc medalles olímpiques. Per la seua part, Carlo Pedersoli, és dir Bud Spencer, va ser el primer italià en baixar del minut als 100m lliures, va guanyar la lliga italiana de waterpolo al 1954 i també va estar als Jocs Olímpics, concretament als d´Helsinki (1952) i Melbourne (1956). Què gran ets Bud!
Mira aprofitant l´avinentesa, recordar algunes paraules del Gran Bud, un actor que es mereix el reconeixement del món del cinema i que li donen un Oscar i un Goya per la seua trajectòria, diuen així:
“La meua violència sempre fou còmica carregada de bones dosis d´humor”
“No m´expresse amb la mímica o la paraula, el meu és crear situacions que facen riure”
Què gran ets Bud!
Gràcies sa majestat Tarsan, per haver-me ajudat a resoldre l´enigma Spencer-Weissmuller. Ja puc tancar el ulls i D.E.P.
Ah! per cert, també és de Bud Spencer la frase:
“No sóc còmic, el meu és fer riure a la gent”.
Certament és un tema molt interessant. Ara entenc que no puguera vosté dormir.
De fet, des que m'ho ha contat, ja no puc dormir jo tampoc. Què li anem a fer, és el que té llegir El Penjoll.
Publica un comentari a l'entrada