HUI

M’he despertat aquest matí pensant que era una gossa...i les noticies de la radio m’han fet tornar a la meua condició de dona, a la meua condició de persona, a la meua condició d’indivídua... m’han fet reflexionar sobre la meua condició d’esser humà en aquesta societat... crec que vaig a tornar a dormir-me per somiar que soc una gossa.

de pensaments... i altres palles...

I en temps de tempestes recòrrec als mestres, i no, no parle del Pepiu... i m'estrene a aquest nou Penjoll amb aquest pensament... que per supost és llogat com qüasi tot a ma vida...

"Deguem de ser lliures, no per a fer el que ens vinga en gana, sinò lliures per a comprendre molt profundament els nostres propis instints e impulsos.

La llibertat no es per a fer el que ens passe pel cap, sinò que més bé consisteix en estar lliures de tot torment de la vida, dels nostres problemas, ansietats, pors, ferides psicològiques i de tot conflicte que hem tolerat en nosaltres mateixos i en el món.

Estar per complet lliures internament del “JO” sense ser absorbits per alguna cosa, ja siga un paisatge, una idea, etc…, això, és l’esència de la bellesa."

"sobre la libertad"

Jiddu Krishnamurti

hala! ja sabeu, més de tres espolsades: palla....

Una mona de corral

Enlerta! Jo sóc una mona de corral, i he de fer moltes monades per guanyar-me la vida quan m'obrin la portella. Per això li conteste les preguntes al senyor Pol al mateix temps que me'n vaig a recitar allà on em porten: d'estes coses vivim les mones. I quan ens trauen a passejar, hem de posar-hi tota l'energia.

Si li semblen patafísisques les meues respostes li diré que no era la meua intenció: els postpatafísics (com els postdadaistes) em fan vomitar, i, és clar, no voldria fer-me vomitar a mi mateix: passe de bulímies.

M'encén vosté la metxa,
i ja veig, tal i com esperava, que
no ha fet perla
ni ha fet fallida
ni fugina
(ni safrà, que en diuen en les terres de l'Ebre)
ni té la pólvora mullada
ni els cartutxos
ni els balins
ni els perdigons
ni se'ns ha desunflat
ni s'ha punxat com un baló Mikasa en un esbarzer
no bufa en caldo gelat
ni es causa d'esperar
total: que no ha parat el motoret, cosa que celebre amb un somriure de d'orella a orella,
i ja sap que les mones tinguem la boca gran.

Les mones, però, tenim poques idees, per això les repetim tant. I arribem a fer d'elles uns espais d'allò més còmodes on poder viure. Potser sí que ens mirem massa el cul pelat, però li puc assegurar que no em trobarà fent punt de ganxo al costat del braseret. Cascú és cascú. O cascú és com és. Embranzida o caminet?

M'agrada parlar amb vosté.

Llarga vida al pare Ubú! (No es pot dir el mateix per a Jarry!) Veritat que m'entén?

Raó té l´home... què li la xuclen!

Compte, Alietes el del Corralot, que jo no m´ofenc però potser Charlton Heston sí, com s´entere que barreges l´escopeta de perdigons amb la munició del rifle de balins.

Però anem al que anem. Que la Patafísica és més vella que l´anar a peu, doncs clar que sí com la majoria de les nobles arts. La qüestió és si és més vella que l´anar a dos o a quatre potes (només per açò, potser siga més adient el terme Potafísica). Que no trau trellat... ni forrellat! ni falta que li fa. Què quin trellat em veus a mi?. Que és d´adolescents, graciosets amb ganes de passar-ho bé, doncs també és de veres perquè jo em trobe com fa vint anys i no com alguns que d´ací no res igual es fiqueu a fer punt de ganxo en la taula de braser de El Penjoll.

També estic d´acord amb la metáfora de la carrera de fons però és que alguns aneu caminant i, damunt, feu contínues parades. Necessite un ritme un poc més elevat, no cal que siga un constant esprint, amb un simple trot suau va que mata, però clar si la resta no m´acompanyeu i he d´anar tot sol fent soliloquis... doncs m´en vaig a fer-los a un altre lloc on em trobe més a gust i em paguen més.

