No és cap novetat. Sovint, els canvis
socials i la perruqueria porten camins paral·lels. Durant la dècada dels
seixanta del segle passat, es va produir un esclat de llibertat. Sorgiren els hippies, partidaris de la revolució
sexual, i de prendre drogues com el cànnabis i l'LSD per a explorar estats
alternatius de consciència. També van proliferar moviments revolucionaris com
el Maig del 68 francès, l’oposició a la Guerra de Vietnam o la primavera de
Praga. Eren temps de monyasses, pèls en les aixelles i exhibició de tota mena
de pilositats. ¡On hi ha pèl, hi ha alegria! Fou una època molt creativa per
als perruquers innovadors, una època revolucionària.
Amb els anys vuitanta, arribaren el
descobriment del virus de la SIDA, certa ressaca als costums sexuals, el
declivi de l’estat del benestar i el triomf de Vidal Sassoon, autor del tall de
cabell simple i geomètric, inspirat en la Bauhaus (perquè ho entenguen millor els
profans en aquestes matèries: el monyo tallat en forma de perolet). L’estil espartà
de Sassoon esdevingué emblemàtic per a tota una generació d'estilistes i gaudí
de gran popularitat. El senyor Vidal fou un artista que va canviar el món i les
superfícies piloses amb unes tisores. Morí el passat 9 de maig de 2012 en Los
Angeles. No confondre amb el Vidal de l’Olleria, que també està immers en
assumptes peluts, però encara no s’ha mort.
I arribem a l’actualitat. Època de
crisi total, de por, de desmobilització i de rasurats al zero. ¡No està el forn
per a rosques! En aquest sentit, l’actor Yul Brynner s’avançà al seu temps. Ara
està de moda dur els cabells totalment rasurats. No importa la part del cos ni
la ideologia del rasurat. Trobem rasurats i rasurades d’extrema dreta com els
grecs d’Alba Daurada, rasurats budistes, rasurats del PP com Jaime García
Legaz, pelats del PSOE. També hi ha qui té rasurades les idees, però això és
altre tema. Igualment tenim les engonals brasileres, les birles
i els conills rasurats... En fi, hi ha molta varietat. ¿Quina moda ens depararà la
perruqueria del futur? De moment, la crisi està posant novament de moda les
acampades. Podríem tornar a les monyasses llargues i hippies, o als perruquins rococó, si la situació millora... ¡Qui
sap!
3 comentaris:
La crisi fica els pèls de punta. Punk not dead!
Alguns no tenen un pèl de tontos i s'aprofiten de la crisi.
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada