Eros Ramatxoto
Oh, Cal·linca!
que calibres cada cas,
de Cadaqués a Caràques
tocant les maraques
com un marqués
Ta
casa:
càlid califat californià,
on calmat calcules i clames
calidoscòpiques cal·ligrafies
enceses en flames
d’infalibles cal·ligrames,
diagrames, cronogrames,
pictogrames i mamogrames
que rebenten com magranes.
A cada pas…
a cada cas…
a Cadaqués…
a Caràques…
Després agranes
i reculls, gramaticalment,
el lament de la ment de l’amant
que va mamant
i, anant anant,
va sanant,
De Cali a Calcuta
com una puta…
com deu putes brutes!
com el Déu de les putes brutes.
Calafat cal·linquista
que murmures
a l’orella del catalanista:
hasta la vista...
hasta la vista...
1 comentari:
Eros, una llàstima que el premi s’haja de declarar desert, perquè el seu poema té, a nivell formal, tot allò que cal: ritme, al·literacions, anàfores, paral·lelismes, paral·lelepípedes... Mare meua, quin desplegament d’apòstrofes, metàfores, antítesis... Quant al missatge (¿un poema ha de tenir missatge o no?), sembla que vostè canta, en un totum revolutum, les habilitats filològiques de Tadeus, el seu hedonisme, la seua inclinació a tocar els nassos i les seues invectives contra els partidaris de certes unitats lingüístiques. ¿Estic encertat? Després de llegir un comentari anònim al poema de Lo Pol, m’assalta un dubte: entendran aquestes coses els no adeptes a l’Església Cal·linquista?
Publica un comentari a l'entrada