Per cert, açò de la carrera de fons em sona d´una entrevista teua que es publicava el dijous passat (21-2-2008) a El País. La meua enhorabona. Em va agradar molt (i en la foto eixes molt guapet). Ara, si he de ser-te sincer, el que més em va agradar és quan et fiques a fer Patafísica i dius allò de “m´interessa l´espai d´intersecció entre lírica i prosa, entre prosa i lírica, entre el jo, subjecte primordial del poema, i l´ell, subjecte primordial de narració”. Ja veig que per a estos quefers alguns membres de El Penjoll sí que disposeu de temps, però per a estirar-se un poquet ficant quatre lletres a El Penjoll vos costa Déu i ajuda.

I, per finalitzar, permet-me una pregunta al més pur estil Lo Pol: quin és el diagnòstic general que faries de El Penjoll? I no val dir "bronquitis crònica".

A la seua indisposició, el Capità Superflipo, Co-rector del IIEPPV

Amb escopeta de balins!

Uns dies sense llegir-me el bloc i quan ho torne a fer veig que el Capità Superflipo seguix caçant amb escopeta de balins i tirant ací o allà, sense massa sort.
(Ara que pense, potser ja és tard perqué llija este missatge.)
Però, home del Cella, no veu que això de la Patafísica és més vell que l'anar a peu i que no trau trellat? Vosté té més categoria personal que pertànyer a una colla de monyicots graciosets (que és el que són els patafísics) amb ganes de passar-s'ho bé. Res, home, res, ínfules de l'adolescència, hormones mal conduïdes, acne que s'ha quedat dins, trellats, cadiretes de cagar, huits i nous i cartes que no lliguen,... diga-li com vulga.
Escopeta de balins! Ara va i ja s'ha cansat de jugar? Ha cremat tota la pólvora en dos mesos? Ara va i munta una altra secta? Siga seriós, home! Que no hem vingut a fer una cursa de velocitat sinó de resistència. Una bona palla no pot durar 30 segons! Això ho ha de saber vosté des dels temps de ca Pepiu.
Per altra banda, li he de confessar la meua admiració pel seu estil humorístic. Qué vol que li diga? A mi em fa riure. I trobe que està bé, molt bé, la seua veu dins d'El Penjoll. No dubte vosté de la vàlua de les seues enciclopèdiques aportacions, vaja fent, i els altres ja pujarem al carro, que mentre va el carro fa roïdo. Disculpe si em mostre tan agosarat de dir-li estes coses, no voldria ofendre'l, tot i que ja sé que vosté no s'ofén aixina com aixina.

Sempre seu, Alietes el del Corralot.

P.D.: Ho tinc fotut per al partit de futbet. Caguendéu!

Incompatibilitat laboral

Hola membres flàccids d´El Penjoll:

Ahir vaig ser nomenat, sobtadament, Co-rector de l’ Institut Independent d´Estudis Patafísics del País Valencià (IIEPPV) que hui 23-F s´acaba d´inaugurar. El càrrec de Co-rector té dedicació exclusiva i em farà impossible el poder continuar la meua labor humanitària i intel.lectual al bloc d´El Penjoll. Sentit-ho molt i sabent que em tirareu de menys (per no tirar-me a potades), m´acomiade de vosaltres esperant que feu alguna cosa més per El Penjoll de la que heu fet i desitjant-vos, sincerament, molta sort. També aprofite l´ocasió per dir-vos que al IIEPPV sempre tindreu les portes obertes i que si algú està interessat en formar part d´esta magna institució serà benvingut. Fins sempre,

el Capità Superflipo, Co-rector de l´Institut Independent d´Estudis Patafísics del País Valencià (IIEPPV)

