Han perdut els papers; no hi ha cap novetat que els polítics perden els papers; ho fan a sovint, com respirar, és un fet darrerament conscient; però foten tant els privilegis inajornables, cansen la majoria de ciutadans.
Aquests dies he arreplegat sota el pont centenars de mils de papers de propaganda electoral per a les crues nits que s'acosten. Però ja sé que no és un calor persistent, més aviat superficial, com la mateixa correspondència entre allò dit i el que fan.
Papers de tota mena, color i qualitat; papers xafats, marcats per pneumàtics, però amb cara dura, molt dura; pixats per homes gossos, mullats d'alcohol amb vidres, papers foradats, amb lletres buides i erràtiques, amb bastides categoremàtiques no falcades; castells de paper en l'aire, papers de pell efímera que l'oblit, més tard o d'hora, com bromera evaporarà.
Pacient i agenollat arreplegue aquesta púrria, la carnassa pornogràfica disfressada que no enganya les persones: per a cremar.
( Perdona'm Davit per no respectar la segona norma del Penjoll, però tinc una excusa severa i seriosa: demà s'atorguen els premis dels Ciutadans).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pornografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pornografia. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 de novembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
Pro-Boca-Acció
Antipoema de la cultura neoliberal
Són
rigorosament
prohibides
sense l'autorització
escrita
dels titulars
del copyright,
sota les sancions establertes
per la llei
la reproducció total o parcial
d'aquesta obra
per qualsevol dels procediments
incloent-hi la reprografia,
el tractament informàtic
i la distribució d'exemplars
mitjançant lloguer
o
préstecs púbics
o
llengües fonogràfiques
permutades i amb repetició:
AMÉN
o
llengües fonogràfiques
permutades i amb repetició:
AMÉN
Així les coses
empalem la cultura que no s'esgaege,
empalem-la amb cedres.
Que la foguera
creme
les vanitats
dels solipsistes
enamorats
de fama
QUI?
QUI?
i que el "coco"
no passe de llarg
en aquest país
de pirómans
tafaners
i trists iconoclastes,
d'evasors
panxacontents
i assassins
de lletres
d'ulls blaus
on les princeses
i d'altres animalets tendres
engronsen
els batecs
de la
cultura.
I digues, meravellós borinot...
per què dius això?
I digues, meravellós borinot...
per què dius això?
Categoria bufil
Autoreflexions,
Baixos fons,
Economia,
País,
Pornografia,
Teatre
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)