Amb un gran èxit de públic (400 persones segons els organitzadors, 12, segons fonts de la Policia Local) va tindre lloc dissabte, a la Casa de Cultura de l’Alcúdia de Crespins, l’acte de lliurament dels 2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals 2009-2010, una entranyable i emotiva gala organitzada pels promotors de l’esdeveniment, El Penjoll Art de Paraula, o siga, açò mateix que estàs llegint, i l’Associació Eco-Cultural La Garrofera.
Això vol dir que de l’espai de la darrera edició, ca Camot, íntim i acollidor, en l’emblemàtic Carrer Blanc d’Aixàtiva, s’hagué de passar amb un lloc amb escenari i butaques suficients per acollir els nominats, un fum, les seues famílies i amics, blocaires i artistes diversos, autoritats polítiques, socials i econòmiques de tot el País Valencià, i els veïns de l’Alcúdia de Crespins que anaren expressament a que Pep Gimeno Botifarra els cantara La Malaguenya d’Alcúdia, la d’ací. Estem avançant esdeveniments. Hi havia molta gent, vaja.
Els mantenidors, vist l’èxit de crítica i públic de l'edició anterior, tornaren a ser els Toni’s, Espí i de l’Hostal, que feren les delícies dels organitzadors i del jurat demanant que el públic cantara “tongo, tongo...” coincidint amb la concentració geogràfica, ehem, de premiats i, també, quan qüestionaren la bellesa del guardó (a nosaltres ens sembla bonic que et cagues: gràcies Sara Ballester!). I és que la parella, que de veritat faria goig presentant els Goya, estigué malèvola, ocurrent (antològic el fragment sobre Otos: Joan Olivares, perdona’ls perquè saben el que diuen però no tenen mala intenció, o sí) i, en ocasions, deliciosament dislocada. Oganitzadors culturals del món: poseu uns Toni’s en la vostra vida. És un risc però paga la pena.
L’acte fou de riure, però també emotiu. O emotiu i de riure, jo que sé. El gran Josep Lluís Abad, poeta travestit de monge franciscà, ens delectà amb els seus versos i alliçonà el president Frank d’una regió Corrüptia de l’Est, que accedí a donar el premi d’Ètica i Política, qui si no: memorable el seu discurs; Tadeus Calinca, el terror de la xarxa, ens premià amb la seua egrègia presència després d’amenaçar amb un plant i també donà un guardó, no me’n recorde quin; Josep Lluís Fitó, autor de Corrüptia, arribà tard i no pogué donar el seu; els Toni’s tornaren a intentar putejar Toni Cucarella, i això que enguany estava en el jurat, no recollia premi; Rafa Blesa donà el premi d'activitats esportives vestit molt pròpiament, d'excursionista (enhorabona per la recentíssima paternitat!); la Televisió Comarcal interrompé l’acte demanant una entrevista (que no li fou concedida); els de la plataforma Sí a l’Abocador, que en diria Toni de l’Hostal, lliuraren un premi i digueren la seua (que és la nostra); entre tots deixaren per atorgar el premi absolut (es dirà en breu, o no..., amb El Penjoll mai no se sap)... I així. Moment destacat: la blocaire més jove del Planeta, Olímpia, va donar un guardó.
Ah, sí, i com que açò va de premis, ací va la relació:
- ART I AUDIOVISUAL: Terra del Foc
- ACTIVISME I ASSOCIACIONS SOCIOCULTURALS: Cremats
- EDUCACIÓ, CIÈNCIA I TECNOLOGIA: Pols d'estels
- PENSAMENT, ÈTICA I POLÍTICA: Sota la Creueta
- INFORMACIÓ I NOTÍCIES: Beniarrés al dia
- ACTIVITATS FÍSICOESPORTIVES: La meua manera de perdre el temps
- LITERATURA: Filant Prim
- MEDIAMBIENTAL: Menuda Natura
- HUMOR: Cogitationes uariae
- MISCEL·LÀNIA: Com Cagalló per Sèquia!!
- BLOC REVELACIÓ: Imatges d'un poble (Castelló de Rugat)
Acabem amb l’apartat musical, telegràficament: molt prometedors i incisius Terradefoc, rotllo Neil Young a la valenciana (impagable, a més, la tasca del bateria, redoblant el seu tambor en cada lliurament), grandiós Mi Sostingut, que interpretà en Re Menor, o això, i Botifarra com sempre, majestuós, tocant la fibra del públic (amb la concessió a la parròquia local que explicàvem adés) i posant el toc de qualitat imprescindible després de l'actuació de The Mateta de Fenoll Faulk Band, assistida pel conegut versaor Davit del Carrer Blanc. D'ells sols podem dir que la CIA ja està emprant les seues gravacions en Guantànam. Que el dimoni (i la Televisió Comarcal, que sols va veure eixa actuació de tota la gala) els perdone. Amén. No, Josep Lluís?