A propòsit de El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica

Vés tu per on, dóna la casualitat que vaig acudir el dia 8 de febrer a les Nits d'Aielo i Art organitzades enguany al Centre Octubre de València. Com ja sabeu, l'Octubre és una iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià. Per altra banda les Nits d'Aielo i Art les organitza el músic minimalista d'Aielo, Llorenç Barber. Tot i els nom, eixa nit només hi havia que estudiants despistats i pijos disfressats donant-se-les d'artistes i intel·lectuals. A banda d'unes quantes performances mal executades, d'eixes que tan poc li agraden al Capità Superflipo, i alguna que altra obra de John Cage i altres fineses avantguardistes, actuaren els esmentats El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica. Aquestos "niños de papa" (que naturalment no dispararen ni una en valencià), i que no semblava ni tan sols que hagueren assajat (clar, com són artistes), ens delectaren amb una barreja de performances, teatre i música no premeditada, sinó obligada per la seua incapacitat per fer altra cosa i per la seua cara bonica. Però, clar, això fou suficient per a acontentar als estudiants despistats i a la jet set pija aspirant a artista que deambulava per allí i fer-los creure que estaven assistint a un espectacle avantguardista i de qualitat. Aquestos moderns (moderníssims de la Capi) quedaren així tan ben pagats i amb la sensació d'haver triomfat. Tot plegat un espectacle elitista, presumptuós i ple de vanitat. Qui no els conega que els compre.

Carta oberta a El Penjoll, els seus autors i autores, i els seus lectors i lectores:

El silenci d´esta ultima setmana em diu que potser, en algun moment, algun membre de este bloc s´haja sentit molest, inclús ofès, per alguna intervenció meua o per la meu constant intervenció. Ho sent i demane disculpes a qui s´haja sentit així, encara que mai he pretés incomodar o ferir a ningú, tot el contrari sempre he intentat fer riure, ni més ni menys.

Eixa ha sigut la meua intenció però no la meua raó de ser. Per què he fet el que he fet durant estos dos mesos? Potser donant-vos una resposta a esta qüestió podeu arribar a comprendre la natura i el sentit de les meues intervencions en este bloc (més enllà de la intencionada rialla). La raó és esta: tan sols volia iniciar-me en la ciència de la Patafísica per tal d´anar fent mèrits per poder sol·licitar, en el futur, ser membre d´El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica (OICOP) de València. No estic bromejant, podeu saber més de la Patafísica en estos enllaços:

Alfred Jarry

Colegio de Patafísica

Atenent a este referent epistemològic, vos pregue que em doneu la vostra opinió sincera, sencera i sense cera sobre la meua vida i obra en este bloc des de que es va inaugurar (en una data tan assenyalada com el dia dels innocents). Promet actuar en conseqüència en funció del que em digueu.

Vos deixe amb una coneguda escena de Fernando Arrabal, un patafísic a qui admire des de que anàvem a l´Institut (aquella època on vam fer El Penjoll).

Ja estic més animat!

Al trobar entre les candidates i candidats per representar a Espanya a "Eurovisión 2008" a La Terremoto de Alcorcón i a Rodolfo Chikilicuatre... qui va el primer a falta de cinc dies!

Estic apesarat!

Acabe d´entrar a la web oficial per votar el representant espanyol a Eurovisión 2008 i se m´ha caigut la "minga" als peus al no trobar entre els candidats a Kamelo punto semos. I ara a qui vote? Algú em pot tirar una mà? El Penjoll dóna suport a algun candidat o candidata? Sols queden vuit dies! Anònim, respon-me!

Furgant en la teleporqueria...

he trobat estes dos joies, Manolo i Carmelo, que formen Kamelo punto semos. La seua rumba pop és inigualable (no inaguantable). Quina cançó vos agrada més Jonathan o Guaperas Total?

Jonathan

Guaperas Total

Una poesia eròtica per al dia dels enamorats:

Quan el títol és més llarg que el poema

Passa el que passa.

Amb els dits d´una mà (english version)

Primer dit (1):
I did it. I did it.

Segon dit:
A mi es que m´han dit...

Tercer dit:
Tu ja m´entens, no?

