Benvolguts cavallers del Penjoll:

Perdoneu que m´adrece a vosaltres com cavallers, però es que encara no vos conec gaire bé. El Capità Superflipo ha interromput el meu descans per tal que vos felicite el 2008. Si bé és eixe el meu comés, que l´escometre d´immediat, no vull deixar passar l´oportunitat de fer una breu referència a Doña Encarnación Palomino. Simplement dir que tot el que vaig arribar a ser en vida va ser gràcies a aquesta senyora de cul atapeït, a la que li vaig dir que, si es casava amb mi, mai tornaria a mirar a cap altre cavall (cosa que vaig complir, encara que ella mai es va casar amb mi). Si encara visquera el món sencer parlaria de Doña Encarnación perquè tindria vora cent quaranta anys, malgrat haver nascut a una edat molt primerenca.
Fet aquest necessari comentari des del cementeri, vull desitjar a tothom i a totdon molta felicitat per al 2008, recordant que la felicitat està feta de coses xicotetes: un xicotet iot, una xicoteta mansió, una xicoteta fortuna...
Abans d´acomiadar-me, també vull aprofitar per fer un comentari sobre el Capità Superflipo. El paio pot semblar un idiota i actuar com un idiota, però no es deixeu enganyar: és realment un idiota!
Ah! Per cert… molts cregueu que a l´epitafi de la meua tomba fica “disculpeu que no m´alce”, com es nota que no veniu a veurem a l´Eden Memorial Park d´Els Angels...

El vostre etern amic Julius Henry Marx.