Fotos: Reuters, Associated Press
10 comentaris:
Jo personalment em vaig divertir molt. Va estar de conya!!!!
La llàstima es que no em vaig enterar de que s'haviem de fer una foto tots junts, les xiquetes ja estaven posant-se pesadetes i se'n vam anar.... poseu-me amb el photoshop jejejejeje
L'enhorabona per l'èxit mestres. Si és que ja sou tota una institució, prompte podreu començar a repartir prebendes i cobrar comissions ;)
Pel que veig, va ser un acte realment remarcable, tot i que estic segur que la meua absència el va deslluïr un poc ;) Les meues felicitacions de nou a tots els responsables, i l'enhorabona també als guanyadors/es dels premis --i, molt especialment, a Menuda Natura, digne vencedor en l'apartat mediambiental.
Moltes gràcies, salut i fins la pròxima!
A banda del premi, hi ha coses de les que et deixen formar-ne part, i ja et resulta un immens privilegi. L'acte fou d'una gran dignitat. Puc donar fe que la gent del poble estava pagadíssima d'acollir l'esdeveniment. Anirà a l'inventari de moments especials, segur.
Enhorabona als organitzad@s per l'acte, als premi@ts, al cronista per les dues bandes i al públic en general. Molt digne, de veres.
Gràcies a tots i totes per el premi que em vareu atorgar.
Demanar-vos disculpes per no haver pogut assistir però era el mig any a Beniarrés i regente un bar amb la meua familia.
Va ser una gran sorpresa quan va entrar al bar, directe de lAlculdia, una beniarresina amb el trofeu. Em vaig emocionar molt doncs estic més acostumat a la crítica i les desqualificacions.
Novament gràcies de tot cor.
Excel·lent la notícia resum Lo Pol. Però és que tot va ser de categoria: els presentadors, no hi ha enlloc Tonis POFESSIONALS millors que ells (amb rosquilletes de Ca Manil). Les actuacions i recepcions de Premis anells als dits...
Millorables les paraules dels premiats, però puc comprendre que l'emoció deixa en blanc les neurones en eixos moments.
Els regalets de Sara, molt bonics, enhorabona Sara.
La presència d'un pope psicodèlic com Kalinca, això no ho tenen tots, ni pagant-ho. Dels músics no cal dir res. Estem a un poble i fem música del poble i per al poble. No volem honors més alts, però em sembla que no existeixen: des de Terradefoc fins a Pep Botifarra, amb el Superplus Extra de la superba llançada de Maraca ( ni Dalí ho faria millor, insuperable).
I el càmera Davit, una petita ombra amb barret, que succionà tota la llum de l'event, que no era poca.
I els membres del Penjoll banderes en l'horitzó: gràcies per la feina que no es veu, assajos, muntatge de diapositives, guió, oracions, vestimenta i la forma de riure àcida que no excusa realitats a combatre.
Què estava dient?
Ah, sí ja voldrien molts una festa d'aquestes.
Com ha dit Josep Manel estic d'acord que els ciutadans de l'Alcúdia ho recordaran per molts anys.
Gràcies amics, per la feina senzilla, de cor i sense subterfugis.
EN el nom de la Poesia, de La Garrofera i del Penjoll: AMËN.
Quina enveja més insana tinc! Havia d'acompanyar franciscament el frare Pidolaire, però causes majors que una fallera m'ho impediren. Enhorabona a tots els penjollaires, jutjats o no.
Llàstima, Josep, t'haguérem fet fill adoptiu de les Comarques Centrals i el jurat de segur que t'haguera donat un premi, que tu sí que tens un bloc xulo i consistent de pensament, i no el Baixlamaredeueta ixe.
Per cert, Davit: la teua tasca de versaor és l'única cosa salvable dels Mateta. En fi, que ho passàrem bé, ens riguérem i fomentàrem la "germanor" blocaire. I si els de l'Alcúdia s'ho passaren bé, jugada redona.
D'ací dos anys, si sobrevisquem, més.
Va ser sensacional.
Fins i tot els Anònims estaven contents.
M'estan arribant a muntó de correus demanant-me gravacions dels Mateta de Fenoll Faulk Band. Els programadors de centres cívics i setmanes culturals volen actuacions amb versaôr.
Publica un comentari a l'entrada