Quart dit:
A qui mantens?

Quin dit?
I jo que sé!

Sex dit (2):
Deixeu de fer-me la mà o rebentaré!

___________________________________________________________

(1) El primer dit està dedicat a D. Enrique Diego Ventura.
(2) El sex dit és el que està entre les cames i és també al que la resta de dits no paren d´ofegar i sacsar amunt i avall (3)
(3) La foto, evidentment, és un pardal en la mà (4)
(4) Tot en conjunt, text i foto , és el resultat de la palla mental que s´ha fet esta vesprada un home de palla (5)
(5) Què t´ha pegat o què?

Hui se celebra el Dia de Darwin

Hui dimarts, 12 de febrer, es commemora en molts llocs el Dia de Darwin. Este naturalista va publicar, en 1859, L´origen de les espècies i, en 1871, L´origen de l´home. on defensava la teoria de l´evolució del ser humà des d´un animal similar a la mona, la qual cosa s´oposa a la teoria creacionista exposada al primer llibre del Antic Testament de la Bíblia Hebrea: el Gènesi.

Veient el que han pensat i fet, i continuen pensant i fent, alguns representants de l´Església Catòlica al voltant d´este assumpte, crec que molts sers humans no deixaran mai de fer la mona.

Badei està amb El Penjoll

El Penjoll arriba més ràpid

Des de la redacció de El Penjoll estem fent un gran esforç per arribar abans que ningú als principals esdeveniments que tenen lloc A Xàtiva. Aquesta vegada ens avancem a la premsa local i els principals webs informatius i us oferim les primeres imatges de l'acte commemoratiu del bombardeig de Xàtiva. Per a que després digueu!
Per cert, enguany no hi havia quasi ningú. Serà per què les ereccions són generals? En El Penjoll això ens té igual! nosaltres sempre estem preparats!

En realitat, jo crec que sóc aquell

QUI SOU EN REALITAT?

Llegisc de tant en tant el que s'escriu en aquest blog i habitualment sé, o crec saber, qui s'amaga darrere de cada pseudònim, però darrerament me n'estic trobant de nous i senzillament no sé qui sou. Per a més inri hi ha qui redacta missatges sota el nom genèric d'El Penjoll. Tot açò em confon una mica (més). Podríeu dir que clar, tu també n'utilitzes un, de nom de ploma, però el meu és el malnom (o bonnom) de sempre, el d'aquell temps i el que encara perdura, el que em van traure els meus compis de classe (molt avispats ells) ara fa més de trenta anys. Per tant, us faig la pregunta: Qui sou?

Crec que sóc diàbola…

Diàboles, campanes i cilindres aquesta és la classificació que ha fet el Ministeri de Sanitat a l’estudi Antropomètric de la població femenina a l’estat espanyol. Ara resulta que el meu morfotipus és de diàbola…o de campana? Jo què sé. Però posada a triar m’agrada més el de diàbola perquè me’n recorde d’aquella frase que ens agradava tant feia uns anys: les bones xiques van al cel, les roïnes a tot arreu. Però per altra banda dic, no hi havia un altre nom per al morfotipus en qüestió?

Bromes a banda, sembla que a la fi s’han pres seriosament aquest tema que fins ara es continuava treballant amb models masculins quan les diferències son evidents. L’estudi classifica tambè per l’edat, predominant les diàboles que som un 39% de les dones, front a un 25% campana i la resta cilindres. Atenció, el morfotipus pot canviar amb l’edat així que ja sé sap si una no es cuida, doncs d’ací uns anys campana….

Un altra conclusió de l’informe és que el 56% de les dones estudiades, tenint en compte el seu Index de Massa Corporal, tenen un pes normal, però en canvi la seu percepció dista prou d’aquestes dades ja que les dones més satisfetes amb el seu cos són les que estan en situació “ de extrema delgadez leve o incluso moderada”. Crec que ací està el parany, som majoria però no som models, els models són altres i així és impossible…

Bé, què us sembla aquesta classificació de les dones? Jo no sé si sóc diàbola o campana, cilindre crec que encara no. Ser diàbola com ja he dit m’agrada. Bé, jo faig la meua xicoteta aportació i demane la classificació del varons en botija, rosqueta i triangle invertit. Qui s’atreveix a autoclassificar-se?

