dilluns, 22 de setembre del 2008

dubtes existencials.... o no? (i van 2)

i escoltant al José Mercé, em vaig retrobar amb un vell dubte...
l'amor que no donem, que no sentim, que no vivim, es perd?

9 comentaris:

Cul de sac ha dit...

No es perd, se'l queda el banc a un 6% d'interés. Òstia amic, quin mal de cap que tinc de lo del dissabte. La vellea no perdona.

Anònim ha dit...

Home, si ho plantagem d'una manera estricta....
Podriem afirmar que l'amor que es perd es directament proporcional amb el número de vegades que actives els mecanismes personals d'autoestima. O siga, amb el número de vegades que te la casques.
La resta podriem considerar que no es perd, però dona un mal rollo...., que des de la meua perspectiva, estic convençut, que ja ficats, seria millor que també es perdera.

Disculpa però la sensibilitat no es lo meu, soc així.
Un abraç funam...

Anònim ha dit...

Hola Funam,
Jo tinc un altre dubte existencial: Què és això de l'Església Cal·linquista?

Unknown ha dit...

anònim, "lo" de l'esglesia cal.linquista no és un dubte, és un misteri... a mi em convidaren, i com no sé dir "no", doncs allí estic, crec que soc l'únic fidel... En Superflipo crec que també es passa per allí de tant en tant...
ié, Culet!!! em vaig acordar del que dien els clàssics una retirada a temps és una victòria, i més encara una retirada etílica... ara, m'ho vaig passar molt bé, amic...

Unknown ha dit...

ah! anònim primer...
amb la sensibilitat que a mi em caracteritza li acepte de bon gust l'abraçada, ara bé, això sí, espere que tinga les mans netes...

Anònim ha dit...

L'amor com l'energia no es destruix es transforma...mira a vore si de tant es fas travesti, ho dic per allò del transformisme...

Alegria De La Huerta ha dit...

Doncs segons el que diu en Jorge Drexler basant-se en Lavoiser... res es destrueix ni es crea... es transforma. Heus ací el quit de la qüestió. L'amor que no sentim ens manca però segur que en algun moment ens arribarà el torn en el que algú ens tornarà allò que vam donar a un altre.


...darrerament jo també tinc aquest dubte...

Unknown ha dit...

per fi! un comentari assenyat, que parla dels sentiments, dels afectes... ja em veia enfilat cap a l'onanisme o al travestisme!!!... gràcies...

Alegria De La Huerta ha dit...

De res...