Una dona va a IKEA i compra un
armari de fàcil emmetxat per a muntar-lo ella mateixa. Arriba a sa casa,
comença a acoblar les peces i acaba la feina perfectament. En aqueix moment
passa el metro (ella viu just damunt d’una estació) i l’armari es desploma,
provocant un gran estrèpit. Torna a muntar-lo consciençosament. Tanmateix,
només finalitzar la comesa, passa de nou el metro i l’armari torna a caure
completament desarmat. Després del tercer intent, la senyora crida indignada a
IKEA i exposa el seu problema. Des de la multinacional, li asseguren que li
enviaran immediatament un muntador. Arriba el tècnic, es posa mans a l’obra i
en pocs minuts té perfectament armat el moble. La senyora es queda contemplant
el seu armari, que sembla definitivament muntat, però passa novament el metro
i, broum!, el moble cau desfet a peces. El tècnic d’IKEA li diu a la dona:
—Mire: el muntaré altra vegada i
em ficaré dins; així veuré millor on està el possible error del moble, quan
passe el pròxim metro.
Un cop finalitzat el muntatge, el
tècnic es clava dins de l’armari. En aqueix moment, arriba el marit de la
senyora.
—Amor, quin armari tan bonic!
—diu.
Llavors, obre la porta, veu el
muntador i, estupefacte, li pregunta:
—Es pot saber què dimonis fa vostè
ací?
—Doncs, quasi és millor que li
diga que he vingut a follar-me la seua dona. Si li dic que estic esperant el
metro, no s’ho ha de creure...
Foto d'Erik Johansson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada