4a trompeta: dodecafonisme

A lloms de llamps atonals
...cavalquen plomes d’ànec.
......Ondegen als quatre vents
.........versos indecents amb llufes paraules
............que a contracorrent contraataquen
...............i taquen l’absent literatura.


Què sone la quarta trompeta!... La de Mr. Methane.

3a trompeta: fem

Fer com fem és fem com fer... I què fem? Fem fem: comunicar per comunicar… Val la comunicació alguna cosa més que allò que es comunica en ella? Què llegim a El Penjoll? Què és El Penjoll?

Es tracta, en este punt, d’una comunicació estructuralment buida de continguts i que per això mateixa exigeix tirànica, sistemàtica, urgent i cada vegada més imperiosament el ser omplida de continguts. Però en la mesura que tals continguts són estructuralment pensats com farcit d’un espai que per naturalesa està buit (ha de ser buidat i tornat a omplir no ja cada vint-i-quatre hores, sinó en terminis molt més curts, en quant els clicks dels usuaris comencen a flaquejar en algún cantó de la pàgina), només poden ser continguts de farcit, i inclús és possible que l’únic esdevindre dels treballadors de la cultura siga el de convertir-se en “productors de continguts” per alimentar eixa maquinària de comunicació omnívora que exigeix materials renovables, reciclables, per a que el sistema es mantinga sempre jove. Es percep, aleshores, la incomoditat que afecta a la tasca crítica de l’intel·lectual com productor de residus no reciclables: fems bells i maldits, indigestos interludis de resistència a l’irreflexiu argument implícit que justifica una i altra vegada i per tot arreu la submissió dels continguts, en tots els ordes de l’existència, en benefici d’uns contenidors sempre rutilants i buits. Una cosa ben difícil perquè, inclús en el cas que s’aconseguira, no és generalment ben acceptat pels qui obtenen de l’actual estat de les coses no només beneficis polítics i econòmics, sinó també rendes i satisfaccions emocionals a les quals és molt difícil renunciar per l’exigua raó que siguen fal·laços.

(Tret de Nunca fue tan hermosa la basura, de José Luís Pardo)

Que sone la tercera trompeta!... La del fem... Fem poesia!

2a trompeta: Infecció

¿De què hauria de parlar el meu blog?
¿De les comarques centrals?
per a parlar d'eixes xorrades ja estan altres.

¿O vol que parle d'un altre premi, el dels 'blocs' del Penjoll?
Això sí que és una idea fracassada que no interessa a ningú.
Posats a eliminar coses, ¿per què no eliminen El Penjoll?

(Tadeus Cal·linca)

El Penjoll ja no té pseudoautors... Ooooohhh!

Davant la imminència de l'ERO final, Ximo ens acomboia a que ens espermem els uns als altres i els altres als uns... Ens endinsarà això en una nova dimensió? O serà un dimensió nova la que s’endinse dins de nosaltres?... Penjollaires, no confongueu la trompa amb la trompeta…

Premeu les galtes del cul! Feu força!... Que sone la segona trompeta!

La 2a trompeta és la de la infecció dels pseudolectors... Feta la purga de pseudoautors, queda fer la dels pseudolectors. Com saber qui es un pseudolector? Fàcil! Heu de seguir dos simples passos:

1) Llegir estos dos microrelats:

Enmig de l´escafandra (de Cal·linca)

Mai he guanyat un literari premi la tecla si és tan amable.
- Quina?
- La viva. La tecla viva!

El testament (de Tarsan, president de la república de les mones)

Veié una Tecla (amiga de Flip?). Llavors se’n recordà del conte infantil que havia escrit.
- Si algú fóra tan amable… Mai he guanyat un premi literari -pensà mentre s’engolia l’aigua.
El tragueren ja mort. Al llevar-li l’escafandre una aranya (encara viva) escapà.

2) Prémer una tecla.

1a trompeta: Metamorfosi

A Dawn Scott

Oh, falsos profetes i falses mofetes que escampeu el baf de l’arribada de l’ERO final. Espereu, potser, l’adveniment d’una nova Era? Ai, Alietes… Que certa és la teua màxima: “El Penjoll serà etern o no serà”.... I jo vos dic: L’eternitat comença amb la mort.

Qui era Eros? Un mamarratxo! Un justicier a qui li tremolava el pols i la pols a cada bat del seu enamoradís cor. A mi no m’alteren ni els cors, ni les danses. Jo primer execute i, després, que altres, si volen, que jutgen... Però compte perquè "pardal que vola, a la cassola"... No hi ha més injustícia que la de l’ERO que no s’executa. Així que ja he lliurat del sofriment a les senyoretes de l'anterior ERO.... Que sone la 1a trompeta!

La 1a trompeta és l'expulsió d’El Penjoll de tota eixa colla de rèmores que són els pseudoautors. Així que tot aquell o aquella pseudoautora, que no haja publicat un post des de l’1 de desembre de 2010, serà espentat per les meues manetes al buit virtual de la xarxa el proper diumenge per la nit. Siga qui siga!… Pseudoautors, l'única possibilitat que vos queda ara de redimir la vostra culpabilitat és fer un post. No cal que vos diga els noms als qui apunta el meu primaveral dit inquisidor. Vosaltres ja ho sabeu. I tant que ho sabeu! Advertits quedeu, doncs. El diumenge a la nit ens acomiadem.