Un altre adéu

Tombstone Generator

Anem Badei!!!

ALL GORE

" " Jo només era ecologista. Res de "mals rotllos". Havía buscat una missió en la meua vida i l´havia trobada. Em sentia responsable e implicat. I em vaig decidir a participar, molt activament, en la solució al problema mediambiental arreu del món.
Eduard, en canvi..., era diferent.
Ara recorde com acostumaba a tallar les meues argumentacions, quan no li "encaixaven":"Ves amb compte. L´aburgesament del pensament als cuaranta, acaba reduïnt el nostre discurs a una pila de gatillassos pséudointel.lectuals."
No sé si es inventat o real, però s´ha dit que, davant l´acussació dels psicòlegs sobre la influència negativa dels video-jocs en els joves, fa uns anys, el creador del mític "PAC-MAN" (MENJA-COCOS), Respongué: "Això es absurde, d´esser així, els que hem jugat de xicotets, estariem tots moguent-nos per estàncies obscures, amb llums centellajants, fugint de fantasmes i menjant pastilles màgiques, mentre escoltem música electrònica i repetitiva."
Bromes a banda, esta llegenda está relacionada amb la idea de que tots, alguna vegada, hem sigut víctimes dels nostres propis raonaments." "...

Mari Luz deixà de llegir i digué:
- Veus? Fins ací encara és comprensible, té sentit. Hi ha cert seny. Però a partir d´ací, comença el desgavell. Continuem.

" " És la llengua oficial d´Alemanya, Àustria, Liechtenstein, i del 75% de la població de Suïssa. A les altres regions on es parla, la seua situació va des de precària (Àlsacia i Lorena, a França, comunitats de Polònia, Rússia, Bielorrússia, Txèquia i Hongria) a relativament sòlida (Tiròl del Sud, zones de Sèrbia, Eslovènia, Romania i Dinamarca) i ben establerta (Luxemburg). Prop de 130 mil.lions de persones el tenen com a llengua materna...
Els seus crits, els seus crits, els seus crits! La infermera no vol donar-me´n, però jo les necessite. Les necessite. He de continuar despert. No suporte que em desvetlen els seus crits. No ho suporte. No ho suporte. No puc...
Miterrand digué: "Le nacionalisme c´est la guerre". I, a cada dia, a la terra, hi ha algun troç de burro que li dona la raó.
Tots en tenim de cicatrius a l´ànima. Els païssos també. I fer un crit de guerra d´açò és arraconar-nos en un victimisme històric i sempitern. Reaccionari i cobard. L´odi sempre és un mal motiu a llarg termini.
Me la bufa el darrer descovriment sobre les propietats de l´all. No en vull. No en vull. Odïe l´all i ací me´l posen cada dia. Cada volta que l´olore em mareje i em fa mal al pit. Tantes arcades m´esgoten i no vull dormir. Aneu a tornar-me boig.
Comences cremant una bandera, després un contenidor. Més tard un cotxe... El fet de completar-ho amb un policia és una simple qüestió d´empatia.
La major part dels ens territorials, avui en dia anomenats païssos, s´han forjat amb sang i foc, amb coits reials i neteja ètnica, amb tractats vergonyosos i enverinaments, amb tirans i heroïnes, amb vencedors i venuts. Obviar-ho és manipular la història. I empenedir-se o tractar de reparar-ho és un anacronisme infantívol.

On són aquelles banderes?
On aquell foc?
On la meua gent?
Agrupant-se al voltant
d´una image trista
i coronada.
Vessant-se sobre
un bou oblidat.
Terminal. Innocent.

