Pàgines

dijous, 4 de febrer del 2010

Mens sana in corpore sano

—Estic fart de dir-li-ho: el veritable esport consisteix a promoure pràctiques físiques saludables, educatives i amenes, adreçades a les diferents poblacions de canaris (pollets, adults, minusvàlids, de la tercera edat...). Però no atén a raons. Considera injust que no li donaren la beca ADO i que no el seleccionaren per a Pequín 2008.


—Haurà desistit d’intentar-ho novament?

—Desistir? Ara se li ha ficat entre cella i cella que ha de participar a Londres 2012. I ho té difícil; el nostre municipi no compta amb instal·lacions públiques on poder entrenar-se. No crec que aconseguisca arribar a l’elit. Sense una preparació adequada, és molt difícil ficar-se al nivell de Llarguet Espanyol o Canari Waterslager.

—Però en realitat, quines modalitats esportives o atlètiques practiquen aquests pardals?

—Dues: el rurururu i el klokkende.

—I això són disciplines canarímpiques?

—Home, tot no ha de ser pegar puntades de peu a un baló. Hem de dignificar els nostres esports autòctons.

—Xe, perdona! Tens raó! Una última pregunta: el rurururu i el klokkende tornen més feliços i més lliures els seus practicants?

—Això! Mira, mante: per a un canari, la llibertat i la felicitat consisteixen a trobar la gàbia oberta i poder fugir cap al bosc. Entesos?

2 comentaris:

  1. Ai, si en compte de tenir els pardals ficats a la política els tinguérem dedicats a cantar! Russini arrasaria a la modalitat "aixòhopaguesturururu".
    M'agrada el logo del canarympic games.

    ResponElimina
  2. M'alegre que li agrade el logotip. Forma part d'aqueix intent de somriure irònicament davant l'ampulositat que se li sol donar a l'esport olímpic.

    ResponElimina