Pàgines

▼

dijous, 6 de setembre del 2012

Buscar-se

Estava prou farta de les coses que feia. Una de les tantíssimes vesprades que passaven fent res a la terrassa del garito, va mirar el seu company. Uf, no el va reconèixer, malgrat que seguia estant el mateix jovenet de quaranta-tres anys:




Va decidir que li calia trobar-se a ella mateixa urgentment. Per sort es va trobar i la cosa no va passar d'un xicotet ensurt.

La il·lustració és de Cristobal Fortúnez que ha dibuixat la fauna que viu als barris de Madrid.
a les

3 comentaris:

  1. Alietes el del Corralot10 de setembre del 2012, a les 21:00

    Estúpidament humà. Magnífic i ridícul alhora. Estupendament humà. Què més podem esperar de nosaltres mateixos? Tot! Açò no té límits.

    ResponElimina
  2. maria10 de setembre del 2012, a les 22:32

    La qüestió és trobar-se...

    ResponElimina
  3. Anònim11 de setembre del 2012, a les 16:23

    Afortunadament, el Penjoll s'ha buscat i se n'ha adonat que ell no era altre que Cal·linca. Enhorabona!

    ResponElimina