Era l´any 8 del regnat de Ramses III. Els païssos extrangers conspiraren a les seues illes. Cap pais va poder sostenir-se en front de les seues armes. Desolaren la seua gent i la seua terra fou com mai no ho havia sigut.Aquells que arribaren a la meua frontera però, ja no existixen. He fet que els païssos s´espanten fins i tot de pronunciar el nom d´Egipte (Ramses III). Observació: Malgrat la crònica que el faraó va fer grabar al temple de Medinet-Habu, a Tebas, el poderós exèrcit egipci amb prou feïnes va poder fer front a estos invasors. Es tractaba de tribus bàrbares, probablement d´orige indoeuropeu, conegudes històricament, com "Els pobles del mar". " "

Mari Luz alçà el cap dels fulls i es pessigà l´entresella amb un gest indolent:
- Vam acordar una expossició senzilla. Un text mitjanament coherent. Però açò...Mira, Simó: Una redacció ha de ser harmònica. Quan escrius has de ser fluid; com un rierol si vols: a voltes sinuós, a voltes trepidant, però ha de tenir un continuum. I no esdevenir un grapat de rampellades del.lirants i inconexes. Açò..., açò és un pot de cervessa redolant per uns esgraons.
I, que em dius d´eixes caricatures disbaratades i esperpèntiques?:

" " ...m´imagine les cares del Fran i L´Edu, si escoltaren tot això. M´imagine les seues pupil.les desconfiades, acorralant-me. Un tolp a l´ombra?:



...diversificar-se amb la intenció d´arribar al major nombre de persones possible, entroncaria amb la compassió platònica. Cal tenir discerniment i no exercir cap discriminació positiva. Que cada pal suporte la seua vela. És injust dotar de reconeixement o autoritat qualsevol empastre pedant que apel.le al sentiment nacional o a la cultura d´u:

" "


- No n´estic d´acord - Al.legà Simó - L´Esperpent es una simbiosi... entre l´esperit crític i el sentit de l´humor... I, ambdues característiques acostumen a... evidenciar certa intel.ligència, si més no, i..., i..., maduressa..., no? i..., i...
Mari Luz l´enmudí amb una mirada decebuda:
- Crec que hem donat un pas enrere esta setmana... Allò que ells veuran és la manera amb la que et relaciones y et comuniques amb el món. Ara, la teua expressió ha de reflexar coherència, serenitat..., sentit comú. I no veig ni ordre ni sensatesa. No veig equilibri, Simó. Què ha passat?
Simó pensà que aquella pregunta anava a romandre per a sempre en aquella habitació, com un pet enverinat.
- Jo he mirat de descriure els meus sentiments i records, així com arriben a la meua ment. Cada oració o paràgraf es una idea pura, com un diamant en brut. El que pasa es que les coses se m´atabollen com les cireres..., sé que representen alguna cosa molt important en mí. No..., no he intentat ordenar-les ni lligar-les amb artificis gramaticals... Vosté és psiquiatra..., no crítica literària..., i jo... Mire, cada vegada que els veig a la tele, desafiant els jutges, amenaçant la policia..., me n´adone que no hi ha orgull o dignitat, no hi ha ambició, ni dolor, no hi ha fracàs o esperança a les seues cares.
Només odi.
Ho sé perque ho veig cada dia a l´espill.
La doctora començà, amb el seu bolígraf, un tamboreig impacient sobre un quadern.
- Doctora... - digué Simó. I tot seguit caigué en un silenci resignat.
- Vols dir-me alguna cosa més, Simó?
- Sí. Per favor, que no em duguen all. L´odïe.
- Veuré que hi puc fer... Hi continuem?
- No.

Kurtz

L´últim adéu

Talgo destinació Alacant

2 de febrer de 2008, estació de Xàtiva:
-He de passar la motxilla pel detector?
-Vas a Alicante o a Madrid?
-A Alacant.
-Entonces no, sólo a Madrid.
-Ah...val.

Qui sap?

Potser la tercera època d'El Penjoll és simplement açò.

I res mes.

Editorial

Però és que ningú va a escriure l'editorial???????

Portada nº2